La Síndica de Greuges de Palamós recomana reduir el preu fix de l’aigua
Diari de Girona. UN INFORME CONCLOU QUE SE SITUA ENTRE ELS MUNICIPIS AMB LA TARIFA MÉS ELEVADA.
La Síndica de Greuges de Palamós, Fina Camós, ha elaborat un informe sobre la tarifa de l’aigua al municipi en el qual recomana rebaixar el preu fix del rebut.
El document es va fer a finals de l’any passat -tot i que s’ha fet públic ara- a partir de dues queixes rebudes a la Sindicatura relatives al preu de l’aigua a Palamós. Els dos ciutadans que es van adreçar a la Sindicatura consideren que el preu final de la factura de l’aigua a Palamós és excessiu en comparació amb altres poblacions. També es tenen en compte els informes sobre aquesta qüestió dels síndics que m’han precedit presentats el 2006 i el 2017.
Per tal d’elaborar l’estudi, s’ha fet una comparació amb els altres municipis del Baix Empordà que tenen més de 10.000 habitants, és a dir, Calonge i Sant Antoni, Castell-Platja d’Aro i S’Agaró, la Bisbal d’Empordà, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i Torroella de Montgrí. Els municipis estudiats facturen una quota fixa que oscil·la entre 1 euro a Torroella de Montgrí i 11,41 euros a Palamós, municipi amb la quota més elevada. En l’informe es constata que una quota fixa elevada perjudica els consums baixos. Els consums baixos poden ser deguts a habitatges tancats o ocupats una petita part de l’any però també poden ser habitatges ocupats per poques persones o persones que procuren fer un ús més racional del consum.
Com a conclusions, la Síndica considera que el sistema tarifari vigent no estimula l’estalvi d’aigua que requereix una situació d’emergència per sequera com l’actual. Lamenta que els usuaris amb baix consum estan penalitzats pel sistema tarifari de Palamós, i especialment per la quota fixa elevada, ja que es perjudiquen els abonats que viuen sols o s’esforcen a fer un consum més moderat d’aigua. L’informe afegeix que si es tingués en compte el nombre de residents que hi ha a cada domicili a l’hora d’establir els trams de consum, en sortiria un cost més equitatiu.
Finalment, suggereix que els trams de consum s’adeqüin als proposats per l’Agència Catalana de l’Aigua.