La «Gamba de Palamós» es mou des de Marsella fins a Santa Pola | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

La «Gamba de Palamós» es mou des de Marsella fins a Santa Pola

  |   Novetats

Diari de Girona. Un estudi de la Universitat de Girona constata que set caladors de gamba vermella del Mediterrani –incloent aquí els gironins Port de la Selva, Roses, Palamós i Blanes– estan connectats.

Un dels grans objectius de la flota d’arrossegament de la costa del Mediterrani és la gamba vermella, coneguda científicament com a Aristeus antennatus i, popularment, aquí com a «Gamba de Palamós» que ara, gràcies a un estudi liderat per la Universitat de Girona, s’ha confirmat que es mou lliurement entre els diferents caladors de les costes catalanes des de Marsella o Toló, al golf de Lleó, fins a Santa Pola, al sud d’Alacant. L’estudi fet per l’equip del Laboratori d’Ictiologia Genètica de la UdG s’ha publicat a la revista Scientific Reports i segons la seva directora, la catedràtica del Departament de Biologia de la Universitat de Girona Marina Roldán ha «identificat i analitzat dotze marcadors moleculars altament variables en el genoma de la gamba, tant de mascles com de femelles, s’han comparat els set caladors per determinar la mobilitat que s’hi estableix i s’ha pogut confirmar que és molt elevada».

Entre aquests caladors estudiats entre el golf de Lleó i Alacant, n’hi ha quatre de gironins -Port de la Selva, Roses, Palamós i Blanes- i un altre de català (Vilanova i la Geltrú) i, segons s’explica des de la UdG, «els responsables de l’estudi han detectat que els desplaçaments tenen lloc en tots els estadis del cicle de vida de la gamba -larves, joves i adults- i es produeixen passivament per les corrents marines però, també, de manera autònoma».

En un camp d’estudi encara amb molt marge per estudiar, la recerca de la UdG treu a la llum dades, des del camp de la genètica, que corroboren aquesta mobilitat de la gamba vermella que permetrà «desenvolupar un pla de gestió integral dels caladors tenint en compte aspectes fins ara desconeguts per garantir la sostenibilitat del recurs pesquer a mitjà i llarg termini».

Dins del mateix estudi, l’equip del Laboratori d’Ictiologia Genètica també ha estudiat les diferències d’un any a l’altre (entre el 2016 i el 2017) en un mateix calador. «Repetir aquesta metodologia ens ha permès comprovar que les poblacions són molt estables i això fa que puguem assegurar que els caladors analitzats presenten una bona salut genètica», detalla Marina Roldán, per qui aquesta estabilitat de la població de gambes «indica una bona resposta natural a la pesca en tots aquests caladors».

L’estudi del Laboratori d’Ictiologia Genètica de la Universitat de Girona, que té la seu al Campus Montilivi, s’ha pogut fer amb el finançament del Ministeri d’Economia dins d’una «línia de recerca aplicada per estudiar el genoma de la gamba vermella i les seves implicacions en la gestió d’una pesca sostenible».