La meitat de les famílies a les ciutats fan un sobreesforç per pagar el lloguer
La Vanguardia. El 90% dels habitatges arrendats són de particulars, segons el Banc d’Espanya
La majoria de les persones que viuen de lloguer a les ciutats espanyoles han de fer un sobreesforç per afrontar les despeses en habitatge, enteses com el pagament de la renda i de subministraments bàsics. El Banc d’Espanya conclou en un informe sobre el mercat immobiliari publicat ahir que més de la meitat dels ciutadans urbans dediquen el 40% dels ingressos a aquestes despeses. És el percentatge a partir del qual l’Eurostat considera que es produeix un sobreesforç. A les àrees cèntriques d’ Andalusia, les Canàries, Madrid, Catalunya i la Comunitat Valenciana és on es donen les taxes més elevades.
Aquesta realitat comporta importants desequilibris econòmics entre la població que viu de lloguer, que són majoritàriament joves i immigrants. En aquest sentit, l’informe assenyala que, entre el 2015 i el 2023, el 45% de la població que va residir a Espanya en habitatges de lloguer a preu de mercat va estar en risc de pobresa o d’exclusió social. Aquesta proporció és la més elevada en el conjunt de les economies europees i supera en 13 punts la mitjana de la UE.
Una altra conseqüència de la complexa situació del mercat del lloguer és que ha augmentat el nombre de joves que no es poden emancipar. En concret, el percentatge de persones d’entre 18 i 34 anys que resideixen amb els pares va arribar el 2022 al 66%, dos de cada tres, tretze punts més que el 2008. L’augment d’aquesta ràtio durant els últims exercicis també és el més gran entre les grans economies europees.
El 45% dels llogaters han estat en risc de pobresa o exclusió social, la taxa més alta de la UE
L’informe de l’organisme també certifica que l’oferta del lloguer està dominada per particulars i desmenteix que els grans tenidors dominen el mercat. El 2021 més d’un 90% dels habitatges habituals de lloguer a preu de mercat eren propietat de persones físiques, davant un 8% que eren propietat d’empreses. La rendibilitat mitjana anual ascendiria al 10,5%.
El Banc d’Espanya apunta a les seves conclusions que per intentar solucionar aquests problemes estaria justificada la “intervenció pública” en el mercat de l’habitatge, sempre que l’objectiu sigui resoldre l’“elevat esforç associat amb el lloguer”, que “pot donar lloc a efectes econòmics i socials adversos” en la població. El supervisor no esmenta expressament la llei d’Habitatge dins de l’esmentada intervenció, però sí que recomana a l’informe “augmentar el parc a preus assequibles, aprovar lleis que estimulin particulars i que es prioritzin els ajuts en el col·lectiu de llars més vulnerables”.
En aquest sentit, el mateix informe assenyala que Espanya necessitaria mig milió d’habitatges addicionals el 2025 per intentar equilibrar el dèficit del parc immobiliari. El supervisor rebaixa en 100.000 l’última estimació a causa, explica, de l’elevada incertesa sobre l’evolució demogràfica i les migracions. Una tercera part d’aquest dèficit d’habitatge es concentra a les províncies de Madrid i Barcelona, que representen prop d’una tercera part del total. En cadascun d’aquests territoris farien falta uns 70.000 nous immobles durant l’any que ve. Si s’hi afegeixen les províncies de València, Alacant i Màlaga, entre totes cinc concentren el 50% del dèficit total. Els últims anys els visats d’obra nova a
Espanya s’han situat, de mitjana, prop de 100.000 habitatges
anuals.
El Banc d’Espanya certifica la bona salut del mercat de compravenda. Els últims dos anys s’han tancat unes 50.000 operacions mensuals de mitjana, assenyala el regulador, i destaca que són dades no observades des del boom immobiliari. L’adquisició d’habitatge ha augmentat gràcies, principalment, al creixement demogràfic i a la demanda de ciutadans no residents, afegeix l’informe.
De fet, la participació d’estrangers en el mercat immobiliari va arribar el 2023 a dades històriques. El 21,1% de les adquisicions d’habitatge lliure van ser fetes per ciutadans forans. El pes d’aquestes operacions d’estrangers va ser especialment significatiu a les Balears, Màlaga i Santa Cruz de Tenerife, on va arribar al 40% el 2023 i va superar el 50% a Alacant, davant el 20% en el conjunt d’ Espanya.