La plantilla de les pimes fa 20 anys que està estancada a Catalunya
Diari de Girona. La mitjana frega els 3,8 empleats per empresa, menys que als territoris de l’entorn, segons l’anuari de Pimec.
Si un assalariat català mira a la seva oficina, fàbrica o centre de treball el més segur és que no vegi més de tres persones al seu voltant. I és que la plantilla mitjana de les petites i mitjanes empreses catalanes està estancada fa més de 20 anys en una xifra entorn dels 3,8 treballadors. Atès el seu elevat pes dins del teixit empresarial (set de cada 10 assalariats catalans treballa en una pime), aquest estancament empeny la plantilla mitjana a Catalunya als 5,5 empleats per companyia.
Així ho xifra l’anuari de la patronal Pimec, presentat ahir, i que confirma aquesta ambició de creixement frustrat entre les pimes. I és que és un consens estès entre els actors econòmics que com més gran és l’empresa, més viabilitat de la societat i millors sous (en general). No obstant, a Catalunya la immensa majoria de les pimes no és només que no aconsegueixin fer l’estirada i passar a ser grans corporacions, sinó que continuen igual de petites -de mitjana- que a principis de segle. «Les nostres pimes són molt més petites que les del nostre entorn» i «si no prenem decisions perquè creixin, no ho faran», va lamentar el president de Pimec, Antoni Cañete, durant la presentació de l’informe. Una fiscalitat més beneficiosa en comparació a les grans, menys traves per accedir a la contractació pública i posar límit als temps de pagament entre proveïdors van ser les receptes que va posar sobre la
taula, compartida aquesta amb el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent. Aquest els va manifestar la seva voluntat de «simplificació administrativa» per oferir-los «uns temps més ràpids i unes respostes més clares», sense concretar. Des de Pimec van voler emfatitzar especialment la més recent iniciativa legislativa de la UE sobre aquesta última qüestió. I és que Brussel·les pretén obligar els estats a que prenguin les mesures necessàries per garantir que entre proveïdors els pagaments no superen els 30 dies. Per exemple, si una empresa que fabrica llapis compra fusta a una altra, no pugui pagar-li l’esmentada fusta en un termini de més de 30 dies.
Actualment la legislació espanyola taxa en 30 dies màxim per
al sector públic els temps de pagaments i 60 per al sector privat. Uns terminis que, segons les dades presentades per Pimec, no es compleixen. El 2021, el pagament a proveïdors es va situar a Catalunya en 68 dies de mitjana, una setmana i un dia per sobre d’allò legalment taxat. El principal obstacle per al correcte compliment d’aquesta normativa és que la legislació espanyola no incorpora un règim sancionador per penalitzar aquelles empreses que es demorin en excés. És a dir, poden trigar més i això no els suposa un cost addicional, cosa que, a la pràctica, els permet finançar-se en part a cost zero. Aquesta demora Pimec assenyala que es concentra, principalment, en les grans corporacions i en detriment de les petites.