La factura de la llum inclourà un nou càrrec per pagar les elèctriques
El Periódico. El cost per consumidor s’estima en uns 12 cèntims per megawatt-hora i no arribaria a un euro en la factura anual d’una llar de quatre membres.
Nou càrrec a la factura de la llum. Els consumidors d’electricitat assumiran un extra de 29,6 milions d’euros en el rebut anual per pagar a les companyies per haver refet el sistema després de l’apagada del 28 d’abril del 2025. Així es desprèn d’una resolució de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) publica da ahir al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), que no revela quan es començarà a fer repercutir el càrrec extra, tot i que estableix com a límit l’1 de gener del 2027.
Els dies 28 i 29 d’abril de l’any passat el mercat elèctric no va funcionar a causa del zero elèctric que va deixar sense llum du rant tota una jornada la península Ibèrica. Això vol dir que no es va produir cap intercanvi d’ofertes de compravenda d’energia, sinó que les empreses de generació es van limitar a seguir les instruccions de Red Eléctrica per restablir el sistema com més aviat millor. El problema és que, com que no hi havia mercat, no hi havia tampoc una referència de preu per pagar a les companyies per la seva producció durant aquells dies crítics.
La CNMC, en la faceta d’organisme regulador, llavors va haver de dissenyar una fórmula per determinar el preu de la llum durant aquell període. La metodologia no inclou «cap sobrecàrrega més enllà del preu del gas natural de Mibgas (mercatibèric de gas) i el cost del CO2 », segons va explicar al març la qui llavors era presidenta, Cani Fernández, en una intervenció al Congrés.
Càlcul de la CNMC
La CNMC calcula una xifra de 38,7 milions d’euros pels costos totals de tornar a encendre la llum a Espanya. D’aquesta quantitat, 33,1 milions corresponen al cost directe de la generació que va participar de manera activa en la reconstrucció del sistema, que van ser bàsicament cicles combinats de gas i centrals hidràuliques. Els altres 5,6 milions d’euros es destinen a finançar els intercanvis internacionals de suport elèctric prestats des de la frontera amb França que no van ser coberts.
El pagament es distribuirà en tre tota la demanda futura, des de les grans indústries fins als petits consumidors, de manera proporcional al seu consum al llarg d’un període de 12 mesos per «evitar impactes puntuals significatius». El regulador va rebutjar la possibilitat de carregar el sobrecost sobre els qui realment van fer servir el subministrament aquells dies perquè s’hauria penalitzat «sense justificació la demanda que va recuperar abans el servei», segons argumenta.
I tot i que el cost total ascendeix a 38,7 milions d’euros totals, d’aquesta xifra cal descomptar-ne 9,1 milions d’euros que van ser liquidats de manera preliminar a les instal·lacions generadores, de manera que l’import net pendent de pagar per als usuaris puja a 29,6 milions d’euros. Segons estimacions de la CNMC, cada consumidor pagarà prop de 12 cèntims per megawatt hora (16 cèntims per megawatt-hora si es calcula sobre el cost total brut) durant tot un any. En un càlcul gruixut, això implicaria entre 36 cèntims i 54 cèntims per a una llar de quatre membres amb un consum anual d’entre 3.000 i 4.500 quilowatts hora (kWh).
Calendari detallat
Encara no se sap la data en què començarà a produir-se el recàrrec, però Red Eléctrica, com a operador del sistema, haurà de publicar el cost mensual de liquidació i el calendari detallat com a mínim amb dos mesos d’antelació.
Es tracta d’un cost extraordinari baix per a qualsevol rebut de la llum, però també comporta un càrrec més que cal afegir al calaix desastre en què s’ha convertit la factura elèctrica ja des de fa molts anys, en què el preu de l’electricitat conviu amb els im postos, però també amb molts altres conceptes, com ara el deute acumulat pel dèficit de tarifa generat fins al 2013, les primes a les renovables, el sobrecost pel subministrament als territoris extrapeninsulars o les pèrdues d’energia a la xarxa.
De fet, en el tràmit d’audiència prèvia, que va tenir al·legacions de fins a 16 entitats, entre les quals s’incloïen patronals elèctriques, associacions de consumidors i comercialitzadores de llum, la majoria d’empreses va sol·licitar que el sobrecost derivat de tornar a activar el subministrament fos assumit amb càrrec als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) o a través dels càrrecs del sistema elèctric pel fet de considerar que l’origen de la interrupció va ser aliè a la responsabilitat dels consumidors finals. La CNMC va al·legar que no té competències per a tots dos, de manera que el finançament plantejat era «l’única opció viable dins del seu àmbit d’actuació».