Diari de Girona. Ha baixat 63 llocs en dos anys en el rànquing CWUR, però des de la UdG sostenen que «és perquè cada cop hi ha més universitat avaluades» i que «per mida, estem on hem d’estar, o millor».

L’excel·lència de Harvard, la capacitat d’innovació tecnològica que surt dels laboratoris del MIT (Institut de Tecnologia de Massachusetts), el prestigi de Stanford o el reconeixement de la feina feta des dels històrics colleges de Cambridge i Oxford… Més o menys, tothom podria dir quines són les considerades «millors» universitats del món, però, any a any, el Center for World University Rankings (CWUR) n’elabora un rànquing. Una classificació, basada en valors acadèmics absoluts, en la qual la Universitat de Girona s’ha consolidat entre els 800 millors tot i que, en els dos últims anys, ha caigut seixanta-tres posicions. De la 705 del 2019 a la 768 del rànquing del 2021 que s’ha conegut aquesta setmana. «De rànquings n’han sortit dos els darrers dies, aquest del CWUR i el del Times Higher Education Impact, en què tots dos baixem una mica, però relativament», explica el vicerector de Qualitat i Transparència de la Universitat de Girona, Pepus Daunis, que destaca que la UdG està consolidada entre les millors 800 universitats del món a nivell acadèmic que «és el lloc que, per mida, ens tocaria; o potser una mica millor del que ens tocaria».

«Són dos rànquings que cada cop estan incorporant més universitats en la llista de les que avaluen i, per això, també baixem una mica de posició, però estem consolidats al voltant del lloc 750 i des de la UdG ho valorem positivament», detalla Daunis que, sobre els rànquings, explica que «n’hi ha que valoren molt els valors absoluts de producció, altres els relatius i altres fan un compromís entre els absoluts i els relatius; el CWUR prima molt els absoluts i això va en detriment de les mitjanes i les petites que sempre tindrem menys articles publicats, menys cites i menys professorat premiat que les més grans».

El Center for World University Rankings és un rànquing purament acadèmic que analitza paràmetres com la qualitat educativa, inserció laboral en companyies mundial dels estudiants, premis Nobel que pugui tenir el professorat i qualitat de recerca -«que és on surten més ben parats, perquè tot i ser no gran la UdG és prou bona en recerca amb articles ben posicionats»- mentre que el Times Higher Education Impact «mira el posicionament de la universitat en els objectius de desenvolupament sostenible, i en aquest també hem baixat tot i que som capdavanters a nivell mundial en alguns aspectes». En la darrera actualització del Times Higher Education, la UdG surt en el grup de les universitats que ocupen les posicions de la 601 a la 800 (no les detalla, una a una).

Tornant al CWUR, entre les universitats espanyoles la UdG ocupa la posició vint-i-quatre, la mateixa que l’any passat i només una per sota del 2019, tot i el condicionant de trobar-se a només un centenar de quilòmetres de les dues primeres del rànquing estatal: la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. «Si un premi Nobel vingués a treballar a Catalunya, segur que trigaria una universitat més gran que la de Girona, i això, i altres distincions, compten molt en rànquing com el CWUR», apunta Daunis que té clar que, per pur volum «aquí a Catalunya és lògic que universitats més grans tinguin més mencions en articles que la UdG i en rànquings que miren valors absoluts això es nota, però voltar la posició 750 no ens fa estar gens preocupats; estem on ens toca».

En altres rànquings, no purament de qualitat acadèmica, la Universitat de Girona destaca en els d’impacte social, on figura entre les posicions 101 i 200 a escala mundial, o en el Green Metric que la va col·locar en el lloc 91 entre les universitats més sostenibles del món. També té bons registres en rànquings de transparència (entre les 10 primeres d’Espanya).