L’Airef veu estratègies en les administracions per esquivar les noves regles fiscals
Diari de Girona. La desviació de la despesa pública de l’Estat, les autonomies i els ajuntaments, estimada en més de 10.000 milions el 2024, pot atorgar més marge de maniobra per al 2025 i anys posteriors
Les noves regles fiscals de la Unió Europea estan ben a prop de desplegar la seva disciplina sobre els comptes públics el 2025. Mentrestant, les administracions públiques sembla que busquen la manera de preparar-se perquè la cotilla dels ajustos de la despesa pressioni el mínim possible.
Això és almenys el que està detectant l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef). «La implementació del nou marc fiscal europeu el 2025 podria estar incitant comportaments estratègics d’increment de despeses i reducció d’ingressos en el present», avisava l’Airef en el seu Informe sobre l’execució pressupostària, deute públic i regla de despesa 2024.
En què podria consistir l’estratagema de les administracions? Molt fàcil. A deixar engreixar la seva despesa aquest 2024 -fins i tot en 10.700 milions per sobre del que marcarien les regles actuals, segons càlculs de l’Airef- perquè, si el 2025 les noves regles imposen una taxa de creixement raquítica, almenys es pugui aplicar sobre una base més ampla. És a dir, si la despesa -a efectes de les noves regles
només podrà créixer el 2025 un 2% (és una referència fictícia, a tall d’exemple, ja que encara no es coneix), és millor aplicar aquest percentatge sobre un punt de partida més alt (engreixat en 10.700 milions) que no sobre un altre de més baix; sobretot si es vol guanyar marge de maniobra.
L’Autoritat Fiscal detecta que això és el que estan fent el Ministeri d’Hisenda, tots els governs autonòmics i 10 de les corporacions locals que, per la seva gran mida, són objecte d’anàlisi per part de l’Airef. Es tracta dels ajuntaments de València, Palma, Las Palmas de Gran Canaria, Gijón i Vitòria-Gasteiz; les diputacions de Barcelona i Sevilla; del Cabildo Insular de Tenerife i el Consell Insular de Mallorca i la Diputació Foral de Guipúscoa.