La població gironina en edat de jubilació creixerà un 73% d’aquí a 25 anys
Diari de Girona. El personal mèdic reclama més inversió en salut per donar resposta als reptes sociosanitaris associats a l’envelliment demogràfic.
La població de 65 anys o més a la província de Girona s’incrementarà un 73% d’aquí a 25 anys, segons la projecció de l’evolució demogràfica en un escenari mitjà –el considerat més probable– que fa l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Concretament, l’any passat hi havia 142.529 persones en aquesta franja d’edat i, segons l’anàlisi, el 2046 n’hi haurà 246.388. L’augment supera la mitjana catalana que, segons l’Idescat, serà del 63%.
Respecte al balanç per sexes, l’increment més pronunciat es produeix en els homes, amb un 78%. L’any passat n’hi havia 64.252 i, d’aquí a 25 anys, està previst que 114.182 homes tinguin 65 anys o més. En el cas de les dones, el percentatge creixerà un 69%.
En el grup de 0 a 15 anys es reduirà un 2,65% i el de 16 a 64 anys, es queda pràcticament igual, amb un 0,02%. El canvi destacat, doncs, es produirà en la població en edat de jubilació i això comportarà nous reptes sociosanitaris per al Govern que haurà de fer front a una ciutadania més longeva, però no necessàriament més saludable. Per aquest motiu, el sindicat Metges de Catalunya demana a l’executiu que enforteixi el sistema de salut i incrementi la inversió, sobretot, en els camps de la prevenció i la cura de malalties. De fet, l’Idescat determina que d’aquí a 25 anys el 28% de la població gironina tindrà 65 anys o més, mentre que ara el percentatge és del 18%.
Un estudi sobre la despesa en serveis sanitaris a Catalunya, publicat el 2019 a la revista científica Gaceta Sanitaria de la Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria (SESPAS), posa en evidència que el cost mitjà de dones i homes «és creixent a mesura que augmenta l’edat», procés durant el qual pren més importància el consum de recursos hospitalaris i farmacèutics. Així, la despesa mitjana més alta es dona als 80-84 anys i als 85-89 anys, seguit pels grups de 70-79 anys i 65-69 anys. A més, l’anàlisi confirma que el nombre de malalties cròniques és un determinant important de la utilització de serveis sanitaris i, en conseqüència, de la despesa sanitària.
Davant d’aquestes dades, el sindicat mèdic reclama a les autoritats sanitàries que inverteixin més en salut per poder garantir la qualitat de vida a aquestes persones de més edat i poder atendre-les correctament en situacions de malalties avançades, i en el procés de final de vida. «Necessitem un salt quantitatiu en el pressupost sanitari no només per començar a resoldre la crisi que pateix el sistema de salut en termes generals, sinó també per protegir aquesta corba d’envelliment que s’albira a curt termini», assenyala el vicesecretari general del sindicat, David Arribas, que posa en relleu la urgència de disposar, com més aviat millor, de «més recursos per a l’assistència, la investigació, la formació i la docència sanitària, així com també per a l’abordatge de patologies emergents derivades del canvi climàtic o la pobresa».
Menys esperança de vida
L’envelliment demogràfic és el resultat, d’una banda, de la disminució dels registres de natalitat, mortalitat i morbiditat, i de l’altra, de la millora significativa de l’esperança de vida gràcies, en gran part, a l’aplicació dels avenços científics en el camp de la medicina, al desenvolupament econòmic i social, però també al bon funcionament del sistema sanitari.
De fet, el sindicat va posar de manifest l’abril passat que les retallades sanitàries executades durant la darrera dècada havien provocat una disminució de l’expectativa de vida de la població catalana. En aquest sentit, el sindicat subratlla que quan es va produir la primera baixada de l’esperança de vida no hi havia cap pandèmia ni malaltia que pogués alterar aquest valor, de manera que «només es pot considerar una conseqüència de les retallades en salut». Aquestes van començar l’any 2010, però els seus efectes no són immediats sinó que es van fent evidents a mesura que passa el temps i que els pacients van quedant desatesos per manca de metges. En conseqüència, Metges de Catalunya insisteix en la «necessitat de millorar les polítiques de salut» per comptar amb el personal necessari per atendre a tots els pacients, dedicar més estona a cada visita i, així, poder anticipar-se a les malalties per tractar-les a temps.