Diari de Girona. El sector del turisme serà un dels més afectats per la nova llei. S’introdueixen canvis en la temporalitat dels contractes i la negociació i aplicació dels convenis col·lectius, però no en la indemnització per acomiadament.

Els principals líders sindicals i de les patronals a les comarques gironines – Maxi Rica (UGT), Belén López (CCOO), Pere Cornellà (Pimec) i Ernest Plana (FOEG)- van mostrar divergències pel que fa a l’anàlisi de la nova reforma laboral a la demarcació. Les diferències entre uns i altres ja van sorgir amb les converses prèvies de la reforma laboral. Les sectorials gironines dels Sindicats d’UGT i CCOO donaven suport a la nova reforma, havien estat part de la negociació prèvia entre govern central, sindicats i patronal, i també la FOEG l’avalava, també representada a les trobades, mentre Pimec es va sentir menystinguda i exclosa de les negociacions. Pere Cornellà va afirmar: « Tot i representar el 99’8% de les empreses, no ens hem sentim representats, no hem tingut l’oportunitat d’expressar-nos. El marc que es negocia és el de la gran empresa,i no té en compte la seva visió. Aquests acords no són adaptables a les pimes». Per aquest motiu, insta «el govern a recuperar la negociació efectiva amb les pimes».

Per la seva banda, els sindicats es congratulaven que la reforma tirés endavant, ja que suposa un gran salt per a la classe treballadora. Rica va defensar que «qui no votava a favor de la reforma laboral no coneixia la realitat dels treballadors a les comarques gironines», pel fet que aquesta atacava la precarietat, la temporalitat i l’externalització i subcontractes, mentre que López va afirmar que la reforma millora la vida de molts gironins, en especial les gironines. Des de la banda dels empresaris, Ernest Plana, tot i elogiar algunes de les mesures com l’allargament del ERTOs, considera que la reforma és una dificultat més: «en una època de tanta inestabilitat, amb la dificultat en el proveïment de matèries primeres i la forta estacionalitat de moltes empreses del nostre territori, és una dificultat afegida a les empreses».

L’economia gironina experimentarà canvis, sobretot en una de les principals activitats econòmiques, el turisme. «La llei millora molt la vida del sector de l’hoteleria, que acostumava a treballar per empreses externalitzades i amb pagues molt properes al SMI. Ara se’ls aplicarà el conveni del sector», segons Rica. López afegia que «la reforma laboral ens situa en una millor posició negociadora (en referència el conveni de l’hostaleria que s’haurà de negociar properament), però no està tot fet».

Supressió d’un contracte

Una de les novetats de la reforma és la supressió del contracte d’obra i servei. És una de les notes positives, ja que permetrà posar fi a la precarietat i la temporalitat al sector hoteler, segons ambdós sindicats. En canvi, Plana veu difícil trobar solució: «El què es pretén és que en les situacions cícliques els contractes passin de temporals a fixos discontinus, però això genera grans dubtes als propis experts de saber com es farà per aplicar-ho».

La líder de CCOO a Girona, però, també va reconèixer que la reforma laboral no controlarà les fluctuacions, perquè van lligades al model productiu que tenim, però sí la forma d’entrada i sortida al mercat de treball. En aquest sentit, Rica es mostra esperançat que es produiran canvis al model econòmic gironí. «De forma indirecta, el model productiu gironí canviarà perquè es basava en la temporalitat i la precarització. En especial en el sector turístic», va destacar.

Pimec va posar el focus en altres punts. Cornellà va declarar que la reforma té aspectes positius en relació amb la precarització i la temporalitat, però que no és adapatable a l’àmbit de la pimes. «Els canvis introduïts seran bons sempre que no afectin la competitivitat i es tingui en compte la demanda», va explicar. El líder de Pimec a Giorna creu que la reforma s’ha quedat a mitges, ja que no és integral i amb flexiseguretat per als petits i mitjans empresaris. Pel que fa als salaris i la inflació, Cornellà va subratllar que «els sous s’han d’apujar», tot i que va destacar que es va perdre «una oportunitat única per indexar els salaris». Segons el seu parer, els salaris haurien d’evolucionar en funció d’índexs que tinguin en compte la productivitat i la competitivitat, perquè és la manera de traslladar el valor del treball a la remuneració i no en funció de l’IPC, que considera «desfasat». De fet, Belén López va avisar que «els increments salarias serien una de les tensions del propers convenis a negociar».

Si empresaris i treballadors són capaços d’arribar acords i aplicar la nova reforma, es veurà a la negociació de nous convenis.