La pandèmia eleva les fallides de les empreses d'hostaleria a Girona | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

La pandèmia eleva les fallides de les empreses d’hostaleria a Girona

  |   Novetats

Diari de Girona. Els economistes avisen de l’excés de digitalització en la reforma concursal. La pandèmia ha elevat les fallides de les empreses de l’hostaleria a Girona. Durant el 2020 el nombre de societats en aquest sector han escalat posicions fins a convertir-se en el segon grup més nombrós amb concursos de creditors després del comerç, un escenari inèdit almenys des de fa una dècada.

Quan va esclatar la crisi immobiliària del 2008, el sector que liderava el nombre de fallides era el de la construcció. Cada trimestre entre sis i vint empreses constructores entraven en situació concursal, una situació que es va mantenir fins ben entrat el 2015. Després venien les indústries i el comerç, que s’anaven alternant la segona i tercera posició a una distància prudencial de la construcció. Les empreses d’hostaleria existents en aquest període van aguantar prou bé l’embat de la crisi del 2008; excepte algun pic, el nombre de fallides es va mantenir força baix en comparació amb els altres sectors.

A partir del 2015 el relleu de la construcció el va agafar el comerç, que és també el que aglutina el major nombre d’empreses existents a Girona. En els darrers sis anys aquest sector ha liderat el nombre de concursos, seguit per la indústria i per les societats dedicades a l’activitat administrativa. Just abans de l’esclat de la pandèmia les fallides en el comerç es van disparar fins a nivells mai vistos; només en el darrer trimestre del 2014 van fer fallida 19 empreses d’aquest grup.
Aturada econòmica

Paradoxalment, durant els primers compassos de la irrupció de la COVID el nombre d’empreses en situació concursal va caure a causa de l’aturada econòimica i administrativa, però a partir de la segona meitat van tornar a enfilar-se. És en aquest període que les empreses del sector de l’hostaleria també comencen a escalar posicions fins a convertir-se en el segon grup més damnificat. Segons els resultats definitius de l’Institut Nacional d’Estadística, fins a 15 societats s’han trobat en aquesta situació, un número més elevat que en els darrers anys, i que probablement seria molt més important si no fos per les dues armilles salvavides que les administracions han llançat als empresaris per sostenir les empreses en aquests temps: els ERTOs i els ICOs.

Precisament, el Govern espanyol vol evitar una possible allau de fallides quan acabi la moratòria concursal el 31 de desembre del 2021. Un estudi recent de Feada indicava que prop del 40% de les societats espanyoles necessitarà reestructurar el seu deute, i que bona part d’elles és possible que hagin de tancar.

La norma que prepara l’executiu preveu, entre altres coses, substituir els preconcursos per plans de reestructuració, agilitar els concursos i crear un procediment especial per a micropimes.

Pot ser contraproduent

El Consell General d’Economistes d’Espanya ha assenyalat que una excessiva digitalització de procediments en la nova proposta de reforma concursal pot ser «contraproduent» pel fet que la capacitat tècnic-digital de la Justícia no estigui preparada per a això.

Aquesta és una de les conclusions a les quals ha arribat l’organització en un informe recollit per Europa Presssen el qual adverteix que, encara que en línies generals manifesta estar bastant a favor del reflectit en el projecte de llei concursal, hi ha qüestions que han de ser esmenades pel potencial risc que suposen per a l’èxit de la iniciativa.

Segons el CGEE, el text manté o àmplia privilegis del crèdit públic, quant al procediment de micropimes, en relació a la secció de qualificació establint una segona oportunitat molt limitada, quedant fora el crèdit públic.