L’Alt Empordà lidera el creixement del PIB per càpita a la província
Diari de Girona. Girona, amb 45.953 euros anuals, és una de les ciutats que supera la mitjana de CatalunyanEl PIB per càpita creix a totes les comarques gironines
El PIB per habitant va augmentar a totes les comarques de Girona durant el 2022. Així ho constata un estudi de l’Idescat, que analitza les dades del producte interior brut (PIB), el principal indicador de l’activitat econòmica. L’augment a la província el va liderar l’Alt Empordà, que va registrar una pujada del 13,2%, seguida per la Cerdanya (11,2%), el Gironès (11%), la Selva (9,5%), la Garrotxa (9%), el Pla de l’Estany (8,8%) i el Ripollès (3,8%).
En termes absoluts, però, l’Alt Empordà, amb una mitjana de 28.003 euros, no registra el PIB per càpita més elevat de la província. El Gironès lidera aquest llistat amb un PIB per habitant de 35.777 euros anuals, segons les dades de l’Idescat.
Per sobre de la mitjana
El PIB per habitant va augmentar a tots els municipis catalans de més de 50.000 habitants. El Prat de Llobregat (Baix Llobregat) va ser la ciutat que més va millorar, un 17,1%, mentre que en l’extrem contrari es va situar l’Hospitalet de Llobregat (Baix Llobregat), amb un 5,2%. En valors absoluts, el PIB per càpita a Catalunya va ser de 37.013 euros. Per sobre de la mitjana es van situar nou municipis, liderats pel Prat de Llobregat (76.024 euros) i Sant Cugat del Vallès (57.635 euros). En el tercer lloc del rànquing es va situar Barcelona (53.756 euros), seguida de Girona (45.953 euros), Cornellà de Llobregat (45.773 euros), Granollers (42.908 euros), Cerdanyola del Vallès (42.449 euros), Tarragona (39.666 euros) i Lleida (38.316 euros).
En termes absoluts, la Canonja va ser el municipi amb el PIB per càpita més elevat (118.589 euros per habitant), seguit de Martorell (113.823 euros) Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (112.028 euros) i Castellbisbal (110.555 euros).
Per sectors d’activitat, en 25 localitats la indústria va ser la principal activitat econòmica. Santa Margarida i els Monjos va ser on el sector industrial va tenir més pes sobre el total del VAB (77,7%), seguit de Guissona (77,2%), Martorelles (74%), Súria (71,4%), Vacarisses (67,8%) i Parets del Vallès (65,2%). En tots els casos el percentatge va ser molt superior a la mitjana de Catalunya (19%).
Si el focus es posa en el sector serveis, en vuit municipis aquesta activitat va tenir un pes superior al 90% del total: Salou (94,9%), Calella (92,5%), Alella (92,4%), Sant Vicenç de Montalt (92,3%), Altafulla (92,1%), Tossa de Mar (91,3%), Sitges (90,7%) i Barcelona (90,1%), segons l’agència ACN.
Pel que fa a la construcció, hi ha dotze municipis que van triplicar la mitjana catalana (4,6%), encapçalats per Deltebre (20%) i Santa Cristina d’Aro (17,1%).
Les localitats amb més pes del sector agrari van ser Alcarràs (18,8%), Sant Hilari Sacalm (13,2%), Almacelles (12,9%) i Alcanar (11,9%).
Per comarques, totes van incrementar el PIB per habitant l’any 2022. La que més va créixer va ser l’Aran (22,5%), seguida de l’Alta Ribagorça (15,8%), la Segarra (14,4%) i el Baix Llobregat (14,3%). Els creixements més moderats es van donar al Ripollès (3,8%) i a la Ribera d’Ebre (2,1%).