La UE obliga a informar en els comptes del termini de pagament real als proveïdors
El Periódico. Una norma limita el mètode del ‘confirming’ per ocultar retards. La Plataforma contra la Morositat celebra que s’hagi acabat el “subterfugi”.
Les opcions de demorar pagaments als proveïdors s’esgoten. Un reglament europeu que va entrar en vigor amb efecte des de l’1 de gener obliga totes les empreses de la Unió Europea (UE) a informar els seus proveïdors, en les seves memòries, sobre els terminis reals de pagament, “un canvi en les regles de joc”, segons la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM). Es tracta del Reglament 2024/1317, que ha sigut publicat tant al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) com per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC). La normativa obligar a especificar, en les memòries de les companyies, les condicions generals dels contractes amb entitats financeres relatius a acords de finançament a proveïdors (coneguts a Espanya com a confirming) que, en moltes ocasions, es fan servir per mirar de simular el pagament en termini legal amb costos financers per a la subcontracta.
En aquesta documentació obligatòria caldrà detallar les línies, els terminis i garanties. Addicionalment, les companyies hauran de concretar els imports i terminis dels documents de confirming descomptats pels proveïdors. El confirming és un mitjà de pagament a proveïdors pel qual una entitat financera s’encarrega de gestionar i pagar les factures d’una companyia. El proveïdor rebrà el cobrament en data de venciment o podrà anticipar-lo a canvi d’un important descompte per interessos i comissions. És un producte financer que permet allargar els terminis de pagament a proveïdors o gestionar el cobrament amb considerables rebaixes. aAquest instrument ha sigut denunciat des de fa anys per la PMcM. La llei de 2010, que encara no té règim sancionador, fixava un termini màxim de 60 dies en les transaccions entre empreses i de 30 en el cas de les empreses amb les administracions.
Amb la nova obligació d’informació, “la UE tomba un subterfugi comptable molt popular a Espanya”, assegura Antoni Cañete, president de la PMcM. Des d’ara, “pagar per confirming no és pagar”. Gràcies a aquesta normativa van sortint a la llum els saldos pendents a proveïdors ocults sota el confirming. A nivell comptable, en moltes empreses es consideren pagades les factures a les quals s’ha comunicat un confirming, tot i que el proveïdor només pugui cobrar-les íntegrament en data de venciment del “pagament confirmat”, que pot superar fins i tot els 240 dies.
Balanç dels comptes
Així, les operacions de confirming determinen que els deutes amb els proveïdors puguin figurar com a pagades a efectes del càlcul del període mitjà de pagament contemplant la data d’entrega del confirming com a dia de pagament. Així, en el balanç dels comptes anuals de les companyies, algunes de les operacions consten com a deute comercial o amb proveïdors, en comptes de deute financer.