La inflació es frena al març fins a situar-se en el 3,3% interanual
Diari de Girona. La contenció de preus d’electricitat i carburants permet reduir l’IPC en 2,7 punts en un mes, fins al nivell d’agost del 2021. Els analistes ja preveien un gran descens de l’IPC a la primera meitat de l’any.
L’índex de preus de consum (IPC) va frenar dràsticament la seva escalada al març fins al 3,3% interanual, gairebé la meitat que el mes anterior i gairebé tres vegades menys que un any enrere, segons l’indicador avançat publicat per l’Institut Nacional de Estadística (INE). Un dels elements que va contribuir a aquesta evolució va ser la moderació dels preus de l’electricitat i els carburants, així com la comparació amb l’escalada registrada el març de l’any passat. Tot plegat ha portat l’índex al nivell més baix des de l’agost del 2021.
Un any enrere va ser quan es va notar el primer impacte de la guerra d’Ucraïna, amb un augment mensual respecte el mes precedent del 3%, el més gran en 45 anys. Dotze mesos després la comparació pateix l’anomenat efecte esglaó i es modera l’índex general, encara que segueix a nivells elevats el cistell de la compra, sense que hagin tingut gaire efecte la supressió de l’IVA als aliments més bàsics i la reducció del 10% al 5% als olis i pastes. L’IPC respecte el febrer ha pujat el 0,4%.
El cistell segueix pels núvols
Com a conseqüència de tot això, la inflació subjacent, la més estructural perquè és la que exclou els preus de l’energia i dels aliments no elaborats, es va reduir una dècima respecte el febrer, fins al 7,5%, el primer descens des del setembre passat, segons l’INE. El mes passat, els aliments van assolir un nivell rècord del 16,6%, cosa que va situar la inflació subjacent en el 7,6%, la variable que més preocupa combatre. El manteniment d’aquest indicador a cotes elevades suggereix que persisteix l’encariment del cistell de la compra, que va rellevar mesos enrere l’escalada en els preus de l’energia, que van ser els que van iniciar el procés inflacionista després de començar la guerra a Ucraïna.
Segons fonts del Govern, la inflació més baixa «està afavorint la competitivitat de les empreses espanyoles, com posen de manifest els guanys de quota de mercat i l’augment de les exportacions de béns i serveis, fins i tot en el complex context econòmic internacional». Des de l’Executiu també atribueixen la reducció del nivell general de preus a l’efecte del topall del gas per produir electricitat, que s’havia d’acabar al maig i que es prorroga fins a finals d’any després de l’aval de Brussel·les.
Els analistes ja preveien un descens important de l’IPC durant la primera meitat d’aquest any en comparar-se amb el primer semestre del 2022, en què es va viure la gran escalada. De fet, estimen que l’efecte esglaó o efecte base «pressionarà de manera significativa a la baixa la inflació durant tota la primera meitat del 2023», segons l’anàlisi de CaixaBank Research. Aquest desfasament es reduirà durant la segona meitat de l’exercici, ja que el fort creixement de l’IPC es va concentrar en el primer semestre del 2022, mentre que durant la segona part d’aquest exercici es va mantenir força estable.
Després d’un 2022 amb una inflació mitjana del 8,5%, la més alta des del 1986, i un pic d’inflació interanual del 10,8% el juliol passat, en els propers mesos la tendència podria ser a la moderació. En les últimes estimacions, el Banc d’Espanya, a més de millorar la previsió de creixement per a aquest any fins a l’1,6%, va rebaixar la d’inflació fins a una mitjana del 3,7%.
Sis increments dels tipus
També el panell de la fundació de les antigues caixes, Funcas, que integra les estimacions de 19 entitats i serveis d’estudi, va calcular que la inflació aquest any se situaria en una mitjana al voltant del 4%, fet que suposa al voltant de la mitjana del 2022. La taxa interanual del desembre seria del 3,7%, davant del 5,7% de l’any passat, segons Funcas. Pel que fa a la inflació subjacent, puja cinc dècimes, fins al 4,5% de mitjana anual. El mes passat es va situar en el 7,6% impulsada pel cistell de la compra, que va rellevar els preus de l’energia, que van ser els que van iniciar l’escalada.
Aquesta evolució és la que va empènyer el Banc Central Europeu (BCE), més tard que la Reserva Federal dels EUA, a iniciar el camí de les pujades dels tipus d’interès a partir del juliol. Des d’aleshores ha acordat sis increments, en passar del 0% a l’actual 3,5%, amb l’encariment consegüent de l’euríbor a un any, que és la referència per a les hipoteques d’interès variable.
El Banc d’Espanya va rebaixar la previsió d’inflació per a aquest any fins a una mitjana del 3,7%