La sequera, un trastorn del present i per al futur
Diari de Girona. La sequera, en primera persona. La manca d’aigua afecta els múltiples sector de l’economia gironina i catalana. La pagesia s’ha fet notar en les últimes setmanes per aquesta qüestió, entre d’altres, però les queixes dels agricultors i ramaders són només un dels múltiples prismes des dels quals es pot abordar la falta d’aigua. El problema es trasllada també a indústries, gimnasos, bombers i a emprenedors i empresaris de diversos tipus, que veuen els impactes directes en els seus negocis. Set persones que pateixen els efectes de la sequera o que lluiten contra les seves conseqüències exposen les seves preocupacions i propostes davant del nou «statu quo»
Un agricultor, la directora d’un gimnàs, un ecologista, un ramader, una bombera, una emprenedora i un empresari del sector de les piscines aborden el problema.
«Aviat farà quatre anys que no plou», es lamenta Narcís Poch. Les pomeres d’aquest agricultor de Girona estan assedegades; el mateix passa amb nombrosos cultius a tot Catalunya. El seu és un dels rostres de la sequera que s’acarnissa amb amplis territoris del sud d’Europa. Poch, pagès i enginyer, és també dirigent d’Unió de Pagesos, i com a tal participa en les mobilitzacions que aquests dies protesten, entre altres coses, per la falta de previsió institucional davant la sequera.
Les queixes dels agricultors són només un dels múltiples prismes des dels quals es pot abordar la falta d’aigua que s’està deixant notar a Catalunya. Des que, a finals de gener, el nivell dels embassaments del sistema Ter-Llobregat caigués per primera vegada per sota del 16% de la seva capacitat i la Generalitat decretés l’emergència, creixen els dubtes.
Les de la directora d’un gimnàs social de Barcelona que no sap si les restriccions afectaran als usuaris que només poden dutxar-se a les seves instal·lacions; les del ramader que tem haver de tornar a sacrificar vaques perquè el farratge no creix; les de l’empresari del sector de les piscines que es queixa de falta de flexibilitat de les administracions; les de l’ecologista que, en canvi, protesta perquè creu que el turisme amb prou feines es veurà afectat.
Però aquesta crisi també té el rostre de la subinspectora de Bombers en alerta perquè venen quatre anys d’alt perill d’incendis i de l’emprenedora que està provant un sistema perquè els cultius necessitin un 30% menys d’aigua per tirar endavant. Les preguntes i les respostes de tots ells forgen el debat públic dels nostres dies i del futur, inevitablement reglat pel canvi climàtic.