La sequera i la inflació fan baixar la producció agroalimentària
Diari de Girona. Cau fins a un 2,6% a Espanya i les exportacions s’alenteix i registren el creixement més baix dels darrers anys.
El sector agroalimentari és el primer de l’economia catalana, representant prop d’un 20% del PIB i un valor estimat anual pròxim als 45.000 milions d’euros. Les dades definitives del 2023 encara no s’han fet públiques, però tot apunta que seguiran la mateixa tendència que al conjunt de l’Estat, marcada pels efectes conjunts de la inflació, la sequera i un context global d’inseguretat a causa dels conflictes bèl·lics. La indústria d’alimentació i begudes espanyol ha vist així frenat el creixement per segon any consecutiu en tancar l’exercici passat amb una producció de 162.459 milions, un 2,6% que el 2022, segons les dades de l’Informe de la Federació Espanyola d’Indústria d’Alimentació i Beguda (FIAB) que es va presentar el passat 23 d’abril al Ministeri d’Agricultura a Madrid. «Malgrat totes les dificultats, seguim sent el primer sector industrial d’Espanya», va explicar el director general de FIAB, Mauricio García Quevedo, durant la presentació.
En un escenari d’escalada de preus, els èxits s’han vist obligats a contenir les despeses i modificar els patrons de consum, segons recull l’informe publicat per FIAB. El document recull que el volum de consum s’ha retret lleugerament, un 0,1%, fins a 66.371 milions d’euros, mentre que la despesa mitjana per persona a la llar cau fins a 1.410 euros en relació amb el mateix període del 2022. A més, el consum total entre el gener i el novembre de l’any passat s’ha reduït un 10%, fins a 22.310 milions de quilos.
Tot i les caigudes que ha registrat el sector, García Quevedo va insistir que la indústria d’alimentació i begudes continua sent el sector industrial amb més fortalesa d’Espanya, ja que el Valor Afegit Brut ha arribat als 31.038 milions d’euros després d’eliminar l’efecte de la inflació. Respecte al nombre d’empreses que operen al sector, l’informe recull que el 2023 van haver de tancar 1.824 companyies d’aquesta indústria, de les quals la majoria eren pimes, fet que suposa un descens del 6% respecte al 2022, fins a les 28.335 registrades. García de Quevedo considera que segueix el procés de concentració de les companyies, però no esmorteeix l’impacte. «Ens ajuda a ser més forts, però les petites pateixen», va indicar. El sector continua sent un motor d’ocupació, ja que hi ha un avenç en el nombre d’afiliats a la Seguretat Social del 2%, és a dir, 463.900 llocs de treball directes, amb ritmes de creixement per sobre de la resta de la indústria manufacturera que creix a 1,5%.
D’altra banda, les exportacions de la indústria van registrar un augment del 3,4% fins a assolir els 47.620 milions, encara que en van retallar un 6,6% el volum. «La internacionalització manté el caràcter estratègic, però s’ha alentit el creixement, que era a doble dígit i s’ha registrat el més baix els últims anys per la inflació i els costos», va precisar.
D’aquesta manera, la inseguretat general de l’economia, el fort impacte de la inflació i tots els problemes logístics i de transport van impactant les vendes reals i també el nombre d’empreses exportadores, que es va contreure, fins a 18.424. Per mercats, la UE continua sent la principal destinació de les exportacions de la nostra indústria, amb una quota del 61,8%, i les principals destinacions són França (7.207 milions d’euros), Portugal (5.572 milions d’euros), Itàlia (5.507 milions) d’euros) i Alemanya (2.984 milions d’euros). El primer soci extracomunitari són els Estats Units, amb 2.747 milions d’euros en cinquè lloc. En sisè lloc, se situa el Regne Unit, que experimenta una millora de les vendes, amb 2.643 milions d’euros, seguit per la Xina (1.836 milions d’euros).
Un sector pendent de la crisi climàtica
El sector agroalimentari espanyol, que ha ofert mostres de la seva fortalesa en la recent fira Alimentaria de Barcelona i que pot presumir de ser el gran motor exportador del país, té, però, diversos reptes que haurà d’afrontar. Un d’ells, el canvi climàtic, que posa en dubte collites i recursos clau com l’aigua. L’altre, la sobirania alimentària, que hauria d’assegurar un proveïment assequible de productes bàsics a tota la població. I un tercer encara, unes lleis que massa vegades es redacten «atenent les modes, quan el que les hauria de guiar és una base científica solvent», explica Fernando Moraleda, director de l’Oficina Alimentària de la consultora Llorente i Cuenca (LLYC).
«El veganisme o l’animalisme influeixen més ara en la dieta dels joves que la pròpia ciència», assenyala Moraleda, que va participar recentment en les jornades tècniques d’Alimentaria&Hostelco 2024 i que inclou entre els desafiaments del sector dos àmbits més: la lluita contra la desinformació (o la proliferació de notícies falses) i la necessitat d’incidir en l’educació.
Que la sequera és ara mateix una urgència per a la indústria alimentària espanyola és una idea compartida també, en bona mesura, pel mateix sector agroindustrial i per científics especialitzats com els de l’IRTA, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària de Catalunya. «Totes les previsions assenyalen que el 2030 la disponibilitat d’aigua a la conca mediterrània s’haurà reduït un 20%, i l’agricultura haurà de continuar produint aliments de la mateixa qualitat i en la mateixa quantitat que ara… Si no prenem mesures amb rapidesa, no hi arribarem», avisava recentment Robert Savé, investigador emèrit d’aquest organisme dependent de la Generalitat i exprofessor d’Ecologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Davant d’aquest panorama, en què «els registres de les últimes sis dècades a Espanya sumen un valor acumulat un 16% per sota del que és normal», constata Moraleda, ja no es pot dir que l’escassetat de pluges és una cosa conjuntural. «No podem conviure amb una sequera que és ja sistèmica sense modificar les estructures existents, i aquesta és una assignatura pendent que exigeix altura política a tothom», sentencia el consultor. Ha estat útil en aquest sentit, prossegueix Moraleda, «el PERTE agroalimentari, que ha ajudat el sector a centrar-se en programes de sostenibilitat i innovació, però aquesta orientació no hauria d’abandonar-se, sinó, en tot cas, veure’s reforçada amb nous programes que ampliïn la demanda de la indústria alimentària», reclama el consultor de LLYC.
De fet, el Govern ja ha anunciat que hi haurà una segona convocatòria d’aquest Perte, després de l’èxit de la primera, que va adjudicar 163 milions en subvencions i més de 20 milions d’euros en préstecs. La intenció del Ministeri d’Indústria és que aquesta segona línia d’ajudes «compti amb un total de 40 milions d’euros en subvencions i 10 milions en préstecs i que la convocatòria pugui sortir al llarg del primer semestre d’aquest 2024», va explicar el ministre Jordi Hereu la setmana passada en una compareixença parlamentària.