La reforma de les pensions colla l’empresa per millorar les prestacions
Diari de Girona. Amb la nova taxa introduïda per gravar la totalitat dels salaris alts, l’elevació de la base màxima a partir del 2024 i l’augment de les cotitzacions extraordinàries, està previst que la Seguretat Social recapti 15.000 milions a l’any.
El Govern ha consensuat després de mesos de dissens l’última capa de la reforma de les pensions, aquella que ha d’establir els fonaments per resistir l’envestida de la jubilació dels baby boomers (nascuts als 60). El ministre d’Inclusió, José Luis Escrivá, ha pactat amb Brussel·les i amb els socis de govern d’Unides Podem una estructura -que encara ha d’acabar de negociar amb patronal i sindicatsper fer front a un progressiu augment de despesa durant les properes dècades. Aquí es detallen les claus:
Pujada de les bases màximes de cotització.
La novetat de més pes és la pujada de les bases màximes de cotització. Actualment els salaris no cotitzen per la seva total integritat i hi ha un topall a partir del qual queden lliures de gravamen. Concretament, l’erari públic només grava fins a 4.495,50 euros al mes, a partir d’aquí el sou deixa de cotitzar i això suposa un estalvi de costos a l’empresa. La idea de la Seguretat Social és elevar progressivament aquest límit per obtenir més ingressos. Actualment hi ha, segons els càlculs de l’Executiu, al voltant d’1,2 milions de treballadors a Espanya que no cotitzen per la integritat del seu salari.
La proposta consensuada entre el PSOE i Unides Podem contempla un increment progressiu d’aquestes bases màximes. Començarà a partir del 2024 i cada any pujaran el que pugi l’IPC -com fa la quantia de les pensions contributives- més un increment anual de l’1,2%. D’aquesta manera, a l’horitzó 2050, la base màxima actual acumularà un increment del 38%, segons fonts coneixedores de les converses, al que caldrà afegir l’actualització derivada de l’IPC.
Taxa de solidaritat. Les bases de cotització pujaran, però no s’arribarà a un destopament íntegre, que implicaria que els salaris alts cotitzessin en la seva totalitat com passa a altres països de la UE. Per complementar els ingressos de l’erari públic i fer-ho sota aquesta filosofia de gravar la integritat de les remuneracions, Escrivá ha dissenyat una taxa que ha anomenat de solidaritat que regirà sobre el percentatge de salari per sobre de la base màxima que quedarà sense cotitzar. Per exemple, un salari de 100.000 euros a l’any cotitza avui fins a 53.946 euros i deixa 46.054 euros sense cotitzar. La taxa de solidaritat gravaria aquests 46.054 euros i ho faria per mitjà d’un percentatge que anirà augmentant al llarg del temps. Començarà el 2025 amb un tipus de l’1% i anirà creixent un 0,25% cada any fins al 2045, fins arribar al 6%. Aquests sis punts es dividiran en cinc a càrrec dels empresaris i un punt restant per als empleats. En contra del que s’esperava al principi, aquest recàrrec no serà temporal sinó permanent. A més, la seva aplicació no generarà drets amb vista a elevar la pensió màxima de jubilació.
Pròrroga i ampliació del MEI.
Aquest 2023 ha entrat en vigor el batejat com a Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI), un recàrrec sobre la cotització dels treballadors de 0,6 punts que principalment va a càrrec de l’empresa. Aquest recàrrec ha començat a regir des d’aquest any i està previst que segueixi vigent fins al 2032. La Seguretat Social calcula que aporta uns 2.700 milions d’euros a l’any a les arques públiques i ara es disposa a apujar aquest gravamen. La idea d’Escrivà és doblar aquests 0,6 punts i portar-los a 1,2 punts, un dels quals aniria a càrrec de les empreses i 0,2 punts a càrrec dels treballadors. No només puja en import el MEI, sinó que queda estès en el temps, cosa que des de Brussel·les se li havia reclamat a Espanya. Concretament la reforma d’Escrivá el porta des de l’horitzó actual del 2032 fins al 2050.
Període de còmput i llacunes.
Els futurs jubilats podran escollir entre mantenir l’actual període de còmput de 25 anys o ampliar-lo a 29 anys i descomptar els pitjors 24 mesos de cotització per calcular la pensió. Escrivá augmenta així el període de còmput, tal com ha perseguit des de l’inici de la legislatura, però ho fa d’una manera que no perjudiqui segur cap pensionista. Aquest doble esquema de període de còmput tindrà un caràcter temporal i estarà viu fins al 2044. A partir de llavors quedarà instal·lat de manera única el model de 29 anys, amb opció de descomptar-ne dos. Qui en sortirà beneficiat? Aquest canvi està pensat per a les persones amb carreres laborals menys estables. Per exemple, un treballador que tenia un bon sou però que als 62 anys és acomiadat en un ero i els darrers cinc anys de vida laboral no té ingressos laborals. A aquest, probablement, li interessa més la segona modalitat i si hagués mantingut la feina li interessaria més la primera.
A aquestes modificacions sobre el període de còmput s’hi suma una millor cobertura de llacunes de cotització, és a dir, aquells anys que el treballador, pel motiu que sigui, no ha estat cotitzant.
Pensions màximes i mínimes.
A Espanya les pensions màximes estan topades, és a dir, els salaris alts no cobren en funció de la integritat del que han cotitzat i l’Estat, sota criteris redistributius, marca un topall de prestació. Aquest 2023 la quantia màxima de la pensió que pot cobrar un jubilat és de 3.059,23 euros al mes. La idea d’Escrivá és anar elevant aquest topall de manera progressiva, encara que a un ritme menor al que pujaran les bases màximes de cotització. I, en relació amb les pensions mínimes contributives, l’augment de les quanties esmentades serà superior a l’increment mitjà de les pensions. El seu pla és portar la prestació mínima contributiva per a més grans de 65 amb cònjuge a càrrec de l’equivalent al 60% de la renda mitjana per a una llar amb dos adults. I la mínima no contributiva, fins a un 75% de la renda mitjana duna llar unipersonal.
Els futurs jubilats podran escollir entre mantenir el període de còmput de 25 anys o ampliar-lo a 29 anys