La patronal alerta que la renda per càpita catalana s’allunya d’Europa
Diari de Girona. El descens després de la pandèmia ha sigut més pronunciat que en altres territoris. Insisteix en millorar la competitivitat i la productivitat.
Alerta sobre la renda per càpita i la competitivitat de Catalunya. Igual que les advertències del Cercle d’Economia, Foment del Treball també avisa que tant Catalunya com Espanya s’han allunyat de la renda per càpita mitjana en paritat de poder de compra a la Unió Europea (UE).
El descens, més pronunciat després de la pandèmia, ha sigut més fort que en altres grans territoris, una situació que, segons l’informe de conjuntura d’aquesta organització corresponent a juny, «obeeix al fort creixement que han experimentat els països amb nivells relatius més baixos excepte, entre d’altres, Irlanda, que ha crescut de manera espectacular i on han jugat un paper rellevant el capital exterior, la seva menor dimensió i una política fiscal atractiva per a les empreses amb un tipus impositiu de societats del 12,5%». Alemanya i França també han millorat les seves posicions.
Al seu torn, destaca la pèrdua de posicions de Catalunya en matèria de competitivitat. Malgrat ser una de les tres comunitats espanyoles que superen la mitjana europea, juntament amb Madrid i el País Basc, Catalunya se situa al lloc 108 d’un total de 234 regions, en comparació amb el 36è lloc de la Comunitat de Madrid. El País Basc n’ocupa el 83è.
Per això l’organització empresarial insisteix en la necessitat de mesures afavoridores de la competitivitat i de la productivitat, «que mostren valors molt baixos de creixement».
El director d’Estudis i Economia de Foment, Salvador Guillermo, va reclamar, al presentar juntament amb el president de la comissió fiscal de l’entitat, Valentí Pich, l’informe de conjuntura, entre altres mesures, «no una administració business friendly,
En competitivitat, Catalunya se situa al lloc 108 d’un total de 234 regions europees. Madrid és al 36è
En termes de creixement el sector exterior s’ha convertit en el motor a Catalunya i al conjunt d’Espanya
sinó una que sigui eficient».
Quant al creixement, el sector exterior s’ha convertit en el motor a Catalunya i al conjunt d’Espanya. Aquesta variable ha compensat la moderació de la demanda interna, tant en consum com en inversió. Aquesta evolució, que ha permès una important reducció del dèficit comercial, es produeix en un context en què Alemanya ha entrat en una recessió tècnica el primer trimestre de l’any que ha arrossegat el conjunt de la zona euro.
A Catalunya, per la seva banda, sobresurt el repunt del sector industrial, que es reflecteix en el mercat laboral. Tot i que el ritme de reducció de l’atur és menor que al conjunt d’Espanya, «l’afiliació a la Seguretat Social creix amb més intensitat» gràcies a l’auge de sectors que s’havien estancat més a causa de la pandèmia, com el turisme.
Un altre dels elements positius, segons l’informe, és que es modera «significativament» l’índex de preus de consum (IPC). Al seu torn, la inflació subjacent, la més estructural, que no inclou els elements més volàtils, «comença a cedir». I els denominats efectes de segona ronda es limiten amb l’acord de la CEOE i els sindicats UGT i CCOO amb la recomanació de pujades salarials del 4% per a aquest any i del 3% per a 2024 i 2025.
L’informe constata l’efecte de l’enduriment en les condicions financeres en els nous crèdits com a conseqüència de les pujades en els tipus, situats a la zona euro en el 4%. Als comptes públics es constata la correcció del dèficit públic, especialment per la via dels ingressos, «però s’estima que el seu nivell es mantingui elevat en termes de les regles fiscals europees, que s’activaran el 2024. El Govern es va comprometre en el programa d’estabilitat remès a Brussel·les a avançar al 2024 la rebaixa del dèficit al 3%.