Blog

El públic que també ha experimentat un gran retrocés i el seu volum ha passat a ser «molt poc significatiu», explica la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, ha estat l’americà i l’asiàtic, que en els darrers anys estava experimentant un augment exponencial. «Els visitants japonesos, que solien viatjar per lliure, estaven molt interessats en l’obra de Dalí però també en tot el seu paisatge», explica. Però ni el magnetisme de Salvador Dalí ha pogut combatre, aquest estiu, les fronteres que ha aixecat la pandèmia. D’altres nacionalitats, però, han vist en les comarques gironines una alternativa accessible, com és el cas dels visitants holandesos i belgues, que s’han incrementat respecte els anys pre-pandèmia.

Si al 2019 el turisme francès era el principal consumidor del Teatre Museu Dalí de Figueres, aquest estiu la primera posició del rànquing ha passat a mans del visitant de l’Estat espanyol, que ha entomat les restriccions imposades per la pandèmia com una oportunitat per a redescobrir el patrimoni del territori. El públic francès ha continuat traspassant la frontera però, segons Aguer, ha experimentat un lleu descens, i se situa en segona posició, seguit del turisme holandès (que fins ara ocupava la vuitena posició), «la resta de països d’Europa occidental», i, en cinquena posició, el públic català.

Aquesta radiografia, però, és completament diferent en el cas del Castell Gala Dalí de Púbol, encapçalat, ara, pels visitants catalans. L’espai, fins ara custodiat pel turisme francès i rus, aquest estiu ha estat l’equipament que més interès ha despertat entre els visitants catalans. La formula, intueix Montse Aguer, es pot atribuir a l’exposició temporal Gala, Dalí, Dior, sumada al boca-orella, ja que «dels tres és el lloc més escenogràfic i el grau de satisfacció dels visitants és altíssim». La descoberta de la figura de Gala com una dona «singular i intel·lectualment molt potent» també pot haver fet guanyar punts a l’espai menys conegut del triangle dalinià, que redescobreix una figura misteriosa que s’allunya de la simple funció de musa.

El tercer dels equipaments, la Casa Salvador Dalí de Portlligat, ha mantingut la forta presència de públic francès, que lidera el rànquing de visitants d’aquest estiu, seguit dels visitants de l’Estat espanyol, els catalans, els alemanys i, per últim, el públic holandès.

Aquesta tendència, sostinguda en el temps, «tensaria moltíssim» els Museus Dalí, segons assenyala la seva directora. «La Fundació Gala – Salvador Dalí ha fet una reducció dràstica de les despeses però hem de mantenir la conservació de les obres», defensa. «La caiguda és dràstica i si això s’allarga molt en el temps serà inassumible». I és que al nou mapa de visitants s’hi suma també la reducció de l’aforament al 50% i la limitació horària, amb la persiana abaixada les nits d’agost. «Hem volgut ser molt rigorosos i podríem tenir el 70% d’aforament, però tenint en compte les particularitats arquitectòniques dels espais hem decidit ser molt estrictes per a garantir la seguretat dels visitants i dels treballadors, i mantenir en tot moment la comoditat de la visita».

Amb tot, Aguer assenyala que «tot i que ens movem amb incertesa, ara sí que hi ha un cert punt d’optimisme». Tot i que encara no disposen de la xifra de visitants definitiva del conjunt de la temporada d’estiu, reconeix que la demanda, des del 15 de juliol i fins a dia d’avui, ha estat «molt alta» i afegeix que s’ha «consolidat una assistència bona i fluida». I assenyala que, tot i que serà lenta, «hi ha recuperació».