La crisi de preus deixa sense vacances més d’un de cada quatre treballadors
El Periódico. El salari mínim per arribar a final de mes a Barcelona ja supera els 1.500 euros. Espanya va ser el sisè país de la UE on menys van augmentar els salaris el 2022.
La crisi de preus està provocant que un nombre creixent de treballadors es privin de certs consums bàsics per arribar a final de mes. Aquest any, per exemple, més d’un de cada quatre ocupats espanyols no podrà anar-se’n de vacances una setmana fora de casa. També ha augmentat la proporció de treballadors que confessen que qualsevol despesa imprevista els trenca els comptes. O que no es poden permetre tenir posada la calefacció tot l’hivern o l’aire condicionat durant l’estiu. Així ho constata l’enquesta de condicions de vida que ha publicat aquest dilluns l’INE, que situa l’índex general de pobresa en el 26% de la població espanyola.
Els sous pugen menys que els preus i això obliga un nombre creixent de treballadors a renunciar a certes factures i estrènyer-se el cinturó per aconseguir no caure en risc de pobresa. I és que, mentre el percentatge del total d’ocupats empobrits ha disminuït lleugerament el 2022 respecte al 2021, les renúncies a entrades bàsiques ha crescut en gairebé totes les seves franges.
Segons les últimes dades, el 16,5% dels ocupats no arribaven a final de mes malgrat tenir feina i un sou a final de mes, enfront el 17,9% de l’any anterior. Un perímetre que inclou actualment 3,3 milions de persones a tot Espanya i que representa el menor nivell en sis anys. La falta d’intensitat en l’ocupació, és a dir, treballar molt poques hores al mes i, per tant, cobrar molt poc per fer-ho, és habitualment la principal causa que empeny els ocupats a la pobresa.
En aquest sentit, l’expansió del mercat laboral durant l’últim any, quan va superar els nivells d’ocupació previs a la covid, rema a favor per disminuir aquesta taxa de treballadors pobres. El total de llars amb baixa intensitat d’ocupació va disminuir tres punts l’últim any i es va situar en el 8,6%, el nivell més baix de la sèrie històrica.
Més de 5 milions de treballadors sense vacances
Una millora també sustentada en un dia a dia més precari d’un nombre creixent de treballadors. Les vacances han sigut una de les primeres peces a sacrificar per quadrar comptes, fins al punt que el 26,7% dels ocupats (uns 5,4 milions de persones) no podran anar-se’n una setmana fora per descansar aquest any, un punt i mig per sobre de la taxa de l’any anterior i el seu nivell més elevat des del 2016. El 30,8% dels treballadors no poden afrontar una despesa imprevista, com una caldera trencada, una reparació del cotxe o qualsevol altra factura de pes amb què no comptaven.
Una de les privacions més severes del grup estudiat per l’INE és la de poder o no permetre’s menjar carn o peix una vegada com a mínim cada dos dies. Aquí el percentatge, malgrat la millora generalitzada en els índexs de carència material severa, ha augmentat. El 3,9% dels ocupats, és a dir, més de 80.000 persones no s’ho poden permetre amb el seu sou. L’any anterior, aquest percentatge era del 3,1%.
Una de les privacions més severes del grup estudiat per l’INE és la de poder o no permetre’s menjar carn o peix una vegada com a mínim cada dos dies. Aquí el percentatge, malgrat la millora generalitzada en els índexs de carència material severa, ha augmentat. El 3,9% dels ocupats, és a dir, més de 80.000 persones no s’ho poden permetre amb el seu sou. L’any anterior, aquest percentatge era del 3,1%.