Diari de Girona. Es manté en el rànquing de Xangai, que selecciona les millors mil universitats del món La Universitat de Barcelona se situa entre el «top 200» mundial i la UAB, en el «top 300».
Per tercer any consecutiu la Universitat de Girona es manté en el prestigiós rànquing de Xangai o ARWU (Classificació Acadèmica d’Universitats del Món, en les seves sigles en anglès) i, a més, ho fa millorant la seva reputació en diversos camps.
Si l’any passat la notícia era que es mantenia dins d’aquest rànquing, que inclou les millors 1.800 universitats de les aproximadament 30.000 que hi ha a tot el món, aquest últim curs la UdG ha aparegut entre les millors universitats en el camp de la gestió hotelera i turisme, enginyeria ambiental, recursos hídrics i química.
La UdG està entre les 150 millors en l’apartat de Gestió Hotelera i Turisme a nivell mundial i és la novena millor d’Espanya.
En l’apartat de Ciència i Enginyeria Ambiental es troba entre les 200 millors. A nivell estatal és la millor juntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Barcelona.
En làmbit també d’enginyeria però en la disciplina de Recursos Hídrics, també està entre les 200 millors a nivell mundial i és la cinquena a nivell espanyol.
Finalment, en l’àmbit de les Ciències Naturals, en el camp de la Química, es troba entre les 300 millors del món i és la sisena millor a nivell estatal.
Rànquing català i estatal
Tanmateix, tot i escalar posicions en diversos camps d’estudi, la Universitat de Girona està molt allunyada de les primeres posicions a nivell global.
Situada a la franja que va des del lloc 801 al 900 a nivell mundial, com en els darrers dos anys, la UdG és la número 34 de 39 a l’estat espanyol i és a la cua de les universitats públiques catalanes que apareixen en el rànquing.
Així doncs, de les universitats catalanes, la més ben posicionada és la Universitat de Barcelona entre els llocs 151 i 200. De fet, és l’única universitat arreu de l’estat que està entre les 200 millors del món. La segona millor és l’Autònoma de Barcelona (201-300), la tercera és la Universitat Pompeu Fabra (401-500), la quarta és la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que figura a la forquilla d’entre les 501 i 600 millors universitats, la Politècnica de Catalunya i la Universitat de Lleida se situen en els llocs 701 al 800 i la gironina, entre el lloc 801 i el 900.
A nivell estatal, després de la UB, la Complutense de Madrid i la de Granada comparteixen la mateixa franja que l’Autònoma de Barcelona.
De la 301 a la 400 hi ha la de València, l’Autónoma de Madrid, la Politècnica de Valencia i la Universitat del País Basc. Entre les 401 i 500 millors del món, les universitats de Salamanca, Santiago i Sevilla comparteixen franja amb la UPF.
La Rovira i Virgili que ocupa la el bloc d’entre la 501 i 600 millors, comparteix espai amb la de Saragossa, la Politècnica de Madrid, la Universitat de Navarra i la de Vigo.
Harvard continua regnant
A nivell internacional, la Universitat americana de Harvard es manté com el millor centred’estudis superiors per dinovè any consecutiu (des de la creació de l’ARWU), seguida de la seva compatriota Stanford i de la universitat britànica de Cambridge. De fet, l’hegemonia nord-americana és evident, ja que ocupa 16 dels 20 primers llocs del rànquing on només hi ha cabuda per les universitats angleses de Cambridge (3º), Oxford (7º) i la College London (17º) i la francesa Paris-Saclay (13º).
Aquest domini però, té una lògica, ja que les universitats d’elit dels Estats Units, compten amb uns pressupostos molt allunyats de la nostra realitat. Harvard, per exemple, que lidera la classificació, té 22.000 alumnes i compta amb un pressupost anual de més de 3.500 milions d’euros. En canvi, la UB, la primera espanyola de la llista, té 63.000 estudiants i un pressupost de 400 milions i la UdG, té un pressupost d’uns 100 milions d’euros amb 15.000 estudiants cada curs.
Conflictes amb el rànquing
Tot i el prestigi que ha assolit en les gairebé dues últimes dècades aquest estudi elaborat cada any per la Universitat de Jiaotong (Xina), hi ha punts de discussió sobre la taula. La metodologia usada per elaborar el rànquing de Xangai ha rebut algunes crítiques del món acadèmic perquè dona poc pes a les ciències socials o humanitats. Així mateix, la llista castiga amb duresa els centres universitaris més petits en puntuar el nombre de publicacions científiques.