La inflació concedeix un lleu respir a l’agost i cedeix 4 dècimes, fins al 10,4%
Diari de Girona. La moderació del preu de les gasolines aquest mes ha compensat en part el creixent encariment d’electricitat, aliments i preus turístics.
La inflació ha concedit un respir el mes d’agost. Aquest mes l’índex de preus de consum (IPC) ha anotat una variació mensual del 0,1%, per sota de les cinc dècimes que va pujar l’agost del 2021, la qual cosa ha permès relaxar la taxa d’inflació fins al 10,4%, quatre dècimes per sota de la dada del juliol, quan la pujada anual dels preus va arribar al 10,8%, la més elevada des del setembre de 1984. Segons la dada avançada de l’IPC d’agost publicat ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el lleuger abaratiment dels carburants a l’agost respecte al mes de juliol ha compensat en part el persistent encariment d’electricitat, aliments, restauració i paquets turístics, permetent la primera inflexió de la inflació des del mes d’abril passat.
Les dades avançades aquest dimarts per l’INE són provisionals fins al 13 de setembre, quan l’organisme publicarà l’estadística definitiva de l’IPC d’agost.
Si es descompten els preus més volàtils de l’energia i dels aliments no elaborats, l’anomenada inflació subjacent es va situar a l’agost en el 6,4%, la taxa més alta des del gener de 1993, davant el 6,1% de juliol.
Satisfacció de CalviñoLa inflació va arribar al juliol al 10,8%, la seva taxa més elevada des del setembre de 1984, malgrat l’abaratiment de les gasolines. Electricitat, gas, aliments, turisme i unes rebaixes d’estiu més tímides que l’any passat van portar l’IPC del mes de juliol al seu nivell més alt des de 1984. Els pics d’inflació s’han registrat en els mesos de març (9,8%), quan Putin va iniciar la guerra, i el juny i el juliol, quan Rússia va reduir el subministrament de gas a Europa. Des del punt de vista del Govern, la desacceleració de la inflació a l’agost coincideix amb la posada en marxa dels paquets de mesures de l’Executiu, fet que demostraria l’eficàcia de les mesures adoptades, segons va remarcar la vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, en el programa ‘La hora de La 1’, a RTVE.
La vicepresidenta ha confiat que el descens de la taxa d’inflació d’agost sigui l’inici del camí que, segons les previsions dels analistes i del Banc Central Europeu, hauria de portar la pujada dels preus a Espanya i a la zona euro «a nivells més moderats» l’any vinent. Calviño espera que el gir anunciat per la Comissió Europea en el disseny del mercat elèctric –seguint el model del límit al preu del gas de l’‘excepció ibèrica’, a Espanya i Portugal– contribueixi a la moderació de la inflació. «Portem un any de retard, però mai no és tard quan arriba», va afegir, en al·lusió a la insistència amb què el Govern espanyol va defensar durant els últims mesos un canvi de model elèctric a què s’ha resistit fins ara la UE. També es va referir a la imposició d’un límit al preu dels drets d’emissió de CO2 a nivell europeu, com una mesura addicional «per fer front al xantatge de Putin» a Europa a través de l’energia. «A poc a poc es va obrint pas perquè es freni el preu del gas als mercats internacionals», va afegir.
Debat salarial
Calviño va situar la lluita contra la inflació com l’objectiu prioritari de la política econòmica del Govern, en el qual va incloure l’adopció de mesures de suport a les famílies i col·lectius més desfavorits i perjudicats per la pujada dels preus.
En aquest sentit, va advocar per elevar el salari mínim interprofessional (SMI), en línia amb el compromís del Govern de situar-lo en el 60% del salari mitjà espanyol el 2023, però va dir que desconeix si el Ministeri de Treball de Yolanda Díaz té una proposta per fer arribar l’SMI a 1.078 euros l’any vinent. El Govern –va recordar Calviño– està a l’espera de conèixer la proposta de la comissió d’experts creada per assessorar en matèria d’SMI.
Calviño també va remarcar que l’actual context d’inflació exigeix «una millora dels salaris en el conjunt de l’economia, com no pot ser de cap altra manera» i va confiar en la «responsabilitat» dels agents socials per arribar a un acord per als pròxims anys que ajudi a eliminar algunes incerteses en l’economia espanyola.
En particular, al parlar de la negociació entre Govern i sindicats sobre la pujada salarial per als empleats públics el 2023, la vicepresidenta va dir: «Tractarem de trobar una pujada que ens permeti protegir les rendes dels empleats públics, però contenir l’espiral d’inflació».