Blog

Si s’analitzen les quantitats que han arribat realment a la destinació final, els resultats són encara més magres, ja que només el 8,5% dels fons europeus assignats a Catalunya ja han arribat a empreses, ciutadans o institucions. De les 57 convocatòries publicades (32 licitacions i 25 convocatòries d’ajudes) per un total de 510 milions, només 34 ja estan resoltes o adjudicades, i aquestes representen un import total de 186 milions d’euros, equivalent a només el 8,5% dels fons europeus assignats a la comunitat autònoma.

És evident que els diners dels fons europeus triguen a arribar a l’economia real. El Govern central sosté que l’execució de la despesa va agafant velocitat de creuer, però el cert és que aquesta afirmació no garanteix que els diners estiguin aterrant a l’activitat econòmica. Bona part de l’elevada execució pressupostària dels fons que exhibeix el Govern central consisteix a transferir els diners que arriben de la UE a les autonomies. Però després correspon a aquestes fer les convocatòries i culminar el procés. A més del lògic retard que imposa aquesta seqüència, el Govern central interpreta que és a les comunitats autònomes on s’està produint un dels colls d’ampolla que retarda l’aprofitament dels fons europeus. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha fet recentment una crida a les comunitats autònomes perquè aprovin «les reformes legislatives que siguin necessàries» per agilitzar els seus procediments de cara a la gestió dels fons europeus.

«Segurament el ritme d’execució seria millor si les comunitats tinguéssim més capacitat de decidir les convocatòries i els projectes», opinen a la Generalitat. «Ara Catalunya ni escull ni decideix les licitacions. Només les gestiona», afegeixen. En realitat és el Govern central qui anuncia les convocatòries que hauran de publicar les comunitats i en fixa les condicions. Després cada comunitat ha d’adaptar-les al seu propi context i al nivell de competències i procedir a la signatura de convenis amb l’Estat.

Mal començament

Tot i això, si s’observa l’evolució dels últims mesos, les dades apunten una acceleració gradual. Catalunya va començar l’any amb un retard important en la gestió dels fons europeus, però, a mesura que passen els mesos, va trepitjant l’accelerador. Al febrer, segons un informe que va publicar l’escola de negocis Esade i la consultora EY, amb prou feines havia llançat licitacions d’inversió per 3,93 milions d’euros, que deixaven Catalunya com el quart territori per la cua -només per darrere de La Rioja, Melilla i Navarra- i molt lluny de les dades que presentaven llavors Castella-la Manxa (208,53 milions) o Galícia (204,84 milions).

A més, segons dades extretes del portal de fons europeus de la Generalitat, a finals de febrer només s’havien publicat 10 convocatòries de subvencions per 170 milions. Ambdues partides donaven un total de 174 milions, tot i que, segons les dades del Govern central, Catalunya ja havia rebut transferències de l’Estat per 1.538 milions el 2021. Aquests 174 milions oferts (no adjudicats) només representaven l’11% dels diners disponibles.

Millor evolució

Ara, amb dades de mitjans de juny, les transferències de fons europeus des de l’Estat a la Generalitat ja s’acosten als 2.200 milions. Del total de 15.600 milions assignats fins ara per l’Estat a les comunitats autònomes, Catalunya és la segona amb més volum de fons atribuïts, darrere d’Andalusia (2.547 milions) i davant de Madrid (1.652). L’import de les licitacions i convocatòries publicades per la Generalitat fins a mitjans de juny (510 milions) triplica el que existia a finals de febrer (174 milions). De les 35 convocatòries de subvencions realitzades fins ara per la Generalitat, les de més quantia corresponen a les ajudes per a l’autoconsum energètic en habitatges (114,9 milions d’euros) o les del pla Moves III per incentivar la compra de vehicles elèctrics (63,9 milions).