La Generalitat engega un pla per restaurar els ecosistemes marins de tot el litoral català
Diari de Girona. El projecte preveu actuar sobre quatre hàbitats clau, s’hi destinaran més de 3 milions i ja s’estan fent mostrejos a diversos punts de la Costa Brava com la Cala Bona de Tossa de Mar.
Dos submarinistes amb neoprè es barregen entre els qui es banyen a la Cala Bona de Tossa de Mar. Inspeccionen a consciència les algues que viuen al fons sorrenc o damunt les roques, estenent transsectes de 25 metres i avançant de 20 centímetres en 20 centímetres. Formen part de l’equip del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) que en els pròxims mesos recorrerà diferents punts del litoral català – fins a una quarantena- per analitzar l’estat dels seus ecosistemes i hàbitats marins.
A més de Tossa, l’equip també s’ha desplaçat ja a Calella i al litoral del Montgrí. En el cas de Cala Bona, durant la inspecció, els tècnics del CEAB han detectat com una alga en perill d’extinció, l’Ericaria crinita, pràcticament ha desaparegut de l’indret. «Avui tan sols hem pogut trobar-ne dos individus, quan abans la població n’era abundant; per tant, la recessió d’aquesta alga és clara i haurem d’esbrinar quins factors han portat a aquesta mortalitat tan elevada», explica una de les tècniques,
Mar Tur.
La diagnosi que s’ha fet a Cala Bona s’emmarca dins la primera fase del Pla Estratègic per a la Restauració dels Ecosistemes Marins de Catalunya (PEREMCAT). La Generalitat ha engegat aquesta iniciativa, pionera arreu de l’Estat, amb l’objectiu de recuperar i millorar els hàbitats marins de tot el litoral: des de l’Empordà fins a les Terres de l’Ebre.
El pla estratègic, que tindrà una inversió de més de 3 milions d’euros, es focalitzarà en quatre hàbitats i ecosistemes marins. En concret, les algues, les praderies de fanerògames, els rodòlits (algues vermelles calcàries) i els fons de coral·ligen. Tots ells, subratlla Sergi Rasero, es consideren «clau» i són «essencials» tant per a la biodiversitat com per a la pesca i les activitats subaquàtiques.
La fase de diagnosi del PEREMCAT, que s’allargarà durant més d’un any, no tan sols avaluarà l’estat de conservació d’aquests diferents hàbitats, sinó que també analitzarà quines pressions i impactes reben els ecosistemes.