La renda gironina no arriba a la mitjana de Catalunya
Diari de Girona. L’Alt Empordà i la Garrotxa se situen entre les comarques amb l’import més baixn Fornells destaca al capdavant dels municipis més rics.
Cap de les vuit comarques gironines supera la mitjana catalana de renda familiar disponible bruta per habitant. Les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) corresponents al 2023 situen la renda mitjana de Catalunya en 20.789 euros per habitant, però totes les comarques de la demarcació queden per sota d’aquest llindar. El Pla de l’Estany és la que més s’hi aproxima, amb 20.436 euros per habitant, el 98,3% de la mitjana catalana, seguida del Ripollès, amb 19.977 euros, i la Garrotxa, amb 19.601. A l’altre extrem, l’Alt Empordà, amb 16.222 euros per habitant, és la comarca gironina amb la renda més baixa i figura també entre les set comarques catalanes que no arriben al 80% de la mitjana del país.
L’estadística publicada per l’Idescat confirma així una doble realitat per a les comarques gironines: d’una banda, totes van millorar la renda per habitant durant el 2023; de l’altra, cap d’elles va aconseguir situar-se per sobre de la mitjana catalana. La distància és especialment marcada a l’Alt Empordà, la Selva, la Cerdanya i el Baix Empordà, mentre que el Pla de l’Estany, el Ripollès, la Garrotxa i el Gironès es mantenen en posicions més properes al conjunt del país.
El mapa gironí de la renda queda encapçalat pel Pla de l’Estany, amb 20.436 euros per habitant, una xifra pràcticament alineada amb la mitjana catalana però encara lleugerament inferior. El Ripollès arriba als 19.977 euros, la Garrotxa als 19.601 i el Gironès als 19.308. Per sota se situen el Baix Empordà, amb 17.567 euros; la Cerdanya, amb 17.261; la Selva, amb 16.846; i l’Alt Empordà, amb 16.222. En termes relatius, el Pla de l’Estany representa el 98,3% de la mitjana catalana; el Ripollès, el 96,1%; la Garrotxa, el 94,3%; el Gironès, el 92,9%; el Baix Empordà, el 84,5%; la Cerdanya, el 83%; la Selva, el 81%; i l’Alt Empordà, només el 78%.
L’Alt Empordà apareix, de fet, entre les comarques catalanes amb menys renda per habitant. L’Idescat assenyala que hi ha set comarques amb un nivell inferior al 80% de la mitjana catalana: el Priorat, amb 16.611 euros; el Baix Ebre, amb 16.459; l’Alt Urgell, amb 16.310; l’Alt Empordà, amb 16.222; la Noguera, amb 16.203; la Terra Alta, amb 16.072; i el Montsià, amb 15.287. A la part alta del rànquing català, el Barcelonès continua sent la comarca amb més renda familiar disponible bruta per habitant, amb 23.632 euros, per davant del Vallès Occidental, amb 21.314; el Baix Llobregat, amb 21.188; el Garraf, amb 20.950; i el Maresme, amb 20.916.
La fotografia municipal accentua encara més els contrastos. Fornells de la Selva és el municipi gironí de més de 1.000 habitants amb més renda per habitant, amb 27.805 euros, el 133,7% de la mitjana catalana. Aquesta xifra el situa entre els deu municipis amb més renda de Catalunya, al mateix nivell que Cabrera de Mar i només per darrere d’Alella, Matadepera, Sant Just Desvern, Cabrils, Sant Cugat del Vallès, Tiana i Teià.
Els cinc municipis gironins amb la renda més alta són Fornells de la Selva, amb 27.805 euros per habitant; Vilablareix, amb 24.889; Sant Gregori, amb 24.295; Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, amb 23.866; i la Vall d’en Bas, amb 23.050. Tots cinc superen àmpliament la mitjana catalana i apareixen entre els municipis amb més renda del país. En el cas de Fornells, la renda és un 33,7% superior a la mitjana catalana; en el de Vilablareix, un 19,7%; en el de Sant Gregori, un 16,9%; en el de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, un 14,8%; i en el de la Vall d’en Bas, un 10,9%.
En canvi, la part baixa del rànquing català té una presència gironina molt destacada. Els tres municipis de més de 1.000 habitants amb menys renda per habitant de Catalunya són gironins: Salt, amb 13.633 euros; Lloret de Mar, amb 14.009; i Castelló d’Empúries, amb 14.136. Tots tres queden per sota del 70% de la mitjana catalana. Salt se situa en el 65,6% del nivell mitjà del país; Lloret, en el 67,4%; i Castelló d’Empúries, en el 68%.
La llista dels municipis catalans amb menys renda també inclou altres localitats gironines. Roses, amb 14.578 euros per habitant, es queda just per sobre del 70% de la mitjana catalana. La Jonquera registra 15.005 euros; Castell-Platja d’Aro, 15.274; Ullà, 15.291; Cadaqués, 15.318; i Figueres, 15.572. Aquestes dades situen diversos municipis de l’Alt i el Baix Empordà, així com grans destinacions turístiques de la Costa Brava, entre les rendes més baixes del conjunt de Catalunya.
El contrast amb els municipis més rics del país és molt notable. Alella encapçala per primera vegada el rànquing català, amb 35.425 euros per habitant, seguida de Matadepera, amb 34.766; Sant Just Desvern, amb 33.256; i Cabrils, amb 31.280. Tots quatre municipis superen en més d’un 50% la mitjana catalana. A continuació apareixen Sant Cugat del Vallès, Tiana, Teià, Cabrera de Mar, Fornells de la Selva i Begues.
L’evolució respecte a l’any anterior és positiva gairebé arreu. L’Idescat destaca que 464 dels 470 municipis estudiats van incrementar la renda familiar disponible bruta per habitant el 2023. En el conjunt de Catalunya, l’augment va ser del 8,5%. Entre els municipis amb increments més destacats hi ha Alella i Montferrer i Castellbò, amb pujades superiors al 30%, i també Cabrils, Amer, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura i Vilanova del Vallès, tots amb augments per sobre del 20%. En canvi, només sis municipis van registrar una disminució de la renda: Cabra del Camp, Quart, Corbera d’Ebre, Navata, Mediona i Montras.
A escala comarcal, totes les comarques catalanes van millorar la renda per habitant el 2023. En el cas gironí, els increments van anar del 7,1% de la Selva al 9,3% de la Garrotxa. El Baix Empordà va créixer un 9,1%; el Ripollès, un 8,9%; el Pla de l’Estany, un 8,4%; l’Alt Empordà, un 8,3%; la Cerdanya, un 8,1%; i el Gironès, un 7,7%. Malgrat aquests increments, l’avenç no va ser suficient perquè cap comarca gironina superés la mitjana catalana.
La composició de la renda també mostra diferències rellevants entre territoris. En el conjunt de Catalunya, les rendes salarials representen el 60,8% dels principals recursos de les famílies, mentre que l’excedent brut d’explotació suposa el 18,8% i les prestacions socials, el 20,4%. El Gironès destaca perquè és la comarca catalana amb més pes de les rendes salarials, amb un 63,6%, per davant del Vallès Occidental. El Pla de l’Estany també se situa clarament per sobre de la mitjana, amb un 62,7%, mentre que la Garrotxa queda pràcticament alineada amb el conjunt català, amb un 60,7%.
La Cerdanya presenta un perfil molt diferent. És la comarca catalana on l’excedent brut d’explotació té més pes dins els principals recursos de les famílies, amb un 30,4%. Aquest component inclou l’excedent d’activitats empresarials i professionals i també una estimació dels lloguers imputats dels habitatges en propietat. La dada contrasta
La renda procedent d’activitats professionals o del patrimoni té un pes elevat a la Cerdanya
El Ripollès és la comarca amb més percentatge provinent de prestacions socials
amb el pes més baix de les rendes salarials a la comarca, que representen el 54,4%, i amb la proporció reduïda de prestacions socials, situada en el 15,2%, la més baixa de Catalunya juntament amb Aran.
Pel que fa a les prestacions socials, el Ripollès és la comarca gironina on tenen més pes, amb un 26,9% dels principals recursos familiars, clarament per sobre del 20,4% de la mitjana catalana. També se situen per sobre de la mitjana la Garrotxa, amb un 22,1%, i la Selva, amb un 20,9%. En canvi, la Cerdanya, amb el 15,2%; el Pla de l’Estany, amb el 18,7%; el Gironès, amb el 18,8%; l’Alt Empordà, amb el 19%; i el Baix Empordà, amb el 19,1%, queden per sota del pes mitjà de les prestacions socials a Catalunya.
L’estadística de l’Idescat mesura la renda familiar disponible bruta, és a dir, els ingressos de què disposen els residents d’un territori per destinar-los al consum o a l’estalvi. Aquesta renda no depèn només dels salaris o de l’activitat econòmica directa de les famílies, sinó també de l’acció de les administracions públiques a través d’impostos, cotitzacions i prestacions socials. Les dades del 2023 són provisionals, mentre que les del 2022 passen a ser definitives.