La pitjor sequera dels aiguamolls de l’Empordà
Diari de Girona. Unes 300 hectàrees de la reserva dels Estanys estan seques, han aparegut centenars de nàiades mortes i hi ha menys aus hivernants.
Els Aiguamolls de l’Empordà estan vivint la pitjor sequera de la seva història. La falta d’aigua han deixat totalment seques 300 hectàrees de la reserva integral dels Estanys, que depenen de la conca de la Muga. Durant el 2023, només hi van caure 271 litres. Es tracta de la dada més baixa des que es tenen registres a la zona, l’any 1984. La situació va provocar a l’estiu l’aparició de peixos morts i ara també s’hi poden observar centenars de nàiades (una espècie asiàtica invasora) mortes. A més, l’últim cens d’ocells hivernants va registrar la xifra més baixa de l’última dècada: 2.702 exemplars, sobretot ànecs. La falta de camps inundats fa que no trobin aliment i es desplacin a altres zones.
El Parc dels Aiguamolls de l’Empordà es va crear l’any 1983. És una de les principals zones humides de Catalunya, juntament amb els deltes de l’Ebre i del Llobregat. Té unes 4.729 hectàrees -la majoria en terme de Castelló d’Empúries- i dues reserves naturals integrals: les Llaunes i els Estanys.
Des de fa quatre anys, l’indret pateix les conseqüències de la falta d’aigua. Unes conseqüències que aquest 2023 s’han agreujat i que han deixat completament seques les 300 hectàrees d’extensió de la reserva dels Estanys. «Tenim una estació meteorològica des del 1984 i aquests últims tres anys han estat els més secs», assegura el seu director, Sergi Romero. La del 2023, però, és «la més baixa amb diferència».
A tot això, diu, cal sumar-hi les altes temperatures -que han provocat més evaporació de la poca aigua que hi havia-, la falta d’aportacions de la Mugueta i de les aportació de l’excés dels regants. «Res d’això s’ha donat i aquesta zona que hauria d’estar plena d’aigua en aquesta època de l’any, ara està absolutament seca», afegeix.
La situació va provocar aquest estiu una «mortalitat» de peixos, sobretot llises i carpes. Ara, hi queden centenars de nàiades mortes. «Les nàiades són una espècies exòtica i, per tant, són un mal menor, però totes les espècies d’amfibis i peixos, que no es poden desplaçar com els ocells, són els que patiran més. I costarà recuperar-ho el dia que plogui», explica Romero.
Només un espai aguanta
L’únic espai que encara conserva uns nivells «acceptables» d’aigua és la reserva de les Llaunes on la conca del Fluvià hi fa aportacions puntuals. Romero adverteix, però, que «en qualsevol moment es pot truncar i que la situació que tenim aquí es repeteixi allà». « Ho anem trampejant com podem però no sabem el que durarà», afegeix.
Romero assegura que es tracta del pitjor episodi de la història del parc però, de fet, ningú de la zona recorda una situació de sequera com aquesta. «En la història de la memòria no es coneix una cosa com aquesta», afirma.
Tot i això, el responsable del parc no creu que els aiguamolls puguin acabar desapareixent. «Els aiguamolls sempre tindran humitat, també hi ha les llacunes litorals que estan per sota del nivell del mar», explica.
El que sí que creu és que possiblement, si el nivell del mar també puja, la fesomia dels ai
guamolls acabi sent diferent. També que les espècies que l’habiten canviïn.
Romero creu que, tot i que hi ha altres factors com les altes temperatures, la sequera hi juga un paper clau perquè no troben aliment. «No hi ha aigua a les zones de descans i tampoc troben camps inundats. Es desplacen a d’altres zones com al Baix Empordà», remarca.