L’alimentació prepara l’adeu al plàstic
Diari de Girona. Nova tendència. La pressió legislativa i social aguditza l’enginy de la indústria espanyola d’envasos i embalatges per garantir una distribució sostenible. La nova normativa s’aplica a tots els comerços minoristes de més de 300 metres quadrats.
El sector agroalimentari de tot Espanya prepara l’adeu al plàstic. L’inici del 2023 ha marcat el final dels envasos d’aquest material per al lliurament de fruites i verdures en alguns canals de venda de superfícies comercials. S’aplica en negocis minoristes, en botigues de barri i en supermercats. Es tracta d’una mesura que contempla el reial decret d’envasos i residus del Ministeri per a la Transició Ecològica, una norma que afecta de ple la indústria de l’envàs i embalatge, de la qual formen part 3.180 empreses espanyoles que generen una xifra de negoci anual de 29.750 milions d’euros. El gros dels envasos i els embalatges (70%) s’utilitza en l’àmbit dels menjars i les begudes.
La nova legislació s’aplica a tots els comerços minoristes de més de 300 metres quadrats. Prohibeix embolcalls i envasos de plàstic per a la venda de fruites i verdures amb lots de menys d’1,5 quilos. La norma també obliga el sector a presentar a granel aquelles fruites i verdures fresques que es comercialitzen senceres, així com a fomentar la venda a granel d’aliments, especialment en aquells casos en què «l’envàs no aporta cap valor afegit al producte», diu exactament la norma. A més, s’obliga els comerços amb una superfície igual o més gran a 400 metres quadrats a destinar, almenys, el 20% de la seva àrea de vendes a l’oferta de productes presentats sense embalatge primari, inclosos la venda a granel o mitjançant envasos reutilitzables.
Què fa el sector?
La pressió legislativa que hi ha en aquests moments i que arriba d’Europa, com la que ve dels consumidors, és cada vegada més gran. Per això, l’impost especial sobre els envasos de plàstic ha despertat no pocs dubtes en tots aquells sectors que utilitzen embolcalls per vendre els seus articles. La presidenta del Clúster d’Innovació en Envàs i Embalatge, Amaya Fernández, destaca que l’objectiu «no és eliminar de forma immediata el plàstic, que no es pot demonitzar, sinó reduir els residus generats». «El problema no són els materials, sinó la gestió dels residus», puntualitza la directiva d’aquesta associació que busca noves tendències i innovació. «El focus vol optimitzar materials d’envàs, com el plàstic, el paper, el cartró, el vidre i el metall. I realitzar accions en tota la cadena de valor per reduir els residus, reutilitzar, reciclar i valoritzar», apunta.
Barcelona és la ciutat que més empreses té en l’àmbit de l’anomenat packaging (22,7%), seguida de Madrid (10,31%), València (9,94%), Múrcia (6,42%) i Alacant (6,01%), segons l’últim informe desenvolupat per Hispack. El sector dona feina a uns 113.000 treballadors.
L’economia circular dicta les polítiques ambientals que arriben des de Brussel·les i marca l’agenda de la indústria agroalimentària. Segons Fernández, la indústria de l’envàs i l’embalatge d’Espanya ha d’afrontar el repte de la sostenibilitat, «tot i que també el disseny i l’experiència d’usuari -és a dir, l’adaptació de l’envàs a les persones-, la digitalització i el benestar perquè aporti seguretat i confiança, sense oblidar la innovació». «I d’aquesta manera saber de quina manera es poden generar fluxos d’innovació i col·laboració entre diferents agents i com encarar nous projectes», afegeix.
En l’àmbit de les begudes, les ampolles comencen a realitzar-se mitjançant l’anomenat r-PET, plàstic 100% reciclat, tot i que el problema per a la indústria alimentària és precisament la baixa disponibilitat de material reciclat, que fa complex que s’estengui per tot el sector. El PET reciclat redueix la petjada de carboni fins al 77% respecte al PET convencional.
També trobem ja plàstics biodegradables i compostables. Ho veiem a les bosses per a residus orgànics i a les bosses de seccions com la fleca i la fruiteria dels supermercats. Fins i tot en bosses de te o etiquetes per a diferents productes. Són materials fabricats a partir de fonts renovables (midó del blat de moro i fècula de patata, i fins i tot procedents de la biomassa) i poden ser biodegradables o compostables, amb un tractament específic i en unes condicions determinades. A més, es treballa per reduir la quantitat de material utilitzat a cada envàs, mirant que mantingui totes les propietats. En aquest punt, s’estan barrejant materials convencionals juntament amb reforços naturals per millorar la seva funcionalitat.
L’auge de l’e-commerce imposa nous reptes específics, com són mantenir la seguretat dels articles durant el seu transport i conservar la capacitat de comunicació dels mateixos productes. En aquest sentit, sorgeixen projectes d’enginyeria com els envasos intel·ligents que ofereixen informació al consumidor relativa a la seva traçabilitat i a l’estat dels aliments: per exemple, amb etiquetes que, amb el temps, canvien de color. Aquestes etiquetes intel·ligents monitoritzen els enviaments i permeten al client final conèixer l’historial de l’enviament, amb la possibilitat de poder recarregar-les en diferents punts de la cadena de valor. I connectar-les a un sistema d’intel·ligència artificial (IA) capaç d’interpretar milions de dades amb què detectar de forma primerenca partides defectuoses i millorar els processos de distribució i logística.
Fusta en lloc de plàstic
Les empreses de gran consum busquen sobretot alternatives en paper i cartró. En molts dels casos, els fabricants d’aliments han apostat per introduir la safata de cartró per vendre aliments als seus clients, sobretot els supermercats. Ramón Lacomba, director corporatiu C+I+D (creativitat, innovació i desenvolupament) de la firma Platos Tradicionales, especialitzada a cuinar aliments preparats per menjar, amb més de 800 empleats i 15 línies de producció, compta amb innovadores terrines de fusta en què s’enfornen diàriament les seves lasanyes. «També obrim la possibilitat a explorar l’ús d’envasos reutilitzables, convidant empreses del sector de l’envàs, centres d’innovació i especialistes en embalatge a desenvolupar nous materials i qualsevol millora en aquest sentit que permeti utilitzar-los als aliments», afegeix.
Mentrestant, María Forcada, directora d’Innovació de quarta gamma del grup Foodiverse, especialista en el desenvolupament i l’elaboració d’amanides i vegetals frescos fabricant de la marca Verdifresh, que ven Mercadona, reconeix que, «actualment, el plàstic és el material que més garanties de seguretat alimentària i qualitat aporta». «Permet un millor manteniment de les propietats organolèptiques i evita així el desaprofitament alimentari», argumenta. Per això, en la seva recerca per potenciar la circularitat i la revalorització dels seus envasos, Verdifresh opta per un plàstic que incorpora material reciclat. I treballa per oferir envasos de materials alternatius més sostenibles com el cartró.
També Verdú-Cantó Safron Spain, segons explica Sandra Sirera, directora de qualitat, R+D+i i sostenibilitat. Aquesta companyia alacantina especialista en adorns per a cuina i gastronomia, botànics per a cocteleria i safrà, amb gairebé 140 anys d’història en el negoci de les espècies, advoca per l’envàs sostenible per posar en valor el seu producte estrella: el safrà. «En les últimes dècades s’està veient afectat per la falta de cultius que supleixin les necessitats de la indústria i entra així en perill d’extinció», adverteix.
En aquesta línia, aquesta mercantil està posant en marxa accions d’economia circular per als residus orgànics que genera, ja que els pètals de la flor de safrà tenen un gran potencial de revalorització en la indústria alimentària.