La demanda d’hipoteques i crèdits cau al ritme més gran des de la crisi financera
Diari de Girona. Les entitats europees responen a la pujada d’interessos impulsada pel Banc Central Europeu endurint les condicions per atorgar finançament.
Si el que pretenia el Banc Central Europeu (BCE) amb la pujada dels tipus d’interès era frenar la demanda de crèdits i hipoteques per part d’empreses i llars a la zona euro (com a pas intermedi per reduir la demanda i la inflació), sembla que està aconseguint el seu objectiu, i amb nota. Els bancs estan endurint les seves condicions per atorgar crèdits, alhora que la demanda de finançament de les empreses i famílies cau en picat, fins a nivells propis de la crisi financera mundial del 2008 i de la crisi de l’euro del 2011. Així ho expressa el propi Banc Central Europeu (BCE) a partir de l’enquesta sobre préstecs bancaris a la zona euro corresponent al primer trimestre del 2023 (període en què van caure alguns bancs regionals als EUA i es va enfonsar el Credit Suisse a Europa) publicada ahir, abans d’una nova reunió de la qual s’espera una altra mostra de la darrera política monetària del BCE.
Caiguda de la demanda
Dels 158 bancs de la zona euro enquestats pel BCE entre el 22 de març i el 6 d’abril, els que han detectat entre els clients una caiguda en la demanda de crèdit de les empreses són un 38% més que els que no (el triple del 12% registrat el quart trimestre del 2022). Mentrestant, el descens de la demanda d’hipoteques es percep a la majoria de les entitats, en un nombre que supera en un 72% les que no ho perceben (ja era el 74% a finals del 2022). La menor demanda de finançament per al consum arriba a un percentatge net del 19% entre les entitats enquestades.
En particular, la demanda de préstecs a empreses va disminuir en termes nets als quatre països més grans de la zona de l’euro (Alemanya, França, Itàlia i Espanya). A més, la caiguda de la demanda neta de préstecs per a habitatge va ser especialment intensa a Alemanya, Espanya i França al primer trimestre. Les últimes dades del Banc d’Espanya apunten una caiguda del 13% a les noves operacions hipotecàries espanyoles en els dos primers mesos de l’any i del 6% als nous crèdits a empreses, mentre que les destinades al consum van pujar un 3,5% en el bimestre.
Segons el BCE, el primer trimestre de l’any, els bancs van tornar a endurir «substancialment» les condicions dels crèdits a les empreses i ho van fer «al ritme més fort des de la crisi del deute sobirà de la zona euro el 2011». Els bancs que van endurir els termes i condicions dels seus préstecs o línies de crèdit a les empreses van ser un 24% més que els que no ho van fer (per cada quatre bancs que no han endurit les seves condicions, cinc més sí que ho han fet); aquest percentatge net es va elevar al 50% en el cas d’Espanya (per cada dos bancs que no van endurir els seus préstecs a empreses tres més sí que ho van fer); al 10% a Alemanya; al 33% a França i al 45% a Itàlia.
Això, pel que fa al crèdit a les empreses. La demanda també va caure «fortament» al primer trimestre, anotant «el descens més gran des de la crisi financera mundial, a finals del 2008», com a conseqüència de la pujada dels tipus. Una cosa semblant va passar amb el crèdit hipotecari a famílies per a la compra d’habitatges, mentre que l’enduriment va ser una mica menys pronunciat per als préstecs destinats al consum. «La disminució neta en la demanda de préstecs per a habitatge es va mantenir forta i propera a la forta disminució neta el quart trimestre del 2022, que va ser la més alta des de l’inici de l’enquesta el 2003», assenyala el BCE al butlletí. La caiguda de la demanda d’hipoteques és impulsada per «taxes d’interès més altes, perspectives d’afebliment del mercat immobiliari i baixa confiança del consumidor», s’apunta. El percentatge net de bancs que van informar d’una caiguda de la demanda d’hipoteques va vorejar el 100% a Espanya el primer trimestre. Per contra, la disminució neta de la demanda de crèdit al consum es va fer menor al primer trimestre: la demanda de crèdit al consum va disminuir en termes nets a Alemanya, Espanya i, en menor mesura, a Itàlia, mentre que es va mantenir sense canvis a França.
Criteris més durs
No només s’endureixen les condicions dels préstecs a empreses i famílies. Els bancs de la zona euro també endureixen els criteris per a l’aprovació dels préstecs. El primer trimestre de l’any, els bancs que van endurir els seus estàndards per concedir crèdits a empreses van superar en un 27% els que no, un percentatge que va arribar al 50% a França, si bé a Espanya aquesta taxa va cedir per sota del 20% (després d’haver superat el 30% a finals del 2022).
«En tot això té a veure la percepció de risc més gran dels bancs i les turbulències financeres del març, però també la menor posició de liquiditat de les entitats financeres, en un context en què el BCE els està requerint reemborsaments de les línies de finançament (Tltro) que els ha estat proporcionant en els darrers anys. S’espera que l’eliminació gradual del Tltro III condueixi a un enduriment generalitzat durant el segon i tercer trimestre d’aquest any», afegeix el butlletí del BCE. A més, les entitats estan ampliant els seus marges «en els préstecs amb més risc», tant a empreses com a famílies.
«El primer trimestre del 2023, els bancs van informar d’un augment generalitzat en la proporció de sol·licituds rebutjades per a totes les categories de préstecs, i va arribar, per a préstecs a empreses, al percentatge net més alt registrat des que es va fer la pregunta per primera vegada el 2015», assenyala el BCE. A Espanya, els bancs que estan augmentant el rebuig de préstecs sol·licitats són un 15% més que els que no, i aquest és un percentatge semblant al de la mitjana de la zona euro per al primer trimestre de l’any.