La factura d’ERTOs, autònoms i baixes per Covid suma 39.050 milions d’euros
Diari de Girona. La despesa pública a l’escut laboral de 2020 i 2021 permet a l’economia recuperar i superar els nivells d’ocupació previs a la pandèmia.
«S’ha de sentir satisfeta la societat espanyola. Ha fet un esforç sense precedents per protegir qui ho necessitava en el pitjor moment de la nostra història», afirmava el secretari d’Estat d’Ocupació, Joaquín Pérez Rey, a l’última roda de premsa de les dades de l’atur del 2021, en què donava compte de com l’economia espanyola no només havia recuperat els registres previs al coronavirus en matèria d’ocupació i atur, sinó que els havia superat.
Aquest «esforç sense precedents» té una xifra concreta: 39.050 milions d’euros, segons confirmen des dels ministeris de Treball i Seguretat Social. Aquesta quantia són els recursos que porta gastats l’Estat a sostenir les diferents mesures de l’escut social a nivell laboral, com ara els ERTOs, les ajudes per a treballadors autònoms i les baixes per incapacitat temporal fruit de la covid. A les quals, indirectament, cal sumar-hi els crèdits ICO, les ajudes extraordinàries a la solvència empresarial o les múltiples transferències autonòmiques, entre molts d’altres.
L’origen de la crisi del coronavirus va tenir unes causes totalment diferents de les que van derivar en la crisi financera de fa una dècada i la resposta dels governs europeus ha estat, aquesta vegada, diferent. Com a mostra, el missatge que va llançar l’FMI a l’inici de la pandèmia: els governs han de prendre les mesures necessàries perquè les «companyies no facin fallida i els treballadors no perdin la feina», va afirmar el març del 2020.
«El cost financer d’una crisi curta, fins i tot amb polítiques expansives i generoses com les que s’han adoptat, és molt menor que en una crisi que es prolonga», ha estat la màxima aplicada que va resumir el secretari d’Estat de Seguretat Social, Israel Rierol, en aquesta mateixa roda de premsa. Un total de 39.050 milions d’euros -de moment- que han servit per cobrir fins a 3,5 milions de treballadors que van arribar a estar afectats per un ERTO en els moments de més confinament, per més que a vegades van arribar amb retards o incidències. Així com fins a 1,2 milions de treballadors autònoms, via mútues col·laboradores. A més dels 5,4 milions de processos de baixa per incapacitat temporal coberts per la Seguretat Social durant els més de 20 mesos de la pandèmia de la covid.
De la mateixa manera que l’afectació del virus a l’economia ha anat de més a menys i que actualment la majoria del teixit empresarial espanyol ha après a cohabitar amb el coronavirus, la despesa pública també ha experimentat un signe decreixent.
El cost més gran
Durant el primer any de pandèmia (2020) l’Estat va invertir 26.850 milions d’euros en ERTOs, autònoms i baixes per Covid-19. Una xifra que durant el segon any (2021) es va moderar una mica menys de la meitat, fins als 12.200 milions d’euros. Els ERTOs han estat la mesura que ha comportat més cost, entre prestacions per desocupació per als treballadors i exoneracions de quotes per a les empreses, concentrant dos de cada tres euros que estaven destinats al manteniment de l’ocupació.
Aquesta despesa pública continuarà sumant durant els mesos vinents, malgrat que la seva intensitat serà notablement menor. Com a mostra, a l’última nòmina de prestacions el SEPE només va gastar 117 milions d’euros, menys de 10 vegades menys del que gastava la primavera del 2020.