La inflació torna a portar els consumidos al supermercat físic
Diari de Girona. El percentatge de clients que compra només a les botigues al carrer puja tres punts en cinc anys, fins al 73%, segons Asedas.
En contra del que semblava que passaria en plena crisi pandèmica, la cistella de la compra s’omple més en un supermercat a peu de carrer ara que abans de l’inici de la covid. El 2019, prop d’un 70% de la població comprava en establiment físic, un 3,5% optava exclusivament per la compra en línia i un 27% combinava ambdós formats. Cinc anys més tard, després de diverses pujades i baixades influïdes clarament pel context sanitari, aquesta estampa s’ha polaritzat. Amb dades recopilades el 2023, gairebé un 73% de la població compra en establiment físic, un 4,8% opta exclusivament per la compra en línia i amb prou feines un 22% combina ambdós formats. I sembla que un dels elements clau d’aquesta fugida ha estat la inflació.
Així ho mostra l’Observatori de Comerç Electrònic en Alimentació que ha elaborat l’Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats (Asedas) en col·laboració amb dos professors de la Universitat Complutense de Madrid i la Universitat Autònoma de Madrid, María Puelles i Gonzalo Morena. L’informe -resumeix l’associació— «confirma la tendència ja observada l’any passat d’una tornada a la botiga física
Inditex suma tres anys i un trimestre de creixement. De nou, ha venut més, però a un menor ritme de creixement que en els últims anys. En el balanç del seu primer exercici com una manera de controlar la despesa», així com una fórmula, també, de donar molt més valor a la compra de proximitat.
D’entrada, aquesta enquesta realitzada a unes 2.600 persones permet descobrir que el nivell educatiu i econòmic són factors que decanten la balança cap a un tipus de compra o una altra -«el nivell de renda més gran s’inclina cap al canal online», destaquen els autors de l’estudi-. Però, independentment d’això, les conductes semblen generalitzades. Gairebé sis de cada deu dels adeptes al supermercat digital que han abandonat aquest tipus de compra ho han fet pel preu, perquè creuen que a la botiga física poden comparar fiscal, de l’1 de febrer al 30 d’abril, les vendes, lligades a les col·leccions primavera-estiu, van créixer un 7,1%, fins als 8.150 milions d’euros en un context de desacceleració, una evolució de la facturació «molt satisfactòria», explica la multinacional. A tipus de canvi constant, el creixement de les vendes ha estat millor. Són la meitat, en el cas dels que es mouen indistintament entre l’un i l’altre canal.
La segona raó més adduïda és la percepció que comprar en línia acaba sent menys còmode que anar a la botiga física. Així ho indiquen el 37% dels compradors que opten per la compra en establiment tradicional, el 28% del públic que combina tots dos formats i el 14% dels consumidors usen el carretó virtual. Finalment, encara que amb menys pes, també passa que el supermercat de referència de la persona en qüestió potser no té una pàgina web en condicions; que no disposi, directament, de plataforma en línia, o que no li trobi el sentit a aquest tipus de consum un cop la covid ha deixat de ser un problema.
Els canvis més destacables són el 30% de gent que diu que ha reduït la quantitat de peix i marisc que compra, el 31% que ha començat a adquirir productes d’adrogueria i neteja de marca blanca (un 27% ha fet el mateix amb l’alimentació envasada i un 25%, amb els articles de neteja i cura personal); o el 30% que afirma estar anant a botigues més barates a comprar fruites i hortalisses. A la banda oposada, sorprèn la gran quantitat de consumidors (66%) que asseguren no haver mutat res el seu comportament a l’hora de comprar l’alimentació per a les seves mascotes.