La taxa d’atur a Girona baixa al 10,83% i frega nivells prepandèmics
Diari de Girona. Les comarques gironines han creat fins a 16.900 llocs de treball des del juliol al setembre. Les dades extretes de l’Enquesta de Població Activa (EPA) reflecteixen que els nivells d’atur a la demarcació gironina durant el tercer trimestre d’enguany freguen ja els registrats durant el 2019, abans de la pandèmia. Concretament la taxa d’atur ha baixat més de tres punts aquest trimestre, situant-se al 10,8%, mentre que del primer al segon la diferència va ser mínima. En comparació al mateix període de temps de l’any passat, l’actual és superior en un punt.
De la mateixa manera, la xifra de desocupats a la província de Girona també disminueix i se situa als 43.800, mentre que al trimestre anterior estava als 56.900. Si ho comparem amb els mateixos mesos de l’any passat, en l’actual hi ha 2.100 aturats menys a les comarques gironines que al de fa un any. Mentre que un any endarrera 45.900 persones buscaven feina, ara es calcula que ho fan 43.800.
El volum més gros de nous llocs de feina es concentra sobretot al sector dels serveis, coincidint amb les correlatives reduccions de les restriccions a finals de setembre. Des de principis d’any i amb les dades afegides d’aquest trimestre s’han creat al sector 263.100 nous llocs de treball, liderant el sector amb més ofertes d’ocupació i arribant a una suma total de 263.100 nous llocs de treball.
Per altra banda, la indústria i la construcció han perdut ocupació, mentre que l’agricultura millora, però encara no s’acaba de refer del sotrac viscut durant la pandèmia. Aquest últim sector passa aquest tercer trimestre dels 1.700 als 3.100, encara sense recuperar el volum de treballadors que es registraven el març del 2021 (4.500). Per la seva banda, la indústria baixa als 67.900 treballadors i la construcció als 26.800.
A escala general, les comarques gironines han creat fins a 16.900 llocs de treball durant el tercer trimestre, mentre que 43.800 persones estaven desocupades. En total des de principi d’any s’han ofert 360.900 llocs de treball. Una creació d’ocupació que va a l’auge i millora en comparació amb la situació de l’any passat, quan la taxa d’atur era de l’11,73% i hi havia 43.800 desocupats.
Pugen els ocupats a Catalunya
Segons recull ACN, Catalunya ha tancat el tercer trimestre amb 3.479.400 persones ocupades, suposant un increment de 62.300 ocupats (+1,8%) respecte al trimestre anterior i un augment de 155.000 llocs de feina (+4,7%) en comparació amb el mateix període de l’any anterior i se situa per sobre els nivells previs a la pandèmia. Per la seva banda, el nombre d’aturats ha continuat baixant fins a les 426.700 persones entre juliol i setembre, amb una caiguda trimestral de 51.800 persones (-10,84%) i un descens de 79.900 persones respecte a l’any anterior (-15,77%).
Tot i la baixada pronunciada, la xifra d’aturats encara no ha superat els indicadors previs a la pandèmia. D’aquesta manera, durant el tercer trimestre de 2021 s’han registrat 4.600 desocupats més que fa dos anys. La taxa d’atur ha caigut 1,4 punts respecte al trimestre anterior i ha arribat al 10,92%. Aquest percentatge se situa pràcticament el mateix nivell que el mateix període de 2019, quan era de 10,87%.
El secretari general de PIMEC, Josep Ginesta, veu amb «cautela» la «moderada» reactivació del mercat de treball evidenciada per les dades de l’EPA del tercer trimestre. La patronal considera «agosarat» parlar de recuperació per la «triple tenalla» del teixit productiu, com l’increment dels preus de les matèries primeres, l’augment del cost de l’energia i les limitacions a l’activitat derivades de la pandèmia. La confederació alerta que el manteniment d’aquesta situació podria provocar la pèrdua de «molt del treball temporal» creat en els últims mesos i ha avisat dels possibles efectes de la reducció del 5% de les persones ocupades per compte propi en el tercer trimestre.
Al seu torn, el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, va afirmar que les dades evidencien la «superació» de la situació «crítica» derivada de la pandèmia, però va defensar una recuperació acompanyada de la transformació del model productiu.