«La covid va promocionar els allotjaments rurals»
Diari de Girona. Durant els primers onze mesos del 2023, els establiments de les comarques gironins van créixer rebent fins a 194.032 turistes, gairebé 15.000 més que al mateix període de l’any 2022.
ls allotjaments de turisme rural continuen guanyant pes a les comarques gironines. Durant els primers onze mesos del 2023, van rebre fins a 194.032 turistes, gairebé 15.000 més que al mateix període del 2022, un 8,2% més, i també superen les dades d’abans de l’esclat de la pandèmia per un 3,5%, quan aquest tipus d’establiments van allotjar 187.311 visitants, segons l’Enquesta d’ocupació en allotjaments turístics extrahotelers de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
De fet, la gerent de l’Associació Turisme Rural Girona, Tere Vilà, assegura que «la covid va donar molta promoció al sector». «La gent valora més les cases independents, la privacitat, la natura…», afegeix.
El sector va néixer fa uns 30 anys mitjançant les cases de pagès, que buscaven obtenir ingressos complementaris a la seva activitat principal. «Girona és la província on va començar el turisme rural a Catalunya», explica Vilà. Ara el sector es troba en un bon moment, ja consolidat ha aconseguit mantenir-se estable durant tot l’any. «Abans era més estacional però ja no», afirma la gerent de l’Associació Turisme Rural Girona.
Els establiments han evolucionat molt en aquest temps, tanmateix, Vilà assegura que encara hi ha una mica de confusió per part dels clients en la tipologia de cases de turisme rural que hi ha a Catalunya. «Les nostres cases estan situades sempre en poblacions inferiors a 2.000 habitants, que és el que caracteritza l’establiment de turisme rural, són edificacions anteriors al 1957 i tenen una capacitat màxima de 20 places. Hi ha dues modalitats, el model complet, casa rural independent o el model d’habitació en masia o casa de poble compartida», explica.
Durant aquestes més de tres dècades, la gerent de l’Associació Turisme Rural Girona relata que «els allotjaments han evolucionat perquè la normativa i els clients ho han demanat». «Han d’estar al dia perquè cada vegada el client és més exigent».
El turisme rural continua essent un producte molt familiar durant tot l’any, tot i això, des de l’entitat exposen que «cada vegada és més un turisme de parella». «Han augmentat molt les reserves de sèniors sobretot en cases de lloguer per habitacions», assegura Vilà. «És un tipus de públic que ve entre setmana que s’allotja en masies i cases de poble en parella, fan activitats a la zona i també compren productes de la zona», afegeix.
Opció per a les festes de Nadal
Malgrat la desestacionalització del sector, les festes nadalenques són una de les dates més assenyalades pels establiments. L’opció de passar Nadal i Cap d’Any en una casa de turisme rural s’ha consolidat entre moltes famílies i grups d’amics, una tendència que converteix a molts establiments gironins com a un destí per aquests dies.
Tere Vilà assegura que l’ocupació ha estat bona per aquestes dates a la província. «Nadal s’ha tancat amb un 60% a la zona d’interior i Pirineu, tenint en compte que no hi ha hagut neu. A la Costa Brava ha estat més fluix, de fet, hi ha establiments que fins i tot tanquen per aquestes dates perquè treballen més a l’estiu», explica. En canvi, Cap d’Any ha estat positiu per als establiments de turisme rural de tota la província: «hem ratllat el 100%», assegura Vilà.
Les bones xifres durant aquests dies, però, no es registren exclusivament a Girona. «Per aquestes dates sempre freguem el 100%, és l’habitual. La majoria són clients de l’àrea metropolitana de Barcelona, principalment famílies grans o grups d’amics amb nens», explicava fa escassos dies el president de l’Associació d’Agroturisme del Berguedà, Oriol Baños, en declaracions a ACN.
A les cases rurals de la zona de l’Alta Anoia la situació va ser la mateixa. Enguany la majoria van penjat el cartell de ‘complet’, tant per Nadal com per Cap d’Any, tot i que per la setmana de Reis les dades baixen. El president de l’Associació per al Desenvolupament de l’Alta Anoia, Ramon Bosch, diu que aquestes dades són similars a les de l’any passat, tot i que les reserves han arribat amb «menys intensitat».
Habitatges d’ús turístic
Mirant al futur, el sector assegura que «estem en un punt incert», a l’espera de com els afecta la regulació dels habitatges d’ús turístic per part del Govern. «Està clar que els habitatges d’ús turístic a nosaltres ens prenen clients», afirma Tere Vilà.
En aquest sentit, Ferran Miquel i Rigau, vicepresident de l’Associació Turisme Rural Girona, exposa fa una setmana la necessitat que el Govern «protegeixi els que ens guanyem la vida actuant com a dinamitzadors econòmics del territori» i «que tinguin pressent que la gent que un dia vàrem decidir apostar pel turisme rural hem estat determinants per mantenir l’activitat i l’economia en el territori rural». Per això considera que la normativa no s’ha d’aplicar només a les zones tensades, per tal de «vetllar pels territoris rurals».
En aquesta línia, la gerent de l’Associació Turisme Rural Girona considera que «l’establiment de turisme rural serà diferenciador en pocs anys, perquè no té res a veure un propietari que estigui format i compleixi totes les normatives, respecte a un propietari que tingui un allotjament en un entorn natural. Una cosa és més un habitatge i l’altre és un establiment de turisme rural».
30 anys d’història
Aquest 2024, l’Associació de Turisme Rural Girona Costa Brava Pirineu celebra els seus 30 anys d’història. Actualment, l’entitat compta amb més 130 associats i suma més de 240 cases rurals a la demarcació. «Som una entitat molt important a nivell gironí però també català», reivindica Vilà.