La pandèmia social no afluixa
El Punt. Les entitats alerten que la crisi social tot just ha començat. Exigeixen polítiques i els 700 milions d’ajuts anunciats per pal·liar la pobresa. Les provisions d’Europa no arribaran a principis d’any.
La crisi sanitària de la Covid remet i les dades epidemiològiques i econòmiques conviden a un cert optimisme, però l’emergència social no afluixa, ben al contrari. El nombre de persones que necessiten ajuda no para de créixer i les entitats alerten d’un “tsunami social que encara ha d’arribar i serà llarg”, perquè ha tocat els més vulnerables, però també els que s’han trobat de cop en aquesta situació en perdre la feina per culpa de la crisi. Ho diu la presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, Francina Alsina, que reclama amb insistència un pla de rescat social “que no arriba”, dotat amb 700 milions d’euros, que va anunciar quan es va constituir el nou govern. “Les entitats socials estem decebudes”, reconeix Alsina, que entén que cada dia que passa costarà més revertir la complicada situació que viuen les famílies i que està posant a la corda fluixa un sistema social “massa fràgil” que, a més, “s’ha demostrat que és insuficient” en plena crisi.
La nova onada de pobresa que acompanya la Covid ha portat fins a les entitats 800.000 persones que no podien cobrir les necessitats bàsiques, un 30% de les quals mai abans havien requerit demanar ajuda. “Ens va sobtar la rapidesa amb què moltes famílies van venir perquè no tenien cap ingrés per aguantar”, explica Enric Morist, coordinador de Creu Roja Catalunya, que ha vist com es multiplicaven entre els demandants els casos de famílies monoparentals, en què moltes eren mares treballadores de la llar, del col·lectiu d’atenció a les cures o del ram de la restauració que perdien la feina. Segons el darrer informe elaborat per Càritas, la pobresa severa a les llars monoparentals arriba fins al 73%. Un any després de l’inici de la pandèmia, la situació laboral de les persones que acompanyen des de l’entitat continua sent molt precària i un 65% no tenen feina o treballen en el mercat “informal”. Això ha afavorit que el nombre de llars sense cap ingrés els primers mesos del 2021 hagi augmentat un 20% i hagi superat el 16% de l’onada anterior de la crisi.
El coordinador de la Creu Roja alerta del perill d’un “desbordament humanitari” quan s’esgotin els ERTO que sostenen encara moltes famílies, que notaran que no arriben a pagar les factures. “Ens trobem en el pitjor moment”, reconeix, en un context en què la demanda creix i amb unes previsions que no auguren una millora pel que fa a l’increment dels preus dels productes i el cost de la llum, pels núvols.
Previsió d’estoc
La preocupació és doble perquè l’augment de la demanda coincideix amb un canvi en la distribució dels aliments que la Creu Roja i el Banc dels Aliments reben a través dels programes d’ajudes europeus. La reorganització dels ajuts reduirà les entregues, que passaran de tres a dues a l’any, i eliminarà la que es preveia per al febrer. “Confiem a no reduir les entregues de menjar i a trobar una solució per no tenir un problema d’abastiment”, assenyala Morist. Són més de sis milions de quilos d’aliments anuals que reben a parts iguals la Creu Roja i el Banc dels Aliments i que garanteixen bona part de l’estoc del menjar per als col·lectius vulnerables. El Departament de Drets Socials està al corrent de la problemàtica i treballa en una estratègia conjunta que doni resposta a aquesta situació. La Generalitat recorda que va tancar un conveni amb la Creu Roja per valor de dos milions d’euros per a les urgències de primera necessitat a partir de l’estiu i manté que s’estan estudiant altres convenis amb els Bancs dels Aliments per atendre les necessitats que vindran a partir del gener.
“El drama és que l’emergència puja cada dia i tot s’encareix. Sense ajudes ni feina, com s’ho farà, la gent?”, es pregunta el director del Banc dels Aliments, Lluís Fatjó Vilas, que no és gaire optimista veient que tenen un 30% més de demanda d’aliments que abans de la Covid. L’entitat, que es prepara per al Gran Recapte d’Aliments, a finals de novembre, confia a superar els 7,8 milions d’aliments recollits l’any passat i que s’han fet arribar a través de 600 entitats a 265.000 famílies.