La majoria de treballadors perdran poder adquisitiu durant aquest any
Diari de Girona. Les famílies han vist disminuir un 1% la seva riquesa en tres mesos a causa de la inflació, amb un endeutament de les llars de 717.600 milions.
La majoria dels espanyols perdrà poder adquisitiu a causa del creixement de la inflació -que podria tancar l’any situant-se al voltant del 9%-, ja que el 65% dels treballadors no està protegit per conveni, mentre que un 75% de la resta d’assalariats té clàusules de revisió salarial topades, majoritàriament per sota del 4%.
Segons el Banc d’Espanya, només 1,7 milions de treballadors tenen clàusules de revisió salarial en els seus convenis, i d’aquests, només el 25% estan vinculades al creixement de l’IPC, que va superar el 10% durant tres mesos, tot i que al setembre va tornar a baixar fins al 9%.
En l’àmbit de la construcció es va aconseguir un acord estatal amb una pujada esglaonada del 10% en tres anys, deslligant-los així de l’alça de l’IPC. Entre les activitats industrials amb més pes, destaca especialment el metall. Dins del seu conveni col·lectiu estatal no es negocien els salaris, sinó altres condicions laborals.
Els sous es negocien en 50 convenis provincials, de manera que les seves característiques varien segons els pactes de cadascun, encara que els que estan en vigor recullen un increment salarial mitjà del 2,29% per a gairebé 940.000 treballadors. El sector químic va signar durant el 2021 una pujada salarial de l’1% per al 2021 i del 2% per a 2022 i 2023, encara que s’inclou una clàusula de garantia.
Pèrdua de la riquesa familiar
D’altra banda, la riquesa financera de les famílies espanyoles, que es mesura per la diferència entre els estalvis que atresoren i els deutes que tenen, es va reduir un 1% en només tres mesos també per l’increment de la inflació, fins a situar-se en 1,89 bilions d’euros a finals de juny, tot i que en taxa interanual va créixer un 0,3%.
Segons els Comptes Financers de l’Economia Espanyola publicats pel Banc d’Espanya, en relació amb el PIB, els actius financers nets van representar el 149,1%, ràtio que va significar 14 punts percentuals inferior a la d’un any abans, ja que l’economia va créixer amb major intensitat que la riquesa de les famílies.
Els actius financers de les llars -és a dir, els diners en efectiu, accions, dipòsits i valors en renda- es van reduir un 0,2% per trimestre, fins als 2,67 bilions d’euros a finals de juny. No obstant això, en taxa interanual van pujar un 0,70%. El Banc d’Espanya explica que aquest augment va ser resultat d’una adquisició neta d’actius financers de 63.600 milions en l’últim any, concentrada en dipòsits i, en menor mesura, en participacions en el capital, que va ser parcialment compensada per una revaloració negativa de 44.900 milions.
El gruix dels actius financers de les llars espanyoles es va mantenir en efectiu i dipòsits, que sumaven el 40% del total, seguit de participacions en el capital (29%), en fons d’inversió (14%) i assegurances i fons de pensions (13%).
L’efectiu i els dipòsits van ser els components que més van incrementar el seu pes en els actius financers de les llars, 1,7 punts percentuals respecte a un any abans, mentre que el pes de les assegurances i fons de pensions va ser el que més va caure: 1,6 punts percentuals.
Finalment, el deute consolidat de les famílies i empreses no financeres va aconseguir els 1,679 bilions d’euros a la fi del segon trimestre, un 0,7% menys que un any abans.