La devolució de deute català toca sostre aquest any
Diari de Girona. Gairebé el 90% dels 11.023 milions d’euros del 2022 tenen l’Estat com a creditor. La Generalitat arribarà aquest any al sostre de l’amortització de deute, amb un total d’11.023 milions d’euros, dels quals 9.852,49, és a dir, el 89,29%, té l’Estat com a creditor pels recursos que aporta, des del fons de liquiditat autonòmica (FLA) a altres mecanismes nascuts el 2012, quan els mercats es van tancar al finançament de les autonomies.
Del deute total de l’Administració catalana el 31 de desembre passat, situat en 82.365 milions, un total de 68.177, més de 88 de cada 100 euros, tenien l’Estat com a creditor. La resta del passiu s’eleva a 6.894 milions en préstecs bancaris, 2.472 en emissions de deute i 4.638 milions en finançaments extrapressupostaris com ara censos, factoring i altres.
El del 2022 és el segon exercici del trienni amb més volum d’amortitzacions de deute, després dels més de 10.311 milions de l’any passat i als que cal sumar els 10.616,27 milions que haurà de tornar la Generalitat el 2023, segons les dades de l’executiu català. Segons el calendari establert, la Generalitat tornarà a l’Estat fins al 2033 recursos rebuts per facilitar la seva liquiditat.
La quantitat s’anirà reduint fins arribar a 1.785 milions d’aquí a onze anys, dels quals 1.658,92 milions, és a dir, el 92,9%, corresponen a l’Estat, encara que si les finances catalanes evolucionen com ho fan ara ja s’incorporaran amb anterioritat préstecs, així com deute que la Generalitat emetrà als mercats.
Qualificació
L’agència canadenca DBRS ha elevat recentment de l’anterior BB a BBB la nota del deute de la Generalitat, de manera que surt del nivell de bo escombraries, com ja va fer Fitch el juliol de l’any passat. Aquesta qualificació facilita que l’administració catalana pugui recórrer en un futur més proper a finançar-se als mercats. Les agències veuen més reduït el risc de conflicte, al qual veuen com a garant de la liquiditat dels ens territorials.
La Generalitat ja ha aconseguit que dues de les tres agències que supervisen el seu deute el situïn fora del grau especulatiu. Només queda Moody’s, que encara manté la nota en el grau especulatiu, és a dir, de bo escombraries.
En tot cas, la dependència de l’Estat es mantindrà almenys fins al 2033, segons el calendari inclòs per la Generalitat en l’última presentació lliurada als inversors. Està previst que l’apel·lació als mercats es pugui produir molt abans, tot que encara no té data concreta.
La major part de la hipoteca total del sector públic català correspon a la Generalitat, amb 76.923 milions, seguida per les entitats SEC, és a dir, aquelles el dèficit de les quals es comptabilitza també, amb 5.416 milions.
Entitats de dret públic
En l’apartat d’entitats de dret públic (5.117,75 milions), les que més destaquen pel passiu són Infraestructures Ferroviàries de Catalunya, amb 1.348,11 milions el 31 de desembre passat; l’Institut Català de Finances (ICF), amb 548,75 milions, en el mateix període i l’Institut Català del Sòl (Incasòl), amb 250,73 milions.
Entre les societats en què la Generalitat té una participació del 100% destaca amb un volum més gran de deute Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, amb 180,77 milions.
Entre les companyies en què l’administració catalana no controla la totalitat del capital destaquen pel volum de passiu Fira 2000 (53,93% del capital), amb un deute imputable de 259,17 milions. En l’àmbit de fundacions sobresurt la Fundació Privada de Gestió Sanitària de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau (60% del capital), amb un passiu imputable de 127,27 milions.