La Universitat busca adaptar-se als reptes globals
Diari de Girona. Una jornada organitzada per la UdG i el Diari de Girona posa de manifest que la societat actual es troba en un moment de canvi, i que cal abordar qüestions com el canvi climàtic o l’envelliment social.
La societat està canviant a passos gegants, i la universitat ha d’adaptar-se a un mercat laboral cada cop més líquid i que s’enfronta a nous reptes globals com ara la intel·ligència artificial o el canvi climàtic. Aquesta va ser la idea compartida per tots els ponents de la jornada Formació per al futur? Nous coneixements, noves professions, organitzada ahir per Diari de Girona i la Universitat de Girona amb l’objectiu de fer una reflexió conjunta sobre els reptes de la formació davant d’un futur incert i canviant.
La benvinguda va anar a càrrec del vicerector de Docència i Planificació Econòmica, Josep Maria Serra, que va oferir algunes pinzellades de l’actual context social: crisis econòmiques i sanitàries, usos de la tecnologia mai vistos de forma generalitzada, una guerra a Europa que provoca inequitat i pobresa, un món laboral on els oficis tradicionals es van desdibuixant i deixen pas a una realitat precària que requereix noves habilitats i competències i una societat cada cop més envellida a Catalunya. Davant d’aquesta realitat, va assenyalar que la Universitat haurà d’adaptar-se cada cop a més perfils d’alumnat: per una banda, joves que accedeixen per primer cop a l’educació superior, però també estudiantat adult que necessita formació continuada i també alumnat sènior que hi accedeix per obtenir coneixement, no necessàriament per introduir-se en el món laboral.
Des de l’àmbit de les Ciències Socials, el director de la Càtedra-Observatori d’ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya, Albert Sabater, va explicar que aquest àmbit de coneixement es troba «en un moment cabdal»,ja que passen «moltes coses» i de manera «molt accelerada». En aquest sentit va reivindicar la necessitat de «temps» per poder parar i reflexionar sobre tots aquests canvis, i sobretot, entendre els interessos i motivacions dels humans darrera d’aspectes tan vitals com, per exemple, el canvi climàtic o l’envelliment de la societat. En aquest context, va posar de manifest la importància que tindrà la intel·ligència artificial i la necessitat de fugir del determinisme tecnològic : «És difícil que la intel·ligència artificial sigui capaç d’entendre tot allò que té a veure amb el pensament crític, però és probable que cada cop tinguem més eines que siguin capaces d’avançar-se a les nostres accions i pensaments». Així doncs, va defensar que la intel·ligència artificial no ha de substituir la persona, sinó «augmentar possibilitats».
La doctora en Filosofia Carla Carreras va defensar la vigència de les Humanitats per a la societat, i va mostrar la seva preocupació per les vocacions dels actuals estudiants: «Abans tots volien ser Messi, mentre que ara tots volen ser youtubers, influencers, tik-tokers… i sovint pensen que l’educació no els obre aquestes portes, per tant tenen la sensació que la Universitat és sobrera», va lamentar. En aquest context, «en què esperen trobar tot el que calgui a la xarxa i en la intel·ligència artificial», va defensar la necessitat de tenir esperit crític per poder verificar si tot el que els arriba és verídic i fiable, i tenir uns criteris sòlids per poder-ho identificar.
Tots els ponents van coincidir en la necessitat de temps -sempre escàs- per tal de reflexionar sobre aquestes transformacions
Des de l’àmbit del Turisme, José Antonio Donaire també va considerar que la societat es troba en un moment «històric» que «ens interpel·la a tots». I en el cas de les ciències socials, «no només canvia la forma de fer classe, sinó també el propi objecte d’estudi», que és aquesta societat en constant transformació. Per això, va indicar que cal «incorporar el dubte» dins de l’aula, i no ensenyar als estudiants com són les coses, «sinó com actuarem en un context d’incertesa». També creu que han de canviar les prioritats: «Hem de determinar primer quina finalitat volem, i després buscar les eines per arribar-hi», va assenyalar. Una universitat, va defensar, en què l’esperit crític es trobi al centre: «A vegades potser ho hem oblidat, però la Universitat és l’espai on es construeixen les utopies»; va defensar.
Joaquim Meléndez, del departament d’Enginyeria Elèctrica i Electrònica i Automàtica, va aportar el seu punt de vista des de l’àmbit tecnològic. Les carreres tècniques, va indicar, continuaran existint, però hauran d’adaptar-se per buscar solucions al canvi climàtic, amb una reducció de les emissions de Co2 i la implantació d’energies renovables. «No es tracta només de posar plaques al terrat, sinó que s’hauran de dissenyar ciutats on les energies renovables tinguin un paper primordial», va explicar. Com a societat, va indicar que la transformació energètica obligarà a transformar el consum a la capacitat de generació, i per aconseguir-ho «cal accés a les dades, a l’estat dels dispositius, molta informàtica, enginyeries multidisciplinars… que hauran de cooperar entre elles», va indicar.
Mònica Iglesias, professora de Química Analítica, va recordar que, segons diversos estudis, les professions que seran necessàries d’aquí a deu anys encara no existeixen, fet que complica la preparació dels estudiants. Una de els solucions, va indicar, és habilitar l’alumnat perquè siguin capaços d’anar-se formant al llarg de la vida, i anar desenvolupant habilitats i competències durant tota la seva trajectòria professional. «A la facultat de Ciències això ho tenim clar, i fa anys que hem introduït als estudis activitats per tal que puguin treballar les competències transversals, la capacitat de resoldre problemes, l’anàlisi crítica… no només formar-los en els continguts, sinó també amb totes aquestes habilitats», va assenyalar.
Cristina Bosch, procedent de l’àmbit de la Infermeria, va voler definir com hauran de ser els bons professionals de la salut en el futur, i va deixar clar que no seran aquells que encertin el diagnòstic i el tractament, «sinó aquells que sàpiguen tenir cura de les persones malaltes i tractar-la amb dignitat». «Caldrà una cura ètica i compassiva, que garanteixi el benestar i la seguretat de les persones, que posi els pacients al centre i que sàpiga comunicar-se en un moment molt tecnologitzat», va indicar. Per això, va defensar que serà més necessària que mai l’empatia, la gestió dels conflictes i la creativitat, entre altres.
Finalment, va cloure la jornada el director de Diari de Girona, Josep Callol, que va posar de manifest els canvis que les noves tecnologies -i sobretot Internet- han comportat en el periodisme. Això, va indicar, no només ha comportat canvis, sinó que el canvi «s’ha revolucionat, i el que més ha canviat és la velocitat del canvi». En aquest panorama, en el qual cada cop és més difícil trobar temps per a la reflexió, va assenyalar que cal buscar complicitats amb la intel·ligència artificial: «Ens hi hem d’adaptar i treure’n el màxim rendiment», va dir.
UdG21, el projecte amb el qual redefinir el model educatiu
El vicerector Docència i Planificació Econòmica, Josep Maria Serra, va incidir durant la seva intervenció en què estem «a les beceroles d’una revolució disruptiva», que genera temor i fascinació a parts igual per part de tota la societat. Per això, des de la Universitat de Girona volen definir les estratègies de futur, i una de les maneres de fer-ho és a través del projecte UdG21, amb el qual volen redefinir el seu model educatiu davant de la societat. L’educació del futur, va indicar, «haurà de ser més flexible i inclusiva, avançar en el desplegament de formes de treball col·laboratiu amb diferents graus de presencialitat, una major interdisciplinarietat i amb una constant innovació docent».