La Unió Europea apuntala l’impost a les energètiques
Diari de Girona. Von der Leyen adverteix que les sancions de Brussel·les a Rússia «han vingut per quedar-se».
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, va oficialitzar el pla de mesures d’emergència per abaratir el preu de la llum en ple context d’inflació i va afirmar que les sancions a Rússia «han vingut per quedar-se». Aquest paquet inclou una taxa a les petrolieres, una reducció obligatòria del consum del 5% en les hores punta i un límit als ingressos de les empreses que produeixen electricitat de fonts més barates que el gas.
Els governs hauran de reduir la demanda d’electricitat particularment a les hores de consum d’electricitat més cares. Per això planteja un objectiu de reducció obligatori del 5% durant les hores de preu seleccionades. L’executiu comunitari també planteja una reducció de la demanda global d’almenys un 10% fins al 31 de març del 2023.
La CE parteix de la base que els productors d’electricitat inframarginals, és a dir, les tecnologies amb menys costos, com les renovables o la nuclear, que subministren electricitat a la xarxa a un cost inferior al nivell de preus fixat pels productors marginals més cars (com el gas) han estat obtenint ingressos excepcionals. Per posar fi a la situació, Brussel·les planteja fixar un límit uniforme d’ingressos inframarginals de 180€/MWh que, segons Brussel·les, permetrà cobrir els costos d’inversió, sense perjudicar les inversions en noves capacitats en línia amb els objectius climàtics per al 2030 i el 2050. Els governs hauran de recaptar els ingressos que superin el límit i s’utilitzaran per ajudar els consumidors a reduir les seves factures.
Les grans empreses de petroli, gas i carbó també estan obtenint enormes beneficis i hauran de contribuir a alleujar la situació amb una «contribució temporal» sobre els beneficis excessius obtinguts el 2022 que superin un increment del 20% sobre la mitjana dels beneficis dels tres anys anteriors, a un tipus mínim del 33%.
Espanya i Portugal,podran continuar aplicant l’anomenada excepció ibèrica per limitar el preu del gas utilitzat per generar electricitat perquè la mesura compleix el mateix objectiu que el límit al preu de les tecnologies inframarginals proposat.
Tenint en compte la naturalesa urgent i temporal de les mesures, Brussel·les proposa que el nou instrument d’emergència es comenci a aplicar com a molt tard l’1 de desembre del 2022 fins al 31 de març del 2023. La Comissió Europea també treballa per millorar liquiditat al mercat dels serveis energètics.
En matèria energètica i per accelerar la transició energètica, la CE també planteja crear un banc europeu d’hidrogen verd i una llei de matèries primeres fonamentals.