L’Airef apressa l’Executiu a consensuar amb les autonomies el pla fiscal
La Vanguardia. La presidenta Herrero reclama transparència i diàleg entorn del procés.
Transparència i diàleg. Aquestes són les demandes de l’ Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal ( Airef) de cara a definir les noves normes fiscals estructurals a mitjà termini que Espanya, com la resta d’estats membres
de la Unió Europea, ha de presentar al setembre a Brussel·les en el marc de la reforma fiscal que ha iniciat la UE. Per això, i de cara a l’aplicació de les noves regles fiscals europees, la presidenta de l’ Airef, Cristina Herrero, va apressar el Govern a iniciar de manera immediata el diàleg amb les comunitats autònomes per fixar els objectius fiscals del 2025.
Aquestes noves regles fiscals exigeixen que cada país analitzi els seus propis riscos per a la sostenibilitat de les finances públiques a mitjà i llarg termini, partint d’una trajectòria de referència que es calcula amb la despesa primària neta definida per a cada país durant els quatre anys que, en principi, estarà en vigor el nou marc d’ajust fiscal.
Amb un pla d’ajust a set anys, la retalladaretall de la despesa en el conjunt de les AAPP seria de 7.000 milions
Per abordar el procés amb l’eficiència que requereix, Herrero va reclamar transparència al Govern central “perquè publiqui, com ja han fet altres països, la trajectòria de referència fiscal per al país que ha establert la Comissió perquè els diferents nivells territorials de l’ Administració i altres institucions la puguin conèixer”.
A més, la presidenta de l’ Airef va demanar al Govern diàleg amb totes les administracions públiques per fixar uns objectius en què estan compromesos els diferents nivells de l’Administració, des de la central fins a les comunitats autònomes i les corporacions locals, i comunicar el resultat dels compromisos adquirits al Parlament, “fins i
tot encara que no se sotmeti a
votació”.
Es tracta d’un diàleg que Herrero considera fonamental per garantir el compliment del nou objectiu de dèficit i que és especialment necessari abordar amb les comunitats autònomes. Aquestes últimes han de definir un fort ajust de la despesa per als pròxims anys després de la pluja de recursos derivada del Pla
de Recuperació i Resiliència,
les quanties de la qual ja arriben a la fi.
El risc d’incompliment és especialment alarmant de cara al 2025, primer any d’aplicació de les noves regles fiscals, ja que les diferents administracions públiques ja estan elaborant els pressupostos per a l’any que ve, sense saber ni els compromisos fiscals del futur pla fisca ni el repartiment territorial d’aquests compromisos.
Segons els càlculs de l’ Airef, arribar a la sostenibilitat financera que exigeix Brussel·les requerirà un ajust per part del conjunt de les administracions espanyoles de 0,63 punts del PIB si es fa en quatre anys, i de 0,43 punts si s’aborda en set exercicis i amb reformes estructurals. Aquest últim escenari, el més probable, implicaria una retallada d’uns 7.000 milions d’euros. Però serien necessàries reformes de pes, entre les quals la del sistema de finançament autonòmic.