La Cerdanya, l’Alt i el Baix Empordà i el Gironès, entre les deu comarques més emprenedores de Catalunya el 2022
Diari de Girona. La gironina és la demarcació catalana que ha tingut un creixement més elevat després de la pandèmia.
El tercer informe de l’Observatori de l’Emprenedoria constata que hi ha quatre comarques de la demarcació de Girona que es troben entre les deu més emprenedores de Catalunya durant el 2022. Es tracta de la Cerdanya, l’Alt i el Baix Empordà i el Gironès. El rànquing relaciona les societats mercantils constituïdes a cada comarca amb la seva població i, d’aquesta manera, es pot establir una dada comparativa entre elles. A més, les comarques gironines són les demarcació catalana amb un creixement més elevat després de la pandèmia. En concret, han experimentat un augment del 46,8% amb 542 noves societats mercantils que s’han constituït entre el 2021 i el 2022.
Per posicions, la Cerdanya ocupa el tercer lloc, amb 24,2 societats per cada 10.000 habitants en edat laboral (dels 18 als 64 anys). La segueix l’Alt Empordà, amb 21,9 societats; el Gironès, en el novè lloc amb 17,7, i el Baix Empordà, el desè amb 16,6. Aquest rànquing comarcal l’encapçala el Barcelonès, amb 28,5 societats per cada 10.000 habitants en edat de treballar. La mitjana catalana és de 18,7.
Les dades globals confirmen la recuperació després de l’impacte negatiu provocat per la covid-19. En dos anys (2020-2022), la creació d’empreses ha crescut un 46,8 % (542 més), i ha passat de les 1.157 a les 1.699. Quant al sector d’activitat d’aquestes noves empreses, el gruix el formen els serveis (77,6 %), i el comerç a l’engròs i al detall, l’hostaleria i la construcció són les activitats més representatives.
La demarcació gironina no només és la que ha patit un augment més pronunciat en l’etapa postpandèmia, sinó que és l’única que ha tingut una variació positiva en el 2022. De fet, en el global de Catalunya, el nombre de societats mercantils ha caigut un 1,1 i se situa en 18.979 empreses, davant de les 19.191 del 2021.
El vicepresident primer i diputat de Promoció i Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Girona, Pau Presas, afirma que són dades que “evidencien la recuperació i la fortalesa del teixit empresarial gironí” i que ajuden a “obtenir una informació de qualitat, molt valuosa, que contribuirà a enfortir, millorar i donar més visibilitat al nostre sistema emprenedor”.
Entitats de suport
En aquest tercer informe, s’han interpel·lat setanta entitats de suport a la creació i la consolidació empresarials que ofereixen, generalment de manera gratuïta, algun servei de suport a les persones que volen iniciar un negoci o estan en fase de consolidar-lo.
L’administració pública és l’agent més representat en l’ecosistema emprenedor gironí, amb pràcticament el 80% dels actors. Principalment, són ajuntaments, seguits de consells comarcals i consorcis. Totes les comarques de la demarcació compten amb un mínim de tres entitats de suport a l’emprenedoria, de les quals el Gironès i el Baix Empordà, amb dotze cadascuna (entre les dues, el 34% del total), són les que en tenen més.
Pel que fa als serveis que presten les entitats del territori, cal destacar-ne tres per sobre la resta: informació i orientació a persones emprenedores, que l’ofereixen el 79,3% de les entitats; la formació per a emprenedors o empreses, amb un 74,1% de les entitats, i la dinamització empresarial, amb el 63,8%.
Aquests serveis de suport van dirigits majoritàriament a persones amb la idea de negoci ja definida o que estan elaborant un pla d’empresa (fase d’ideació), i a empreses constituïdes però de menys de tres anys i mig (fase de creació).
El suport en el creixement i la consolidació –empreses constituïdes de més de tres anys i mig– no és tan estès. Durant el 2022, aquestes entitats van atendre 4.433 iniciatives empresarials. El Gironès és la comarca amb més iniciatives ateses (30,9 %), seguida de la Selva, amb el 28,4 %, i el Ripollès, amb el 18,3 %. En tot cas, quan es relacionen les iniciatives ateses amb la població en edat de treballar, el Ripollès se situa en primera posició, molt per damunt de la resta de comarques, amb 523 iniciatives per cada 10.000 habitants d’entre 18 i 64 anys, i la Cerdanya, amb 188 iniciatives, ocupa la segona posició.
D’uns quaranta anys i sense feina
L’estudi també analitza el perfil sociodemogràfic dels emprenedors. Aquest perfil correspon a una persona d’entre 41 i 43 anys, amb estudis superiors –el 76 % han cursat un grau o un postgrau– i que inicia un negoci com a alternativa a la manca de feina. De fet, en un 42% dels casos és per aquest motiu.
Pel que fa al gènere, continua havent-hi majoria d’homes, però les distàncies cada cop es redueixen més. Ara els percentatges són d’un 53% (homes) i un 47% (dones).
La creació de l’Observatori de l’Emprenedoria és una iniciativa del Servei de Promoció i Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Girona, en el marc del programa CO-CREIX Emprenedoria, que treballa amb l’objectiu d’oferir als ens locals eines i recursos que serveixin per enfortir i dinamitzar les seves economies locals.
El document conté dades socioeconòmiques del 2022 que proporcionen l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la base de dades Camerdata i els resultats de l’enquesta de l’Observatori durant el 2023 a les entitats de suport a l’emprenedoria.