Blog

Pel que fa a quines zones es recapta més, tenint en compte el semestre de primavera i estiu de l’any passat, el Barcelonès és la comarca que s’emporta una part més gran del pastís, el 71% –un percentatge que coincideix força amb el de Barcelona ciutat–. Al fet que és on es concentren més els turistes, s’hi afegeix el fet que la taxa turística és més elevada a la capital que a la resta del país i, que a més, s’hi afegeix un recàrrec que va directament a les arques de l’Ajuntament de Barcelona que és superior al propi impost de la Generalitat.

Amb 72,4 milions en els sis mesos, el Barcelonès supera amb escreix les que la segueixen: el Tarragonès, amb 6,45 milions (el 6,33% del total), la Selva amb 5 milions (el 5%) i el Maresme amb 3,6 milions (el 3,5%). Entre els llocs capdavanters també s’hi troben el Baix Empordà, amb 3,4 milions (el 3,3%), l’Alt Empordà, amb 2,7 milions (el 2,6%) i el Baix Camp que va sumar 2 milions (el 2%).

Distribució comarcal de la taxa turística

Hotels i habitatges turístics s’apropen sumats al 90% de tota la taxa turística

Per tipus d’establiment, en el conjunt de Catalunya, els hotels són amb diferència el tipus d’allotjament més popular. Tant és així que van recaptar un 68,7% de tot l’impost durant la primavera i estiu passats. Els habitatges d’ús turístic van ingressar el 16,8%, els creuers un 5,2% i els càmpings un 4%. Els albergs van reunir un 3,4% de la taxa i, els apartaments turístics, un 1,2%.

Els percentatges són pràcticament calcats comparats amb el període entre l’octubre del 2022 i el març del 2023, amb els hotels i els habitatges turístics encara més preponderants arribant sumats al 90%, i els creuers quedant-se al 3%.

Respecte al 2017, el sector hoteler és ara encara més dominant que aleshores, amb un increment de tres punts, i els pisos turístics han reculat cinc punts. Una tendència que es va alterar el 2020, quan, degut a la pandèmia, els hotels van caure fins al 52%, els habitatges d’ús turístic s’enfilaven fins gairebé el 30% i també els càmpings representaven el 13%.

Barcelona ciutat, Costa Brava i Costa Daurada, les marques turístiques dominadores

Les dades també es poden llegir per marca turística. En aquest sentit, amb prop del 20% dels establiments turístics totals, Barcelona ciutat va recaptar uns 72,4 milions en l’impost entre l’abril i el setembre passat, un 70% del total –també comptant el recàrrec municipal. A l’hivern el pes de la ciutat encara és més gran (el 83% de la recaptació del país), mentre que la taxa en conjunt va generar encara no la meitat d’ingressos, en concret 49,6 milions.

La Costa Brava és la segona marca en recaptació, amb 11,5 milions, però és la primera en nombre d’establiments (al voltant del 40%). La Costa Daurada completa el podi amb 9,2 milions de recaptació, per davant de la Costa de Barcelona –que no inclou la capital–, amb 6,5 milions. Els Pirineus, Terres de l’Ebre, Val d’Aran, Paisatges de Barcelona i Terres de Lleida no arriben cap d’elles al milió.

Pel que fa a la temporada anterior d’hivern, Barcelona ciutat encara concentra més la recaptació (83% del total), amb una baixada brusca de la Costa Brava (5%) i de la Costa Daurada (3,3%). La Val d’Aran gairebé dobla l’import recaptat, de 285.000 a l’estiu a 523.000 el segon semestre del 2022, tot i que en termes percentuals respecte el conjunt del país, només passa del 0,28% de la recaptació a l’1%.

El 50%, pels municipis

La gestió de l’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (IEET) es fa a través del Fons de Foment del Turisme (FFT), que depèn del Departament d’Empresa i Treball. Des del 2018 la Generalitat transfereix directament un mínim del 50% (abans era el 30%) dels ingressos de l’impost a les administracions locals en funció de la recaptació als establiments turístics de cada municipi. Aquests decideixen com i quan inverteixen els diners. El 2023 els municipis (on hi ha activitat turística) es van repartir més de 30 milions d’euros del FFT.

L’Agència Catalana de Turisme i el Circuit de Barcelona-Catalunya, principals receptors de la taxa

El 50% restant de l’impost es gestiona des del Govern. Segons dades obtingudes per l’ACN, almenys des del 2015 les grans partides a què han anat destinats aquests diners són, en primer lloc i de manera molt destacada, l’Agència Catalana de Turisme (ACT), el pressupost de la qual es finança íntegrament amb la taxa turística. El darrer pressupost aprovat de l’ACT, del 2023, és de 19,6 milions d’euros, el que representa el 84% de tot el que administra el Govern, i un 36% la recaptació total de l’impost aquell any.

El segon beneficiari d’aquest 50% gestionat per la Generalitat ha estat fins l’any 2021 el Circuit de Barcelona-Catalunya. Entre el 2015 i el 2021, una de les vies de finançament públic al circuit van ser les transferències del Fonts de Foment del Turisme. Entre 6 i 7 milions anuals de 2015 a 2018, 8,8 milions el 2019, tan sols 1,4 el 2020 (any covid) i de nou 6,2 el 2021. Els dos darrers anys, 2022 i 2023, el Govern va acordar redirigir aquesta partida a línies de finançament als establiments turístics per actuacions relacionades amb ajudes per eficiència energètica i estalvi i reutilització d’aigua (no esmentis sequera).

El tercer destí principal dels diners del FFT són les corporacions locals (2,2 milions el 2023), però en aquest cas via línies de subvenció per a projectes locals per al foment del turisme i millores de les destinacions.

Altres partides recurrents on es destinen aquesta part dels diners provinents de la taxa turística són inversions en béns turístics, aportacions en infraestructures, treballs tècnics, o projectes “d’innovació i coneixement” lligats al turisme com el projecte Eurecat.

La taxa: entre 0,60 euros i els 6,75 (a Barcelona)

L’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics es va començar a cobrar a Catalunya l’any 2012, i des d’aleshores les tarifes han anat augmentant. A nivell de tot Catalunya, des del 2021 no han augmentat, i els imports per persona i dia oscil·len entre els 0,60 euros (càmpings, turismes rurals), 1 euro als pisos turístics, 1,20 a hotels de 4 estrelles o equivalents i 3 euros en hotels de 5 estrelles.

Barcelona té la seva pròpia tarificació i, des del 2021, un recàrrec municipal. Pel que fa a l’impost de la Generalitat -del qual la ciutat també es queda el 50%-, a la capital catalana el mínim és d’1 euro (creuers amb menys de 12 hores d’estada), 2,25 euros en apartaments turístics i fins a 3,50 els hotels de gran luxe.

Pel que fa al recàrrec municipal, igual per tot tipus d’establiments, va néixer l’any 2021 i ha anat pujant. Primer es cobraven 0,75 euros per persona i la darrera actualització vigent és de 3,25 euros per tots els establiments, de manera que els turistes que paguen més a la ciutat (els que s’allotgen en hotels de gran luxe) deixen 6,75 euros per pernoctació.

Però l’Ajuntament acaba d’aprovar apujar més el seu recàrrec fins a al màxim permès de 4 euros per persona i dia (a més d’instar el Govern i el Parlament a flexibilitzar l’actual topall del recàrrec municipal per poder-lo apujar per sobre d’aquests 4 euros).

Actualment Barcelona recapta uns 70 milions d’euros anuals pel recàrrec municipal a la taxa turística. De l’impost de la Generalitat es recapten 40 milions a la capital catalana, dels quals 20 se’ls queda el consistori. En total, 90. I amb l’augment de 3,25 a 4 euros diaris, l’ajuntament calcula recaptar uns 20 milions més i arribar als 115 en total.

A banda, existeix un altre tipus per tot el país anomenat ‘tarifa especial’, aplicable a les estades en establiments dins d’un centre recreatiu turístic amb àrees on s’admeten activitats de jocs i apostes. Hotels de 5 estrelles, gran luxe, càmping de luxe i categories equivalents en aquests entorns cobren 5 euros per nit i persona, i 3,5 els de 4 estrelles i equivalents.