La pandèmia situa els estalvis dels gironins en un nou rècord històric | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

La pandèmia situa els estalvis dels gironins en un nou rècord històric

  |   Novetats

Diari de Girona. Particulars, empreses i entitats privades de les comarques gironines sumen més de 14.500 milions d’euros en dipòsits a les entitats financeres, un 4,5 per cent més que l’any anterior.

La pandèmia del coronavirus, la crisi econòmica que se’n va derivar, i les incerteses que generava sobre el futur de treballadors i empreses va comportar un increment de l’estalvi sense precedents a les comarques gironines. D’una banda, perquè el confinament va reduir el consum, però també perquè algunes empreses van aturar inversions, i molts particulars van decidir «fer coixí» davant la possibilitat de perdre la feina.

A l’hora d’estalviar hi ha moltes possibilitats, però els dipòsits bancaris continuen essent un termòmetre molt fiable per conèixer la dinàmica de l’estalvi. A més, gràcies a les estadístiques del Banc d’Espanya, és l’única font que ofereix dades a nivell provincial.

Entre el març i el setembre de 2020, el volum d’estalvis dipositats per empreses i particulars de Girona es va incrementar en 1.200 milions d’euros, una xifra inèdita en només mig any, coincidint amb els moments més durs de la pandèmia.

A finals del tercer trimestre de l’any passat, el volum total de dipòsits del sector privat a Girona va marcar un nou rècord històric: 15.280 milions d’euros.

En el darrer trimestre de l’any, particulars i empreses van revertir la tendència i van retirar 700 milions d’euros dels comptes corrents de les entitats financeres. No obstant això, el volum total de dipòsits era encara un 4,6% superior al d’un any abans. Un creixement que contrasta amb la caiguda del PIB del 14,2% que va experimentar l’any passat l’economia gironina segons les estimacions del Banc d’Espanya.

L’increment dels estalvis dipositats als bancs per part dels gironins es va accelerar l’any passat, però era una tendència que s’havia iniciat a principis de 2018.

Al mateix temps, l’economia gironina seguia el seu procés de desendeutament. El volum de crèdit al sector privat va marcar el seu rècord històric l’any 2008, en el moment àlgid de la bombolla immobiliària, arribant a superar els 25.000 milions d’euros. Des d’aleshores, aquest deute s’ha reduït en prop d’un 45%, fins al punt que al tercer trimestre de 2020, i per primera vegada des de l’any 1998, el volum de crèdit era inferior al de dipòsits.

El fenomen d’increment de l’estalvi durant la pandèmia no va ser exclusiu de Girona. «Entre gener i setembre de 2020, tant a Espanya com en la zona de l’euro, l’estalvi de les famílies va ser entorn de 3,5 punts percentuals de PIB superior a l’observat, en mitjana, en els tres primers trimestres dels últims cinc anys», assegura un informe del Banc d’Espanya. Segons els últims càlculs del supervisor, a Espanya aquesta taxa es tradueix en uns 39.200 milions d’euros que s’han tret del circuit econòmic, perjudicant sobretot els sectors de l’oci i viatges.

Aquesta evolució de l’estalvi ha estat el reflex d’una caiguda del consum de les llars «molt més acusada que la de les rendes, perquè aquestes últimes han estat sostingudes, en certa manera, per les ajudes públiques que s’han desplegat per mitigar els efectes econòmics adversos de la pandèmia», indica l’informe «L’estalvi de les llars durant la pandèmia i els seus possibles efectes sobre la reactivació futura del consum», que firmen José Antonio Cuenca, Carmen Martínez Carrascal i Ana del Río.

En la mateixa línia, Maarten Dossche i Stylianos Zlatanos, en un informe per al Banc Central Europeu, explicaven fa uns mesos que l’estalvi de les llars de la zona de l’euro havia assolit «nivells sense precedents en resposta a la covid-19» en el primer i segon trimestre de l’any. Afegien que aquest fort augment de l’estalvi es deu al fet que les mesures de confinament per a frenar la propagació del virus van impedir el consum i van obligar a estalviar.

No obstant això, també advertien que la sobtada propagació del virus havia creat incertesa sobre els ingressos en el futur per la possibilitat de perdre la feina, fet pel qual moltes persones han estalviat de manera preventiva.