L’any de la Formació Professional
Diari de Girona. L’any 2025 el 50% dels llocs de treball requeriran una formació tècnica o superior. Després d’anys d’injust desprestigi acadèmic, la Formació Professional (FP) té per fi la reputació que mereix. Fins ara, atreia el 12% d’estudiants espanyols, davant d’una mitjana europea del 26%. No obstant això, en els últims 5 anys i especialment aquest curs 2021-22 s’ha produït un boom. L’altíssima demanda ha fet que, a territoris com Catalunya i Madrid, molts aspirants no aconsegueixin plaça en centres públics, saturats d’alumnes.
La Generalitat ha optat per derivar estudiants a l’Institut Obert de Catalunya (IOC), un macroinstitut públic centrat en l’educació a distància. No obstant això, els centres concertats i privats que ofereixen FP -que també han registrat un considerable augment de matriculacions- asseguren que aquesta idea no ha estat la millor. Els estudiants joves, en la seva opinió, necessiten formació presencial. La patronal del sector demana a la Generalitat que derivi a la privada els alumnes que no han aconseguit plaça a la pública i que sigui l’administració la que assumeixi les quotes.
«Som part de la solució. Davant problemes urgents, remeis diferents. Que comptin amb nosaltres. I que, lògicament, sigui l’administració la que financi les quotes perquè si no, aquests xavals, les famílies dels quals no poden costejar els estudis, es quedaran sense formació», explica Eva Salvà, directora general de l’Agrupació Escolar Catalana, patronal que forma part del Servei Educatiu de Catalunya.
En la seva opinió, Catalunya havia d’haver-se mirat la fórmula de l’FP d’Euskadi, on els centres públics mantenen una convivència «normal, sana i regulada» amb els concertats i privats. Aquest és, segons Salvà, el secret de l’èxit de la prestigiosa FP basca, al qual també cal sumar-li el fort teixit empresarial.
«En els últims 5 anys, l’FP ha experimentat un claríssim ascens. Ara la demanda ha explotat per dos motius fonamentals. Un és la pandèmia. I l’altre, el fet que els joves s’han conscienciat sobre la importància de tenir oportunitats laborals», destaca Salvà.
En el curs 20-21, el nombre de matriculacions en FP a tota Espanya va augmentar un 5,2% respecte a l’anterior. Encara no hi ha xifres oficials d’aquest curs, però sens dubte hi haurà un increment important, sobretot en els cicles formatius relacionats amb la sanitat i la tecnologia digital.
La normativa ha canviat per a permetre que les ràtios augmentin de 25 alumnes per classe a 30, explica Núria Prat, directora de Prat Educació, un centre que va néixer el 1925 a Barcelona com a col·legi i que va implantar l’FP el 1973. Aquest any té llista d’espera en alguns cicles.
Menys atur
Mentrestant, al centre Ilerna -que ofereix formació en línia (amb hores presencials d’assistència obligatòria i que se solen condensar en el cap de setmana) i també presencial a Lleida, Madrid i Sevilla- compten aquest curs amb un 55% més d’estudiants respecte a l’anterior. «L’FP està tenint un èxit sense precedents. És una de les opcions formatives que més s’adapta a les necessitats reals del mercat laboral», explica Jordi Giné, CEO d’Ilerna.
Si l’atur juvenil general ascendeix al 40%, entre els titulats universitaris, a la formació professional està entre el 6% i el 7%, segons les dades del Ministeri d’Educació i Formació Professional, que ha ideat una nova llei d’FP i que té per objectiu l’augment de les places disponibles.
El CEO d’Ilerna afegeix que actualment, els cicles més demandats són Cures Auxiliars d’Infermeria, Imatge per al Diagnòstic i Medicina Nuclear i Higiene Bucodental. També tenen alta demanda Administració i Finances, així com tota la branca de la informàtica: Desenvolupament d’Aplicacions Web i Multiplataforma.
Un altre problema de l’FP és, afegeix Prat, la «invasió» de multinacionals que imparteixen graus en línia. Tot i que donen títols homologats, la formació que s’ofereix no és comparable a la que s’imparteix als centres educatius presencials i veterans que, especialment amb la pandèmia, també han sabut moure’s i innovar cap a l’educació digital. «L’ensenyament virtual és més adequat per a una altra mena de perfils, persones que estan treballant i tenen temps per a ampliar els seus estudis. Els estudiants més joves necessiten contacte físic. Per això, els és millor l’ensenyament presencial. Encara que nosaltres també tenim a les aules alumnes de 40 o 50 anys, fins i tot de 59. Aconsegueixen treball gràcies a formar-se en FP. Aquesta varietat enriqueix molt la classe», subratlla la directora de Prat Educació.
Fins a l’FP vénen estudiants no només graduats en ESO o Batxillerat sinó també universitaris. De fet, la nova llei d’FP augmentarà els vasos comunicants entre les facultats i els centres d’FP. La futura normativa pretén augmentar la comunicació entre el món empresarial i els graduats. «Necessitem el reconeixement de l’empresa privada. Els nostres estudiants són d’alta categoria. Una vegada que la recuperació estigui en marxa tornem a crear llaços amb el món empresarial», admet la responsable de Prat Educació.
La previsió econòmica del Ministeri d’Educació és que el 2025 el 50% dels llocs de treball requereixin un tècnic o un tècnic superior. Ara mateix, Espanya només arriba a cobrir un 25% d’aquests llocs de treball, així que el repte és doblar-lo, fet que no se soluciona amb la sobrequalificació sinó amb una qualificació ajustada a les tasques que es demanden.
L’anterior llei diferenciava entre l’FP del sistema educatiu (dirigida als joves) i l’FP per a l’ocupació (dirigida als adults i on «manava» el ministeri de Treball). La futura norma unifica totes dues línies sota l’òrbita d’Educació. Ara només hi haurà una FP, un sistema «a la carta» i flexible -hi haurà microformacions- perquè sigui atractiu a qualsevol persona, amb independència de la seva edat i condició.