La nàutica de lleure guanya terreny en l’oferta turística de la Costa Brava
Diari de Girona. La pandèmia de la covid-19 ha accentuat la sensació de seguretat i ha contribuït a impulsar la indústria del sector.
Navegar sempre ha estat una de les grans aventures de la humanitat. També ha estat font de progrés econòmic i una manera de guanyar-se la vida o de descobrir nous mons. La costa empordanesa és plena de restes de naufragis des dels temps de grecs i romans. La pesca i la navegació de cabotatge han marcat la història dels pobles del litoral. El cronista cadaquesenc Joan Manuel Tajadura sempre recorda que «durant anys, en el nostru poble hi havia gent que havia fet la volta a es món sense haver estat mai a Figueres».
El boom turístic de mitjans del segle passat va donar peu a l’eclosió de la navegació de lleure i els mestres d’aixa van començar a canviar el rumb del seu ofici impulsant la construcció d’embarcacions per a la gent de segona residència. Després vindrien les drassanes especialitzades en llanxes i iots que deixaven enrere les construccions tradicionals de fusta. La urbanització de la marina navegable d’Empuriabrava, primer, i la de Santa Margarida, més tard, van ser el punt de partida d’una realitat que avui ha convertit la badia de Roses, les costes del Montgrí, el cap de Creus i la Mar d’Amunt en autopistes marítimes i espais d’esbarjo de milers de navegants.
«Aquest és un sector molt important per a l’economia de casa nostra i no sempre se’l té prou en compte, aquesta és la veritat». Ho explica sovint, amb tota la claredat possible, el president de l’associació d’empreses nàutiques d’Empuriabrava, Pedro Pérez. De la seva rellevància n’ha donat fe, cada any, la Fira del Vaixell d’Ocasió, una cita de referència a tota la costa mediterrània occidental. El parèntesi de la pandèmia va provocar que l’esdeveniment no es pogués celebrar durant dos anys. Un moment clau en el sector, ja que les empreses van assolir xifres de negoci molt rellevants amb nivells de venda que van exhaurir, fins i tot, les barques de segona mà. Per això, la darrera Fira celebrada a Empuriabrava no va arribar ni a la meitat del seu volum habitual d’embarcacions exposades. Les nàutiques empordaneses van arribar a vendre embarcacions d’ocasió a països del nord d’Europa per un motiu ben clar: «Aquí estan poc temps a l’aigua, el seu manteniment i hivernatge és molt bo i estan en perfectes condicions», indica Pedro Pérez. «Sense la crisi dels microxips, la venda de barques noves seria espectacular», assenyala.
Aquest mateix estiu s’ha constituït la primera Federació de Nàutiques Populars de Catalunya (FENAPCAT). El seu objectiu és fer pressió al Govern i evitar que l’especulació extingeixi aquest model en què els socis gaudeixen de preus assequibles per poder tenir les barques amarrades a port. «Sempre hem pensat que anar a mar és un dret, no un privilegi», denuncia el president de l’Associació Llop de Mar de Sant Feliu de Guíxols, Joan Miret, que afegeix, en declaracions a l’ACN: «Si perdem la nàutica popular, molta gent no podrà tenir barca».