La Sareb té 1.776 habitatges i 503 terrenys a les comarques gironines
Diari de Girona. Catalunya negocia des de fa mesos la que serà la compra més gran d’una comunitat autònoma al «banc dolent».
La Sareb manté des de fa mesos negociacions amb la Generalitat per vendre-li un paquet d’habitatges que apunta a ser el més gran comprat per una comunitat autònoma des de la creació el 2012 de l’anomenat «banc dolent», que també manté negociacions similars amb comunitats com Madrid i Extremadura. Segons indiquen diverses fonts que coneixen les negociacions, les dues parts treballen des de fa temps a «definir el perímetre» de la venda. Precisament, el conseller de Territori, Juli Fernàndez, va enviar ahir una carta a la ministra d’Agenda Urbana, Raquel Sánchez, per proposar-li parlar -directament o a través dels seus equips- sobre l’anunci que va fer diumenge Pedro Sánchez d’elevar a 50.000 els habitatges que la Sareb destinarà a finalitats socials i el seu possible desplegament a Catalunya.
Calviño ho confirma
La mateixa vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, va confirmar ahir a TVE que «s’està negociant un acord molt important amb la comunitat autònoma de Catalunya». Fins al juny del 2022, la societat que va rebre els actius immobiliaris tòxics de les entitats financeres rescatades entre 2008 i 2012 només havia venut 387 habitatges a administracions públiques. Els primers mesos del 2023, aquesta activitat ha pres un nou impuls amb el traspàs de 15 habitatges i 13 garatges a Múrcia per 884.000 euros, 40 pisos a la Xunta de Galícia per 3,5 milions i, sobretot, 500 a la Comunitat Valenciana per 50 milions.
Clima preelectoral
L’operació que negocien la societat controlada per l’Estat i la Generalitat catalana en principi superarà els habitatges traspassats a la Generalitat valenciana, segons van explicar les fonts consultades. Caldrà veure, amb tot, que el clima preelectoral no enterboleixi aquest procés. «En els últims temps, s’han intensificat els contactes i les converses entre els dos Governs i la Sareb per avançar en aquesta línia, i per això ens inquieta l’anunci d’ahir i la seva possible concreció mitjançant l’acord del Consell de Ministres de demà (per avui). En tot cas, reitero que compartim la necessitat d’augmentar el parc d’habitatge social, però des de la convicció que qualsevol mesura que sigui adoptada forçosament ha de ser també compartida i consensuada, i tenir en compte sempre que el parc d’habitatge públic ha de ser planificat, gestionat i executat per la Generalitat de Catalunya juntament amb les administracions locals, si realment es persegueixen solucions efectives, viables i reals per a aquest problema», va advertir al conseller en la seva missiva enviada a la ministra.
Repetides peticions
Fernàndez, així, va recordar a Sánchez que la Generalitat ha plantejat «en repetides ocasions» per carta i en comissions bilaterals la «necessitat urgent d’abordar la plena disposició de la totalitat del patrimoni de vivenda i sòl de la Sareb» perquè pogués ser destinat a finalitats socials pel Govern i les administracions locals catalanes.
Més contundentment es va pronunciar la portaveu d’ERC, Marta Vilalta: «El PSOE es mou més per l’emergència electoral que per l’emergència habitacional o social. Podrien haver fet fa temps aquesta acció per mobilitzar milers d’habitatges». El Govern va aprovar per llei el gener del 2022 que, a més de liquidar els seus actius per evitar engreixar encara més la seva factura per a les arques públiques, la Sareb hagi de complir un principi de sostenibilitat social. Pedro Sánchez va confirmar diumenge passat que la companyia elevarà a 50.000 la seva aportació al pla estatal d’habitatge social amb 14.000 lloguers socials a ocupants d’habitatges de l’empresa ja habitats, fins a 15.000 habitatges per la promoció publicoprivada de terres per a la construcció de pisos de lloguer social, i 21.000 que s’han posat a disposició de les comunitats autònomes i els ajuntaments perquè els comprin i destinin a aquesta finalitat.
És en aquesta tercera pota del pla on s’emmarca la negociació de la companyia
amb la Generalitat. La mateixa Sareb ja va reconèixer a finals del mes de febrer, quan va tancar la venda amb la Comunitat Valenciana, que estava en negociacions amb altres autonomies. «Aquesta és la primera operació de venda a una administració pública d’aquesta envergadura. Sareb espera que aquest acord pugui estendre’s a altres comunitats autònomes i d’aquesta forma continuar aplicant el principi de sostenibilitat i utilitat social i, alhora, avançar en la generació d’ingressos per al repagament del seu deute», va apuntar.
Desallotjament i reforma
Així, la Sareb està treballant en aquests moments per identificar quines administracions estarien interessades a adquirir habitatges i si la localització dels seus immobles s’adequa a les seves necessitats, així com a comprovar l’estat d’habitabilitat dels pisos i les seves necessitats de reforma. Precisament, només fa unes setmanes va anunciar que hi haurà un concurs públic per poder contractar una empresa que s’ocupi del «servei integral de manteniment» dels seus nombrosos actius immobiliaris.
Més recentment, l’anomenat «banc dolent» va treure a licitació un altre concurs per poder contractar empreses que l’ajudin a desallotjar pisos ocupats il·legalment i a identificar si els habitants dels mateixos són vulnerables, i en aquest cas oferir-los una solució social.