La vaga d’Air Nostrum tindrà uns serveis mínims del 90% en vols a illes i fins al 65% en els peninsulars
El Periódico. Els vols internacionals també hauran de permetre la reubicació del 65% dels passatgers.
El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) ha establert els serveis mínims corresponents a la vaga indefinida de pilots d’Air Nostrum SA, convocada pel SEPLA (Sindicat Espanyol de Pilots de Línies Aèries), que ha fixat en un 90% per als vols a les illes i en fins a un 65% per als vols peninsulars.
D’aquesta forma, els vols des de o cap a territoris no peninsulars i rutes sota obligacions de servei públic hauran de ressituar el 90% dels passatgers que tenien planificat volar, al tenir en compte el «caràcter insubstituïble» del mitjà aeri per a la mobilitat dels territoris no peninsulars.
D’altra banda, en els vols domèstics peninsulars que tinguin com a temps de desplaçament en transport públic més de cinc hores i els vols internacionals s’ha de permetre la reubicació del 65% dels passatgers que tenien planificat volar en els vols protegits.
En el cas dels vols domèstics peninsulars amb un temps de desplaçament en transport públic inferior a cinc hores, els serveis mínims estableixen garantir la reubicació del 40% dels passatgers.
I es protegeix sempre el 100% dels dedicats a tasques d’emergència, tals com serveis d’ambulància, antiincendis, transport d’òrgans per al Sistema Nacional de Trasplantaments, vigilància, protecció civil i rescat, etc.
El criteri per a la determinació de serveis mínims es basa a establir un percentatge de vols a protegir respecte del total de vols programats, a cada un dels aeroports afectats, excepte en casos taxats, com per exemple vols dedicats a tasques d’emergència, en els quals s’estableix una protecció del 100%.
El percentatge de vols a protegir es calcula fent servir, juntament amb el de passatgers a ressituar, el factor d’ocupació dels vols de la companyia, particularitzat per a cada període en el qual hi ha convocada la vaga.
D’altra banda, i a efectes de considerar la substitució intermodal, s’estableix que l’avió no pot ser substituït de forma eficient pel transport públic terrestre quan la distància a recórrer sigui superior als 500 quilòmetres, cosa que es tradueix en un temps de desplaçament superior a cinc hores, sense oblidar en tot cas que tota alternativa ja disposa d’uns percentatges d’ocupació derivada dels seus usuaris habituals.
«Millora contínua» de serveis mínims
El ministeri ha introduït en aquesta resolució un apartat específic que explicita l’evolució de les resolucions de serveis mínims «d’acord amb diferents pronunciaments de diferents òrgans judicials sobre algunes resolucions anteriors, així com altres modificacions que tenen per objectiu clarificar al màxim la interpretació de la resolució». Aquesta mesura respon a l’«esperit de transparència i millora contínua que es porta a cap», han assegurat.
Així, s’estableix una protecció detallada per a cada aeroport afectat per la vaga davant el procediment anteriorment fet servir que establia una protecció mitjana per al conjunt d’aeroports afectats.
Quant als vols domèstics cap a o des de territoris no peninsulars, davant la protecció anteriorment aplicada del 100%, es determina la reubicació del 90% dels passatgers.
I en serveis de transport de correu postal universal i de mercaderies peribles –entre les quals es considera el transport de medicaments i material sanitari, animals vius i expatriació i moviment de fèretres–, no s’aplicarà cap protecció en les vagues que es duguin a terme en trams horaris de curta durada.
A més, es determinen vols que no són susceptibles de protecció, com aquells que tenen origen i destinació en aeroports fora del territori espanyol. Mentrestant la resolució no autoritza a utilitzar determinades pràctiques com l’arrendament d’aeronaus amb tripulació o operacions conjuntes, que podrien limitar el dret de vaga dels convocants.
Com a annex a la resolució, s’inclou el llistat de vols programats per la companyia, per acotar els vols potencialment afectats per la resolució.
Finalment, s’expliquen les raons per les quals l’autoritat governativa pot deixar a l’empresa la mera execució i posada en pràctica dels serveis mínims predeterminats en la resolució, «sempre mitjançant criteris objectius en contínua millora, tant per permetre-ho la jurisprudència, com per raons pràctiques».