La UdG estudia l'afluència i els hàbits d'usuaris de platja | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

La UdG estudia l’afluència i els hàbits d’usuaris de platja

  |   Novetats

El Punt. És un encàrrec de la Generalitat que ha de servir de radiografia actual a l’hora de plantejar la gestió del litoral. Se n’han escollit de naturals com la del Borró, a Colera, però també d’urbanes com la de Riells, a l’Escala.

Un equip format per onze alumnes de graus i màsters de la Universitat de Girona (UdG) analitzen, aquest estiu, l’afluència i el comportament dels usuaris d’onze platges de la costa catalana, per identificar tant la quantitat de persones com els patrons de comportament que tenen els banyistes en les diferents tipologies de platja. El projecte és un encàrrec de la direcció general de Polítiques de Muntanya i Litoral de la Generalitat de Catalunya a la doctora en geografia Carolina Martí, que fins fa quatre anys era la directora de l’Institut de Medi Ambient de la UdG i actualment és delegada del rector pel territori i la sostenibilitat de la universitat gironina. Carolina Martí, que forma part del grup de recerca Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge de la UdG, està especialitzada en qüestions relatives a la gestió litoral.

Treball de camp

El treball de camp consisteix a obtenir imatges fotogràfiques cada hora, des de les nou del matí i fins a les set del vespre, en dies laborables i festius, vint dies al llarg de l’estiu, sempre en condicions meteorològiques favorables, en onze platges de la costa catalana que s’han escollit en funció de diferents tipologies: urbanes, semiurbanes, seminaturals o naturals. Així l’estudi es focalitza en les següents platges: la del Borró, a Colera (natural); de la Robina, a Castelló d’Empúries (seminatural); Riells, a l’Escala (urbana); la cala Castell, a Palamós (seminatural); sa Conca, a Platja d’Aro (semiurbana); la cala Sant Francesc, a Blanes (semiurbana); la platja del Cavaió, a Arenys de Mar (semiurbana); la de Malgrat centre, a Malgrat de Mar (urbana); la del Miracle, a Tarragona (urbana); la del Torrent del Pi, a l’Ametlla de Mar (seminatural); la de Buda, a Sant Jaume d’Enveja (natural). Carolina Martí remarca que la tria de les platges és una mostra que ha de servir com a radiografia present de la situació del litoral. En el treball de camp es recullen dades quantitatives i qualitatives, com ara el nom d’usuaris, la seva tipologia, com ara l’edat, el sexe, individual, en grup, quines activitats realitzen, la geolocalització dels usuaris per franges horàries, i també el grau de congestió de la platja en funció dels usuaris i de la superfície útil de platja. A més de les imatges capturades de les cales i platges analitzades, s’inclouen també enquestes efectuades als banyistes.

L’objectiu, assenyala Carolina Martí, és conèixer amb precisió l’afluència i freqüentació dels usuaris de platges i cales durant la temporada de bany, i saber la utilització real de les diferents zones de les platges. La responsable de l’estudi de la UdG destaca que són dades indispensables per a una nova planificació de la zona costanera. “Cal adequar i dimensionar els usos de l’espai litoral cercant l’equilibri socioambiental, entre la preservació dels ecosistemes litorals i les exigències de la demanda turística”, afegeix. Recorda que el turisme de sol i platja representa el 12% del PIB de Catalunya i que la gestió de les platges s’ha basat en l’explotació turisticorecreativa buscant el màxim rendiment econòmic. “Aquesta gestió mercantilista ha desenvolupat un ús massiu de les platges, amb una pressió ingent tant de persones com d’usos diversos que es multipliquen mimèticament a cada platja, generant la seva homogeneïtzació”, assenyala. L’especialista en gestió litoral de la UdG Carolina Martí explica que amb la crisi de la covid-19 s’ha modificat la relació que establim amb l’entorn buscant espais lliures i poc freqüentats. I és aquest context, afegeix, “l’escenari idoni per redissenyar la gestió turisticoterritorial en general”. “En un país on el turisme s’ha convertit en el sector que més riquesa aporta a l’economia i on la principal modalitat turística desenvolupada encara és la de sol i platja, les platges han d’estar a l’avantguarda dels esforços per transformar els espais quotidians en territoris segurs, sostenibles i resilients”, afegeix.

Platja socioambiental

L’explotació turisticoreacreativa contrasta, recorda Martí, amb la inversió que s’hi fa: “Només es fa en el moment que desapareixen.” Martí assenyala tres funcions de les platges: la turisticorecreativa, ecològica de reservori de biodiversitat i la funció protectiva, que és la que s’ha comprovat en època de temporals, quan la sorra ha realitzat la funció de barrera i ha fet disminuir les afectacions als nuclis propers. “Des dels anys cinquanta només hem explotat les platges des de la funció social i econòmica, i l’ecològica i protectiva l’hem menystinguda, fins al punt d’anul·lar-la.” L’especialista de la UdG argumenta així la urgència actual de preservar les platges, al mateix temps que recorda que s’ha de mantenir com un espai de socialització i d’activitat econòmica. Així, aposta per un canvi de model: “No podem tractar la platja com un sorral, com un substrat; s’ha de fer el pas de la platja socioeconòmica a la platja socioambiental.”