Blog

Els estiuejants habituals de la platja de Pals (Costa Brava) se sorprenien aquesta setmana en comprovar que un dels restaurants més emblemàtics de la zona, el Solimar, tanca un dia a la setmana quan més demanda hi ha. “És que no tenen prou personal per funcionar de dilluns a diumenge si volen respectar els torns de descans, com és el seu cas”, responen empresaris de la zona.

Francesc Pintado, president de l’ Associació d’ Empresaris d’ Hostaleria de Tarragona, defineix la situació com un “patiment constant”. “La temporada està sent molt bona pel que fa a demanda i facturació, però ens enfrontem a una falta de personal diària i moltes dificultats per completar les plantilles”. Veuen restaurants que han reduït els serveis, hotels que no han obert totes les habitacions o punts de venda perquè els falta gent per atendre en condicions de qualitat… “La situació és crítica”, afirma. La platja de Cambrils dijous al matí, a la Costa Daurada, reflecteix aquesta allau de turistes que han arribat a les costes per tornar a gaudir d’un estiu com abans de la pandèmia. A la sorra hi abunden els para-sols i els negocis estan plens. Al restaurant El Pòsit fins i tot tenen comensals fent cua a la porta, en espera que obrin al migdia. “ De clientela no ens falta”, explica Àngel Pérez, propietari de l’establiment, un dels més populars de Cambrils i guanyador de diversos premis. Per primera vegada ha hagut de reduir taules de manera puntual –“només algun dia”– per falta de personal i per preservar la qualitat del servei. “Un 70% de la plantilla és estable, són persones que fa temps que són amb nosaltres; però la resta són reforços per a la temporada d’estiu, i és aquí on es concentra el problema”, subratlla Pérez. La situació que ha viscut coincideix amb la que expliquen molts altres negocis consultats: persones que comencen a treballar, però que al cap de tres o quatre dies desapareixen o que demanen “de cobrar una part en negre” i per tant, no se’ls pot contractar. Pérez fins i tot ha publicat les seves taules salarials al web del restaurant, amb sous per a un cambrer d’entre 1.700 i 1.800 euros bruts al mes i dos dies de descans setmanals. “Pensava que seria un avantatge competitiu, però no ha estat així; nosaltres no paguem en negre, intentem fer les coses bé, hem posat en marxa un pla d’igualtat, respectem els torns… però encara i així costa de trobar treballadors amb experiència”, afegeix.

“Arriben persones a treballar i al cap de tres dies desapareixen; costa de completarles plantilles”

A l’oficina de la Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava, la tramitació d’altes i baixes a la Seguretat Social és constant. “No és un estiu normal, no ens havíem enfrontat mai a una rotació de personal tan alta; els treballadors de reforç arriben i se’n van a tota velocitat d’hotels i restaurants”, explica Judit Lloberol, gerent de l’entitat. Això obliga els negocis a estar formant des de zero una part de treballadors sense parar, sense temps a donar estabilitat. També hi ha hagut una guerra de sous als llocs amb més demanda de treballadors. “Fas un contracte a algú i al cap de tres dies diu que se’n va al negoci del costat perquè li paguen 50 euros més, encara que sigui en negre”, lamenta un empresari del sector.

En general el salari mitjà està pujant perquè s’està pagant com a ajudant de sala a treballadors sense cap experiència prèvia en hostaleria. Joan Carles Sánchez, amb negocis a Calella de Palafrugell, Pals i Torroella de Montgrí, comenta que aquest any paga com a ajudant de cambrer (uns 1.500 euros bruts) persones que no han treballat abans. “Si no, ja ni venen”, explica. En el seu cas, també ha ajustat la capacitat dels restaurants al nombre de treballadors disponibles segons el dia. “Ens estem esforçant per mantenir la qualitat del servei, encara que sigui a costa de facturar menys; amb familiars, buscant treballadors de manera constant, millorant les condicions…”, assenyala. Molts empresaris han recorregut també per primera vegada a l’estiu a companyies de recerca de treballadors o ETT. “No ho havia necessitat abans, però ara estem donats d’alta en sis empreses de personal”, explica Àngel Pérez.

El sector hoteler fins i tot ha llançat una borsa de treball en línia pròpia, una mena d’ Infojobs, per intentar atreure personal, explica Jorge Marichal, president de la patronal CEHAT. L’han traduït a l’ucraïnès intentant captar refugiats que busquin feina a Espanya.

Fins i tot als negocis que paguen més bé els costa trobar treballadors; s’han acabat les vacances barates?

“És hora de dignificar el sector si volem un turisme de qualitat”, coincideixen tots. Això implica més bona formació, horaris i sous. I també la presa de consciència entre els clients que potser l’època de les vacances barates ha acabat. Que t’atenguin bé un diumenge al mig dia, insisteixen, “té un preu”.