La sequera deixa sota mínims els camps de cultius mediterranis
El Periódico. El dèficit hídric causa estralls en l’agricultura espanyola. Aquest any ha caigut encara més la producció de cereals, fruites i hortalisses, els costos d’explotació del qual s’handisparat. A més, el sector del cava ha autoritzat la inclusió de fins i tot un 15% de varietats de raïm «no aptes» per elaborar l’escumós i l’elevada mortalitat d’abelles ha portat a importar més mel.
El camp té set. Malgrat les pluges i els episodis d’aigües torrencials que van acompanyar les diverses danes (depressions aïllades en nivells alts) que van creuar el país a finals de juny i principis de juliol, a la franja que va des d’Almeria fins al delta de l’Ebre, sobretot a Múrcia, Almeria i tot el litoral de la Comunitat Valenciana, s’han registrat menys d’una quarta part de les precipitacions respecte al valor mitjà del període 1991-2020, segons dades oficials ofertes per l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). Les organitzacions agràries Asaja, Unió d’Unions, COAG, UPA i les Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya asseguren que als territoris del Mediterrani amb menys nivell de pluviometria les pèrdues s’eleven per sobre del 70% respecte a un any normal i que els agricultors del lloc, per tercer any consecutiu, «no tindran a penes collita». Així l’hi han comunicat al ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, que després de diverses reunions ha decidit intervenir en l’assumpte i convocar la denominada Taula de la Sequera per aprovar ajudes al sector i un pla de mesures. I és que el sud i l’est d’Espanya es troben en una situació crítica, que ja dura tres anys, amb pèrdua de collites, mort de vinyes i ametllers, i absència de pastures per a la ramaderia. Cereals, fruits secs i llenyosos de secà (vinya, oliverar i fruiters) són els cultius més afectats a les províncies de Lleida, Saragossa, Terol, La Rioja, Castelló, València, Alacant, Albacete, Múrcia, Almeria i Granada. ¿Conseqüències? Per exemple, la caiguda de la producció de cava a Catalunya obre la porta a una pujada del preu de l’escumós, com ja han experimentat fruites i hortalizas. Els cultius de regadiu veuen disparar-se els seus costos d’explotació pel consum d’energia més gran i d’aigua, i això es trasllada al preu de venda al públic. Merma «irreversible» Un dels cultius de secà més afectats per la falta de precipitacions continuades són les explotacions de cereals. Així, el 2024, no hi haurà gairebé existències a Alacant, segons l’Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja), que confirma la pèrdua de més del 90% dels cultius d’ordi, civada i blat. Una minva que és «irreversible» arribat a aquest punt de la campanya, segons incideixen els tècnics de l’associació, els que van visitar recentment les zones de cultiu de cereals de l’Alcoià, el Comtat i l’Alt Vinalopó. Asaja calcula que les pèr – dues econòmiques per als agricultors superaran els dos milions d’euros aquesta temporada i que hi haurà 9.400 tones menys.
de cereal al voltant de 3.500 hectàrees de l’esmentat cultiu. A aquesta mateixa altura de l’any però del 2023, les mates ja havien arrelat però en aquest exercici la calor les ha acabat per cremar. No ha absorbit prou aigua per proliferar, i per això les visibles no seran fructíferes. A l’Aragó, terra de cereals, la sequera de gener a juliol ha sigut una de les més greus en la història recent, i ha colpejat amb especial virulència el sector del blat. L’organització agrària UAGA calcula que al voltant de 146.000 hectàrees d’aquest cereal, fonamental per a l’economia de la regió, s’han perdut totalment, mentre que 175.000 hectàrees més es troben greument afectades. També van mal dades a Catalunya. Segons les dades que tenen organitzacions de productors com la Unió de Pagesos en zones d’aquest territori, la collita de pera es reduirà el 30% a causa de la sequera. L’associació d’empreses fructícoles Afrucat, que agrupa a gairebé un centenar de firmes, preveu un total de 80.426 tones de fruita per a aquest estiu, cosa que suposa una «davallada generalitzada» en la majoria de les varietats de préssec, nectarines, peres i pomes en algunes zones de Lleida. Tampoc es deslliuren les Balears, on la producció de cereals a Mallorca ha caigut el 60%, amb pèrdues per valor de 12,5 milions d’euros, remarca Asaja. Flexibilitzar la normativa Un altre problema greu el tenen els cellers de cava, un sector que sota el paraigua de la DO Cava agrupa 349 cellers amb 38.000 hectàrees de vinya i on treballen aproximadament uns 6.200 viticultors. Per això, el sector ha decidit flexibilitzar la normativa per suplir la preocupant falta de producte. Per a això, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha resolt favorablement una modificació normal i temporal del plec de condicions de la Denominació d’Origen Protegida Cava sol·licitada pel Consell Regulador (l’organisme encarregat de regular i normalitzar les actuacions de les parts implicades, així com responsable del seu compliment efectiu) per, entre altres coses, fer front a les conseqüències de la sequera. Bàsicament, el Govern central autoritza a crear un fons de vi que potencialment pugui servir de vi base per a l’elaboració de cava i compensar així la falta de matèria primera a què s’enfronten els cellers per la falta de pluges dels últims anys. D’aquesta forma, i de manera excepcional per a aquest any, es permet la inclusió de fins a un 15% de varietats de raïm «no aptes» per a l’elaboració de cava sempre que aquestes explotacions es trobin dins del terme reconegut com a productor de l’esmentat escumós. A Espanya hi ha quatre zones: Comtats de Barcelona, vall de l’Ebre, vinyes d’Almendralejo i Re – quena. Només un respir Més enllà del cava, tenen estrès hídric oliverars i ametllers. Un estudi elaborat per la Unió Llauradora calcula que la incidència de la sequera persistent en els cultius de secà de les diferents comarques de la Comunitat Valenciana ja ha causat en aquesta campanya unes pèrdues del voltant de 73 milions d’euros als productors. «Les pluges de les últimes setmanes simplement han sigut un respir, però els danys i les pèrdues són ja, en molts casos, irreversibles. Es necessita una compensació per part de les administracions per ajudar les persones afectades», assegura el secretari general de la Unió, Carles Peris. Més de la meitat de les hectàrees de terra cultivades en territori valencià –concretament, el 51% són de secà–. Olivar, ametller, raïm de vinificació i cereal, productes localitzats fonamentalment a les comarques de l’interior, amb 264.098 hectàrees, són els més representatius, ja que suposen el 93% del total cultivat en secà. «També hi ha pèrdues encara per quantificar en altres cultius com la cirera i en sectors ramaders en extensiu davant la falta de pastures i aigua», destaca Peris. En termes similars, la Unió de Pagesos explica que a Catalunya els cultius d’oliverar i fruita dolça s’han vist especialment perjudicats per la situació. «La fruita dolça encadena anys de sequera, amb nombroses plantacions amb un elevat nombre d’arbres morts que no s’han pogut arrencar de seguida a l’espera de conèixer quines són les mesures d’ajuda, amb l’habitual risc que hi apareguin plagues i malalties», expliquen des d’aquesta organització agrària. Malgrat això, i tenint en compte, a més, el catastròfic any 2023, la producció estimada d’oli d’oliva en l’actual campanya 2023-2024 ascendirà a 845.000 tones, cosa que suposa el 27% més que en l’ante – rior, segons les últimes xifres del ministeri que dirigeix Luis Planas. El balanç del sector de l’oliverar a Espanya reflecteix que les importacions d’oli d’oliva sumaran 215.000 tones; és a dir, l’1,7% més que en la campanya 2022-2023. D’aquesta quantitat, 111.455 tones procediran de països comunitaris, i 99.545 tones més, de països que són fora de les fronteres de la Unió Europea. La sequera, a més, genera greus conseqüències en el sector apícola perquè dispara la mortalitat d’abelles. Si al dèficit hídric s’hi uneix la competència deslleial per les importacions massives de mels i productes derivats procedents de tercers paï – sos, sobretot de la Xina, es produeix la tempesta perfecta perquè la rendibilitat del sector caigui per terra i els preus disminueixin el 15%. En vista de la situació, el responsable de la sectorial apícola d’AVAAsaja, Pascual del Valle, defensa que la mel «produïda a Europa és la millor que hi ha, pels màxims estàndards de qualitat que garanteix, però moltes vegades els supermercats ofereixen mels barreges amb tot just el 3% de mel espanyola per abaratir el producte». Aquest apicultor recorda que una investigació de la mateixa Comissió Europea constata que el 74% de les mostres de mel xinesa importades a la UE eren sospitoses d’incomplir les normes comunitàries, en particular per estar transformades de manera artificial i incorporar xarop de sucre, pràctica que permet reduir els costos de producció i fer arribar al consumidor mels quatre vegades més barates de mitjana que l’europea, que sí que compleix totes les exigències establertes. Amb prou feines han passat sis mesos i en moltes zones apícoles d’Espanya els apicultors ja encenen llums d’emergència. Fons extraordinaris Davant d’aquest panorama, és necessari preguntar-se: ¿hi haurà aquest any més ajudes per pal·liar els efectes de la sequera? El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha assegurat aquesta mateixa setmana que hi ha 2.302 nous titulars d’explotacions agrícoles en la llista de beneficiaris dels fons extraordinaris per compensar les dificultats pel dèficit hídric i la guerra d’Ucraïna, per un import estimat màxim de 4,9 milions d’euros. Es tracta de productors de terra de cultiu de secà, arròs i tomàquet d’indústria, segons informa el departament. Fins al moment, aquestes ajudes estatals ascendeixen a 264 milions d’euros, quantitat que ha servit per beneficiar 135.137 agricultors, que, no obstant, continuen mirant al cel.