La inflació, pels núvols
El Punt. El preu de la llum ha impactat en molts altres components de la cistella de la compra. La dada avançada de l’IPC del 2021, un 6,7%, no sembla reversible de moment, tot i que el govern espanyol diu que és “temporal”.
El 2021 serà recordat com el segon any de la pandèmia i el primer de les vacunes però també com l’any en què alguns preus es van desorbitar. La dada avançada de l’IPC que cada final de mes aporta l’Instituto Nacional de Estadística (INE) anunciava fa un parell de dies que, segons els càlculs provisionals, l’IPC del desembre, que equival al del conjunt de l’any i del qual tindrem la dada definitiva d’aquí a un parell de setmanes, serà del 6,7%.
Es tracta d’un nou rècord anual, desconegut des del 1992, any dels Jocs Olímpics, quan l’IPC estatal va marcar un 6,9%. I la clau, segons tots els experts, és l’imparable encariment de la llum, que fa mesos que es va enlairant i que l’últim dia de l’any es va pagar per sobre dels 140 euros/kWh, mentre que en la mateixa data del 2020 costava uns 48 euros/kWh. Enguany hi ha hagut dies en què el kWh s’ha pagat a prop de 320 euros.
I, com que l’electricitat és necessària per a moltes activitats, finalment aquest encariment, al seu torn vinculat a les pujades del gas en els mercats internacionals, ha acabat repercutint en molts altres productes, alguns de primeríssima necessitat.
Segons dades del mateix INE, que desglossa els encariments de productes i serveis, a data d’avui hi ha un seguit de rúbriques on els preus han tocat fites astronòmiques.
Així, per exemple, el capítol de subministraments de la llar, un dels paquets de productes que pondera en la cistella de l’IPC i que inclou la calefacció, la llum i l’aigua, s’ha disparat un 34% els últims dotze mesos. També el transport personal, que inclou els combustibles fòssils, ha pujat un 14,1%, tot i que la benzina s’ha abaratit respecte a un any enrere en l’últim tram del 2021.
Tot i que el govern espanyol insisteix a considerar conjuntural i no pas estructural aquesta inflació desbocada, el cert és que els experts consideren que el preu de l’electricitat encara donarà maldecaps uns mesos, si més no fins a mig 2022, tal com es va augurar fa poques setmanes en un debat conjunt celebrat al Col·legi d’Economistes juntament amb la Taula Interprofessional de l’Energia.
El ministre espanyol de la Presidència, Félix Bolaños, assegurava fa pocs dies que la inflació és “transitòria” i que afecta totes les economies avançades de manera general, a causa, va insistir, de la recuperació econòmica. Però la realitat és que, temporal o no, el preu de l’energia elèctrica continua la seva escalada, tot i les mesures estatals per rebaixar la factura de la llum, i que, tard o d’hora, un servei tan bàsic acaba repercutint en la resta de la cistella de la compra de les llars. Les produccions estan resultant afectades per una suma de factors que, tot i estar encapçalats per la pujada de l’electricitat, es conjuren amb els problemes de subministrament i també la mateixa expansió del virus aquest final d’exercici, per bé que aquest últim esprint dels preus no es deixarà notar fins d’aquí a un mes. Per exemple, les barques de pesca han sortit molt menys aquest desembre per falta de mans, amb molts pescadors confinats. Si a això hi sumem que al desembre s’esgoten les quotes de pesca que s’assignen a principi d’any i les restriccions que ha comportat el Brexit, la combinació de dèficit d’oferta i augment de la demanda per les festes nadalenques farà lògic esperar que els augments de preu en el peix que es reflecteixin en l’estadística d’aquí a uns dies encara siguin més importants.
De consum diari
Productes de primera necessitat com la llet, la carn, els ous o la fruita, també mostren encariments importants. El pa, que en la majoria de les cases es consumeix a diari, ha pujat un 4,3% en els últims dotze mesos, un ascens que entre molts altres motius té l’origen en el fet que el blat, un dels grans en què la demanda mundial s’ha elevat més, es paga un 40% més que l’any passat. El mateix encariment mostra la carn de boví i l’aviram, i la taxa arriba al 4,9% en el cas dels ous i al 4,2% en el del peix.
Algunes carns, però, es disparen de preu, com la d’oví, que ara mateix es paga un 15% més cara que fa un any, una taxa que tot i ser alta encara queda molt per sota de la que s’ha apujat l’oli, un 23,6%.
La fruita fresca, per la seva banda, també registra un ascens important, concretament d’un 6%, i la llet, un 3,7%, tot i que, segons expliquen els agricultors i ramaders, aquests productes en origen es continuen pagant per sota del seu cost de producció, per la qual cosa cal atribuir les alces als marges dels intermediaris, entre els quals hi ha els transportistes. Mentrestant, l’aigua mineral, els refrescos i els sucs costen un 7,5% més que ara fa un any.
També hi ha productes que han baixat de preu, amb abaratiments, això sí, poc rellevants. Per exemple, les begudes alcohòliques es paguen un 1% més barates que fa dotze mesos. La carn de porcí, les fruites en conserva i la fruita seca i el sucre, són una mica més barats, un 0,3%, un 0,7% i un 0,9%, respectivament.
I el 2022, encara més pujades
I mentrestant, començarem l’any amb el salari mínim interprofessional (SMI) prorrogat. L’executiu de Pedro Sánchez va aprovar fa pocs dies allargar la vigència dels 965 euros en catorze pagues, bo i esperant un nou acord amb els agents socials, que no ha pogut arribar abans del 31 de desembre. La idea, segons el govern espanyol, és continuar incrementant la quantia de l’SMI fins que arribi al 60% del salari mitjà a l’Estat abans d’acabar la legislatura. De tota manera, l’únic ministeri que sembla tenir una mica de pressa per aplicar la nova pujada és el de Treball, liderat per Yolanda Díaz, que confia a concretar l’actualització aquest mes, mentre que altres responsables de l’executiu socialista creuen que la nova xifra s’haurà de decidir al llarg de l’any.
En aquest debat hi ha veus divergents fins i tot entre els sindicats, ja que si bé els majoritaris estan a favor del càlcul del 60% i arribar a la cota psicològica dels 1.000 euros com més aviat millor, organitzacions com la Intersindical CSC ja fa temps que consideren que l’SMI s’hauria d’adaptar a les circumstàncies de cada territori i que, d’aquesta manera, a Catalunya hauria de superar els 1.300 euros.
Paral·lelament, si el 2021 la llum i altres subministraments han donat disgustos, l’any que ve no pinta gaire millor. Els experts no esperen canvis en aquesta evolució volàtil però probablement a l’alça, i en el cas d’altres serveis, com ara l’aigua, tot i que no pujarà tant com s’espera que ho faci l’electricitat, sí que s’encariran. L’Autoritat Metropolitana de Barcelona ha apujat una mitjana d’un 3% la taxa metropolitana de tractament de residus, és a dir, una de les parts que componen la factura d’aquest subministrament. Segons l’AMB, però, no tots els usuaris rebran l’increment, ja que els consumidors domèstics amb habitatges del tipus A i B, la gran majoria, un 80% aproximadament, no notaran variacions. La resta, en canvi, tindran una pujada de la taxa de tractament de residus superior al 5%.
Pel que fa al gas, que en el fons és l’origen de la pujada de la llum, per la seva escassetat a les centrals de cicle combinat (generada pel tancament de gasoductes i l’alta demanda mundial), també pujarà de preu. Segons s’ha avançat, la tarifa d’últim recurs (TUR), és a dir, la regulada, experimentarà una pujada mitjana del 5,4% aquest mateix mes.
Com en el cas de la llum, en què el govern espanyol ha intentat frenar l’escalada posant límits a alguns components de la factura, en la del gas també hi ha uns màxims que han evitat que el rebut mensual del consumidor mitjà encara fos més dur.