La inflació subjacent de la zona euro continua alta i complica l’escenari al BCE
Diari de Girona. La taxa general es modera, però la que exclou l’energia, els aliments, l’alcohol i el tabac se situa en el 5,5% per segon mes consecutiu.
La inflació de la zona euro va continuar al juliol el desigual procés de moderació. L’alça dels preus va reduir el ritme de creixement del 5,5% del juny al 5,3%, de manera que ja s’ha frenat fins a la meitat del màxim del 10,6% que va marcar l’octubre passat i se situa en el seu nivell més baix des del gener del 2022. No obstant això, la inflació subjacent (la que exclou els preus més volàtils de l’energia, els aliments, l’alcohol i el tabac) es va situar en el 5,5% per segon mes consecutiu, per sobre del nivell del maig (5,3%) i per sota del màxim que va registrar al març (5,7%), segons va divulgar ahir Eurostat. La seva persistència, així, complica l’escenari per al Banc Central Europeu (BCE), que ha deixat obert si el 14 de setembre tornarà a apujar els tipus o els deixarà sense canvis per primer cop des del juliol passat.
La moderació del ritme de creixement general dels preus és deguda fonamentalment a l’abaratiment de l’energia. Després d’encarir-se a un ritme que va arribar a ser superior al 40% en bona part del 2022 com a conseqüència de la invasió d’Ucraïna per Rússia, els preus energètics van començar a moderar el ritme de creixement el novembre de l’any passat, i després van començar a baixar. Al juliol, van registrar una caiguda del 6,1%, la tercera consecutiva i la més important fins ara. El seu abaratiment, però, no és suficient per contrarestar la forta alça dels preus dels aliments: els frescos van pujar un 9,2% al juliol, dues dècimes més que el mes precedent, mentre que els processats es van moderar, però a uns nivells més alts, del 14,1% al 12,5%.
Els aliments, l’alcohol i el tabac, així, van aportar 2,2 dels 5,3 punts percentuals de la inflació general del juliol, mentre que l’energia només la va retallar en 0,62 punts a causa de les seves diferents evolucions i pesos en l’índex. Els béns industrials no energètics van contribuir amb 1,26 punts més i continuen la seva tendència a la moderació (es van desaccelerar del 5,5% al 5%). El més rellevant, però, és que els preus dels serveis ja han passat a ser el primer aportador a la inflació, per sobre dels aliments, amb 2,47 punts. Els preus d’aquest sector, així, no paren de pujar des de mitjans de l’any passat i al juliol van augmentar un 5,6%, dues dècimes més que al juny i gairebé dos punts més que el juliol del 2022.
Serveis en pujada
Això és el que explica fonamentalment que la inflació subjacent (sense energia i aliments) es continuï resistint a moderar-se. En un butlletí econòmic recent, el BCE apuntava que la causa de l’encariment dels serveis més recent respon a la «robusta despesa en vacances i viatges» de l’estiu, però també advertia que s’està produint un canvi en els elements que provoquen la inflació europea. «Les fonts externes d’inflació estan disminuint. Per contra, les pressions internes sobre els preus, incloses les derivades de l’augment dels salaris i els marges encara més sòlids de benefici (empresarial), s’estan convertint en un impulsor de la inflació cada vegada més important», va afegir.