La classe mitjana es debilita a la Unió Europea mentre resisteix a Espanya
Diari de Girona. El retrocés de les capes d’ingressos intermèdies registrat a dos terços d’Europa es produeix al mateix temps que avança l’extrema dreta en històrics bastions de la socialdemocràcia
A principis de juliol, Marine Le Pen es va quedar a les portes d’aconseguir per primera vegada en la història de la democràcia francesa col·locar un dels seus en la cadira de primer ministre de França. Un mes abans, el 9 de juny, l’extrema dreta obtenia el seu millor resultat en unes eleccions europees, quedant com a tercera força més votada i amb una aportació especialment destacada d’Àustria, un país fins ara amb llarga trajectòria socialdemòcrata.
Fa temps que l’onada reaccionària agafa ritme. Un altre bastió dels estats del benestar europeus, Suècia, veia com el 2022 la segona força més votada eren els hereus del feixisme suec, Demòcrates de Suècia. A Itàlia, Giorgia Meloni és des de 2022 primera ministra gràcies, entre altres, al seu discurs antimigració. Europa vira cap a la dreta i busca solucions en els extrems per donar resposta a l’ocàs d’una classe mitjana que les últimes dues grans crisis econòmiques han accentuat.
I és que, en el que va de segle XXI, la desigualtat ha crescut en dos de cada tres estats membres de la Unió Europea, que han vist com els ciutadans amb baixos ingressos han crescut, especialment en països on eren més minoritaris. Així ho constata un informe publicat per Eurofound, una agència dependent de la Unió Europea i especialitzada a estudiar les condicions laborals de la seva gent. El mateix document alerta que la decadència de la classe mitjana posa en risc la cohesió social del Vell Continent.
Aquest debilitament de la classe mitjana a Europa se centra especialment al centre i el nord i, de moment, Espanya se n’escapa. Aquest país, mitjançant una disminució sostinguda de l’atur durant els últims 15 anys i una política d’apujar el salari mínim interprofessional, entre d’altres, navega a contracorrent i ha vist com la seva classe mitjana s’eixampla lleument respecte els nivells de principis de segle.
L’autor de l’estudi, l’espanyol Carlos Vacas-Soriano, defineix el concepte de classe mitjana únicament a través de la variable dels ingressos. Perquè una persona pertanyi a la classe mitjana ha de viure en una llar amb «un ingrés disponible equivalent a entre el 75% i el 200% de la mitjana nacional». És a dir, si poguéssim ordenar
La baixada de l’atur i l’augment del salari mínim expliquen l’avenç espanyol en termes d’equitat
en fila índia tots les llars d’un país de major a menor renda i escollir la llar que estigués al mig, tindríem la mitjana. I a partir d’aquesta mitjana, la classe mitjana estaria entre aquelles llars que ingressen el 75% del que ingressa aquesta llar de referència i les que guanyen el doble.
Si agafem les dades de l’INE de renda mitjana equivalent, referents al 2022, aquesta se situa en els 1.400 euros mensuals (o 16.814 euros anuals) per persona dins de la llar. És a dir, segons l’esmentada metodologia, classe mitjana a Espanya seria una persona que cada mes ingressa entre 1.050 i 2.800 euros. Tot i que l’esmentat càlcul pot distorsionar la fotografia de la riquesa total de les llars. Com a referència, la renda mitjana per llar a Espanya era el 2023 de 2.901 euros mensuals (o 34.821 euros anuals). I en cada Estat europeu, la forquilla varia en funció del seu poder adquisitiu.
Cinquena per la cua
Utilitzant aquest càlcul, la classe mitjana domina en el Vell Continent, fins al punt que engloba el 64% dels seus habitants, davant el 28,5% que serien classe baixa, ja que estarien per sota d’aquesta referència del 75% d’ingressos sobre la mitjana, i al 7,5% que serien classe alta, ja que guanyarien més del doble que la llar mitjana.
Espanya, segons l’esmentat barem, és el cinquè país amb una classe mitjana més aprimada. Aquest estrat social només és menys nombrós a Bulgària, Lituània, Letònia i Estònia. Més per l’elevada proporció d’habitants amb baixos ingressos que no per l’alta quantitat de rics.
Una explicació que dona Eurofound a la debilitat més gran de la classe mitjana a Espanya és que el seu Estat del benestar és menys eficient a l’hora de redistribuir la riquesa. Per exemple, França, abans d’intervenir l’Estat, tindria més proporció de ciutadans de baixos ingressos (43%) que Espanya (41%). Però una vegada actuen els mecanismes públics, com ajudes al lloguer, protecció per atur o beques d’estudi, els francesos amb baixos ingressos disminueixen fins al 27% i a Espanya baixen, però es queden en el 31%.
Malgrat que Espanya ve històricament d’una mala posició, és de la minoria de països que ha expandit la seva classe mitjana al segle XXI. La disminució dels alts nivells d’atur i polítiques com l’increment del salari mínim interprofessional podrien explicar aquest avenç en termes d’equitat.